El passat dijous, el Patronat de l’Escola Politècnica de la Universitat de Girona va seguir els passos de la Cambra de Comerç i, aprofitant la reunió del seu plenari, va aprovar la seva incorporació a la nova «Fundació Parc Recerca i Innovació Universitat de Girona». Aquesta nova entitat passarà a gestionar el dia a dia del Parc Científic i Tecnològic de la UdG un cop el procés de liquidació d’aquest hagi obligat a extingir l’antiga «Fundació Privada Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona». Tal com va avançar Diari de Girona, el nou ens gestor del parc no comptarà amb la presència de l’Ajuntament i la Diputació, ni de la Federació d’Organitzacions Empresarials (FOEG). La mateixa universitat, el Patronat de l’Escola Politècnica i la Cambra de Comerç seran els tres únics integrants d’una fundació que, ben aviat, serà inscrita al registre de fundacions de la Generalitat de Catalunya i ja podrà ser presentada oficialment.
El complex del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona acull al voltant de 150 empreses, grups de recerca, institucions, entitats de serveis i unitats i centres de recerca tecnològica. Consta de sis edificis que, amb l’excepció de l’anomenat H2O, que l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) se’l va adjudicar en una subhasta l’any 2019, seran gestionats ara per aquesta nova «Fundació Parc Recerca i Innovació Universitat de Girona».
Claustre per debatre la nova llei d’univesitats
La Universitat de Girona va acollir un claustre amb «l’objectiu que els representants de la comunitat universitària fessin consideracions i reflexions a l’entorn de l’avantprojecte de la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU)». Segons el Claustre de la UdG, l’avantprojecte que planteja el ministre Subirats és «millor que el del ministre Castells» però tampoc no acaba d’encaixar perquè resta autonomia als centres universitaris pel fet de ser «excessivament reglamentista». El rector Quim Salvi va recordar que «a més autonomia, millors resultats». Malgrat que el preàmbul del text «sona bé», l’articulat «no ens apropa a Europa».
