La colla dels Marrecs de Salt han iniciat la temporada amb una davallada important d’assistència, però asseguren que l’encaren amb «bones perspectives», tal com explica el cap de colla, Baltasar Bosch. Avui en dia els Marrecs aglutinen entre 120 i 130 persones en grans diades, mentre que abans de la pandèmia arribaven a ser prop de 180. El rècord és a Vic, quan el 13 de juliol del 2018 van arribar a ser 200 persones. Segons Bosch, això es deu a «l’aturada llarga» que ha suposat la pandèmia, fet que ha comportat que «la gent s’hagi acostumat a fer altres activitats». A més, aquesta aturada ha fet que «perdéssim dos anys de mainada» i això afecta l’hora de construir castells. Tot i això, el cap de colla és optimista perquè actualment «hi ha una bona entrada de nens» i per això preveuen créixer aviat. A més, a mesura que recuperin les construccions més grans també confien a recuperar part de la gent que ha marxat des de l’inici de la covid-19 i que es tornin a engrescar per participar amb la colla.

Actualment, els Marrecs estan fent castells de 7, quan el seu rècord era el 3 de 9 amb folre que van descarregar el 2018. El cap de colla, però, confia a tancar la temporada creixent un pis més i arribant a castells de 8. De tota manera, Baltasar Bosch creu que aquesta davallada en el nivell de construccions és compartida en totes les colles. «El nivell ha baixat molt en general», afegeix. El cap dels Marrecs confia que «en un, dos o tres anys tornarem a fer grans castells».

L’efecte pandèmic

Els castells tornaran a les places aquest 2022 després de dos anys de dificultats per la pandèmia. Sobre el paper, el nombre de colles es manté estable amb un centenar d’actives, però tot fa pensar que la pandèmia els passarà factura. Segons la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, n’hi ha una quinzena que tindran dificultats per fer actuacions, però encara és aviat per parlar de dissolucions. Entre els reptes que tenen sobre la taula, les colles destaquen la falta d’un relleu per a la canalla i les dificultats per recuperar tots els membres que tenien abans de la covid. La radiografia definitiva del fet casteller arribarà durant el Concurs de Tarragona, que torna a l’octubre després de quatre anys.

La xifra oficial de colles és ara mateix de 104, tres més de les que abans de la pandèmia, amb la incorporació dels Xiquets de Torredembarra, els Castellers del Foix-Cubelles i la Colla Castellera de Vacarisses. Com a contrapartida, els Castellers de les Gavarres han abandonat l’activitat. D’aquestes, 82 són considerades convencionals, 12 són universitàries i 10 en formació -de les quals dues en qüestió de dies algunes podrien passar a ple dret.

Per a la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya (CCCC), però, la importància no radica tant en el nombre oficial de colles, sinó en la participació dels castellers a les actuacions i la realitat de cada colla en la postpandèmia. «El panorama és d’incertesa i la sensació és que ha minvat una mica, si bé encara és aviat per valorar-ho», apunta el president de la CCCC, Joan Ibarra, membre de la Colla Vella de Valls.

Mentre les colles grans inicien temporada amb garanties, a les petites els costa més. Es preveu un degoteig de colles que acabin tirant la tovallola per no assolir els mínims. «Els donem aquest any de carència perquè s’ho prenguin amb calma i l’any que ve decideixin què fer; cal arribar a uns mínims -estructures no inferiors als 6 pisos ni pilars per sota dels 4- per dignitat i respecte al món casteller», diu Ibarra. El fet casteller, alliberat de restriccions, veu el Concurs de Castells de Tarragona com una bona prova de foc per prendre el pols al col·lectiu i calibrar l’estat de forma de les colles.