Diari de Girona

Diari de Girona

NOVETAT EDITORIAL

Revistes de barri: història escrita del moviment veïnal de Girona

El periodista i investigador Eloi Camps Durban publica un estudi de les vint revistes de barri que s’han editat a la ciutat des del 1977 fins a l’actualitat, fruit del seu treball per a la Beca Carles Rahola

Imagen la vall

Onyar, Poble El Dimoni, El Cul de la Lleona, Xemeneia o El Pou. I així fins a una vintena de revistes de barri que s’han editat a la ciutat de Girona des de la transició fins a l’actualitat han estat estudiades pel periodista i investigador banyolí Eloi Camps Durban gràcies a la Beca Carles Rahola 2020. Actualment, amb les necessitats comunicatives dels barris i de les associacions de veïns redirigides cap al món d’internet i les xarxes socials, només tres de les vint revistes es continuen editant en format imprès: la Revista de l’Associació de Veïns de Montilivi, en funcionament des del 1991, i dues de més noves com són Les Fulles de la Devesa (2018) i la Revista de la Vall (de Sant Daniel, 2021). «La necessitat de comunicar-se dels veïns dels barris no ha desaparegut, simplement en la majoria de casos ha canviat de forma, només cal veure la potència de les pàgines web o de les xarxes socials d’algunes associacions de veïns», explica Camps sobre l’evolució d’unes revistes de premsa veïnal que defineix com «una expressió del periodisme popular que neix de la necessitat dels veïns tant de comunicar-se entre ells com de fer barri potenciant la comunitat i el sentiment de pertinença a la mateixa».

El resultat de la investigació d’Eloi Camps Durban per a la beca Carles Rahola 2020 es convertirà en el primer volum de la nova col·lecció Carles Rahola, editada per l’Ajuntament de Girona amb el suport de la Diputació de Girona, la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Universitat de Girona. La premsa veïnal de Girona. Un model de comunicació i periodisme popular des dels barris (1977-2021) es presentarà aquest dimarts a les de la tarda a l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona (carrer de la Força, 8). Un acte, amb la presència de l’alcaldessa Marta Madrenas, per donar a conèixer com Camps ha repassat l’aparició d’aquesta premsa veïnal de manera paral·lela al creixement i a les transformacions urbanístiques ha viscut la ciutat des de la part final de la dictadura fins a l’actualitat. «La necessitat d’existir de la premsa veïnal respon molt a com s’ha anat configurant la Girona contemporània amb, com tothom sap, l’emancipació d’antics municipis o la construcció de barris totalment nous als afores de la ciutat», apunta l’investigador. En aquest sentit, recorda que «allà on només hi havia camps i algunes cases aïllades van néixer barris sencers en pocs anys fruits de l’especulació i de la deixadesa de l’administració franquista». 

Nous barris, cada cop més grans, on els veïns van tenir la necessitat de fer sentir la seva veu, amb Santa Eugènia «d’exemple paradigmàtic» de barri amb un fort moviment veïnal que, com apunta Camps, és el que ha donat més revistes impreses al llarg d’aquests anys. 

Les revistes de barris neixen de la necessitat dels veïns de comunicar i potenciar el sentiment de pertànyer a la comunitat

Eloi Camps Durban - Autor

decoration

Moltes, a Santa Eugènia i en altres parts de la ciutat, han anat desapareixent per, en molts casos, la manca de relleu generacional entre la gent que les treia als carrers en periodicitats normalment bimensual o trimensual. Altres han subsistit o n’han aparegut de noves, com La Revista de Vall, que s’edita des de l’any passat a Sant Daniel «com a element cohesionador del barri, per recordar la seva història i fer comunitat amb el que des de fora, i no ho dic que ho sigui, pot semblar una aventura anacrònica com és fer una revista en format imprès». Com la que, el 1997, a redós de l’agrupació de la parròquia, va néixer a Vista Alegre: l’Onyar

Entre l’Onyar i la Vall n’hi ha hagut divuit més. Algunes gairebé oblidades, ara una mica menys després de la investigació iniciada per Eloi Camps Durban. «Vaig veure que a la ciutat de Barcelona sí que existeixen dos treballs sobre la premsa veïnal, dos llibres sobre la premsa dels barris, que em van cridar l’atenció quan els vaig consultar per a la meva tesi doctoral i en veure que a Girona no s’havia fet vaig pensar que seria una bona proposta per a la beca», explica l’autor de La Premsa veïnal de Girona que, amb la pandèmia pel mig, va haver de fer «una recerca atípica, amb horaris d’arxiu restringits, entrevistes per telèfon...». Tot i això, diu que «la diligència dels treballadors de l’arxiu de Girona i la predisposició de les associacions i testimonis van ser indispensables perquè arribés a bon port». 

Compartir l'article

stats