Excepte a Girona, tots els dirigents de les capitals catalanes intentaran repetir. Alcaldessa des del 2015, Ada Colau optarà a un tercer mandat amb l'objectiu de "consolidar" el projecte dels comuns a Barcelona, però assegura que serà l'últim. Si finalment continua al consistori barceloní i esgota la legislatura, Colau es convertirà en la segona alcaldessa més longeva de la ciutat comtal (en democràcia) després de Pasqual Maragall.

Per contra, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, no tornarà a encapçalar la llista de JxCat a l'alcaldia de Girona per les municipals del 2023. "Sempre he defensat que en una ciutat tan important com Girona cal renovar lideratges en terminis relativament curts, i crec que l'òptim és no anar més enllà de dos mandats", defensa.

Qui també s'acomiadarà de la política municipal és Joan Giraut. Va entrar en el món de la política el 1987 quan es va convertir en regidor de l'Ajuntament de Platja d'Aro (Baix Empordà). El 1991 va aconseguir l'alcaldia i la va revalidar quatre vegades. Després d'un parèntesi per una moció de censura, el 2011 va retornar a l'alcaldia, revalidant-la el 2015 i el 2019.

Veterans indecisos

A les comarques gironines, dos històrics dirigents municipalistes dubten si optar a un dotzè mandat. A Torroella de Fluvià (Alt Empordà), Pere Moradell (PSC) va guanyar les eleccions municipals el 3 d'abril del 1979 -les primeres en democràcia- i des d'aquell dia ha revalidat el càrrec en els onze comicis que han vingut després. Més de 40 anys al servei del municipi, Moradell veu "probable" repetir de cara a les eleccions de l'any vinent.

En la mateixa situació hi ha l'alcalde de Fogars de la Selva (Selva). Josep Vilà (Independents Fogars) té 71 anys i ja està jubilat, però els veïns del municipi encara no saben si el seu batlle des del 1979 es tornarà a presentar. Tampoc ho saben a Puigverd d'Agramunt, a la demarcació de Lleida, on també tenen el mateix alcalde des de fa 43 anys. Joan Eroles, que a les passades eleccions es va presentar sota la marca Junts per Puigverd, encara no ha revelat si es presentarà o no als propers comicis.

Una condemna per prevaricació va treure del pòdium municipalista a Joan Campolier, exconvergent ara al capdavant de l'agrupació Ara i Sempre Santa Susanna. L'històric alcalde maresmenc governa amb majories absolutes des de 1976, però va haver de deixar el càrrec entre el 2007 i el 2011 per prevaricació. Els afers judicials, en els que continua immers, no li han passat factura i després de la condemna ha repetit victòria electoral el 2011, el 2015 i el 2019. Campolier tampoc ha dit què farà el 2023.

La regió metropolitana acomiada alcaldes històrics del PSC

A la regió metropolitana, fins a mitja dotzena d'històrics dirigents socialistes no concorreran a les pròximes eleccions municipals. És el cas d'Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca (1995-2021); de Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern (2004-2020) o Josep Mayoral, alcalde de Granollers (2004-2022). També ha plegat Miguel Delgado, de Castellet i la Gornal (1999-2022).

D'altra banda, l'exalcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, està acabant el mandat com a regidor, després d'anunciar la seva renúncia a l'alcaldia el passat mes de setembre, després de quinze anys al capdavant del consistori. Una jugada calcada és la de l'exalcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs, que segueix com a regidor 31 anys després, però posant ja fi a una trajectòria de dinou anys com a alcalde. Al marge del PSC aquest també serà el darrer mandat de Joan Carles Garcia, alcalde de Tordera des de 1995.

En l'esfera socialista, però, encara hi ha noms que seguiran sonant el 2023, especialment al tradicional 'cinturó roig'. Tret de sorpreses, seguiran com a candidats Antoni Balmón a Cornella de Llobregat (alcalde des de 2004), Carles Ruiz a Viladecans (alcalde des de 2005), Pilar Díaz a Esplugues de Llobregat (alcaldessa des de 2006) o Núria Marín a l'Hospitalet de Llobregat (alcaldessa des de 2008). També preveu seguir Xavier Amor a Pineda de Mar (alcalde des de 2007).