L’Organització Mundial de la Salut (OMS) especifica clarament que la salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només es basa en l’absència d’afeccions o malalties. Aquest benestar està condicionat per certs factors a què l’OMS es refereix com a «determinants socials de la salut». Partint d’aquesta premissa, l’asseguradora DKV juntament amb la consultora IdenCity ha elaborat un informe que presenta 78 indicadors que reflecteixen l’estat de la salut i els determinants a les capitals de província i ciutats autònomes espanyoles.
Aquests indicadors, agrupats en cinc dimensions i dotze categories, permeten una aproximació a la salut que va més enllà de l’absència de malalties i suposa una situació de benestar físic, mental i social. Entre els determinants estudiats, hi ha aspectes urbanístics, socioeconòmics, laborals i comunitaris que permeten actuar com a guia per a l’elaboració i l’avaluació de polítiques públiques més saludables.
En el cas de la ciutat de Girona, destaca en dues categories. En primer lloc, en la d’esperança de vida, ja que se situa en tercera posició per darrere de Palma de Mallorca i Badajoz. Aquest paràmetre té en compte altres factors a part dels anys que pot arribar a viure una persona, que en el cas de Girona són 82,9 anys. D’aquesta manera, té present la mortalitat per malalties de l’aparell circulatori i el càncer i la taxa de mortalitat infantil i neonatal entre altres aspectes.
Seguidament, Girona també se situa en tercera posició en la categoria de seguretat socioeconòmica, per darrere de Lleida i Barcelona. De fet, la dimensió de condicions socioeconòmiques, que també inclou la qualitat de la feina, és una de les que obté més bons resultats, amb un 77,5%. I per sobre hi ha la dimensió de la comunitat, que inclou la seguretat i les xarxes familiars i comunitàries, amb un 77,7%.
A l’altra cara de la moneda hi ha els serveis de salut, amb un percentatge bastant més baix (57,9%). Aquesta dimensió inclou les activitats preventives i promoció i l’atenció sanitària. Curiosament, Girona és la quarta capital de província amb més rendiment en aquesta darrera categoria, per tant el problema s’accentua en les activitats preventives i de promoció de la salut.
Seguidament, la dimensió de salut de la població té un 70,8% i inclou l’esperança de vida, la morbiditat i les conductes saludables. Completa l’estudi l’entorn, segona dimensió amb pitjors resultats amb un 64,4%. Es té en compte el medi ambient, mobilitat i habitatge i equipaments.
En definitiva, en global l’índex de salut a la ciutat de Girona, segons dades del 2020 és del 69,3%, dada que se situa per sota de la mitjana espanyola, que és del 70%. En general, totes les ciutats estudiades presenten un rendiment mitjà alt, entre el 50 i el 75% dels objectius marcats.
