El 34% dels nens preinscrits a les escoles bressol municipals de Girona no entrarien, de moment, en la primera opció sol·licitada. Segons dades de l’Ajuntament de Girona, han rebut un total de 595 sol·licituds de preinscripció pel curs vinent per a cobrir una oferta de 390 places, deixant fora, per tant, 205 infants.
Aquesta xifra, segons el regidor d’Educació, Infància i Esports de l’Ajuntament de Girona, Àdam Bertran, es rebaixaria fins a 180 un cop s’efectuïn (o no) les matrícules. I aquesta, admet, és una «tònica similar» en els darrers anys. Segons dades del curs 2018-2019, un total de 552 infants van sol·licitar una cadira a les set escoles bressol municipals per a optar a una de les 403 places disponibles. D'aquests, 149 van quedar fora i les famílies van haver de buscar altres alternatives, sobretot, llars d'infants de titularitat privada. Un any després, el curs 2019-2020, es van registrar 573 sol·licituds de preinscripció per a 402 places ofertes, deixant fora un total de 171 infants. Els dos cursos següents, dos anys que Bertran qualifica d’«excepcionals» a causa de l’esclat de la pandèmia, la demanda va patir una davallada. El curs 2020-2021, les escoles bressol gironines van rebre 448 sol·licituds d'accés per a cobrir una oferta de 383 places, sense capacitat per a absorbir, però, 65 infants. El curs 2021-2022, es van tramitar 489 sol·licituds de preinscripció per a 396 places, elevant la xifra d'infants que es quedaven fora fins als 93 (lluny, però, dels 171 nens no admesos el curs 2019-2020 i dels 205 actuals, a l’espera, però, de suavitzar aquesta xifra amb la tramitació de la matrícula).
El regidor, però, recorda que hi ha escoles bressol que encara tenen places buides. En concret, hi ha 24 places vacants. Una d’elles és l’escola bressol Cavall Fort, ubicada al barri de Font de la Pólvora. Aquí, assegura el director de l’equipament, Gerard Guerris, han quedat 4 places lliures a Infantil 1, que confia que es puguin omplir al setembre. Entre les possibles causes, apunta als prejudicis. «Hi ha poca gent que sol·liciti el nostre centre com a segona opció i m’imagino que és pels prejudicis que puguin tenir, també hi entren en joc la distància o altres factors, però els prejudicis poden ser un fre a l’hora de matricular els fills aquí», lamenta.
Densitat, sinònim de demanda
D’altres, però, han experimentat una allau de sol·licituds. Les tres escoles bressol municipals amb més demanda, exposa Àdam Bertran (que recorda que l'Oficina d’Escolarització no permet facilitar «dades concretes de les escoles que facilitin elaborar rànquings»), són La Devesa (Devesa-Güell), Garbí (Palau) i L'Olivera (Montilivi). I la llar d'infants El Tarlà (Can Gibert del Pla-Santa Eugènia), que depèn de la Generalitat de Catalunya. «És un patró habitual perquè és on hi ha més densitat de població», remarca Bertran.
Caiguda de la natalitat
En aquest període, a més, la natalitat ha patit una clara davallada. Si el curs 2018-2019 hi havia un total de 2.238 nens de 0-3 anys empadronats a la ciutat de Girona, en només quatre anys s'ha arribat als 1.998 actuals.
Tot i això, la cobertura que ofereixen les escoles bressol municipals no arriba al terç dels infants. El curs 2018-2019, les llars d'infants públiques (tant municipals com de la Generalitat de Catalunya) van donar cobertura al 29,4% dels nens empadronats. El curs següent, amb un padró de 2.134 infants, la cobertura va créixer fins al 31,2%. Els cursos 2020-2021 i 2021-2022, amb un padró de 1.910 i 1.822 infants respectivament, la cobertura va arribar al 33,7% i al 32,5%. Ara, amb les dades de preinscripció sobre la taula, s'estaria oferint plaça al 30,8% dels nens empadronats a Girona. Tot i això, el regidor d'Educació defensa que «el 100% del padró no sol·licita una plaça» a les escoles bressol públiques.
«És impossible crear una nova escola bressol»,
Davant una taxa de cobertura que el regidor d'Educació qualifica d’«insuficient» i una demanda «a l’alça», assegura que «estem estudiant com podem ampliar el nombre de places». A curt termini, avança, «és impossible crear una nova escola bressol», però posa sobre la taula algunes alternatives. «Es poden ampliar grups dins d’una escola existent o fer alguna transformació o adaptació puntual fins a la cobertura definitiva», sosté Bertran. De moment, però, defensa que cal «planificar i encarar el debat».
Gratuïtat a I2
Tot i l'anunci de la gratuïtat d'Infantil 2 a les escoles bressol públiques a partir del curs vinent, no s’ha registrat una allau de peticions, com sí preveien totes les parts implicades. «No hi ha hagut un augment significatiu de la demanda, m’esperava que fos més evident», sosté el regidor d’Educació. I és que si el curs 2018-2019 hi havia 182 sol·licituds per a accedir a I2, pel curs vinent n'hi ha hagut 208 (només 26 més).
La directora de l’escola bressol L’Olivera, Dolors Farrers, ha vist com la demanda per a accedir a I2 només s’ha duplicat (disposen de 14 places), un fet que confessa que els ha «sorprès» perquè s’esperaven rebre «una allau de preinscripcions». La demanda actual, assenyala, els acosta a xifres prepandèmia. Per la seva banda, des de la llar d'infants Garbí també asseguren que «pensàvem que hi hauria molta més demanda a I2 i la veritat és que no s’ha notat especialment».
