El Rotary Club de Girona està format ara mateix per trenta persones. L’únic requisit per formar-ne part és ser proposat per un membre del club. Es valora la capacitat de treballi i d’empenta per tirar endavant els projectes. Es paga una quota trimestral. Ribas té clars els objectius. En canvi, no ha decidit si formarà part de cap llista electoral ni de quina manera seria hauria de ser aquesta hipotètica candidatura que emmarca dins de l’òrbita de l’antiga Convergència. Manté el cuc per la política i la militància al Partit Nacionalista de Catalunya (PNC).
Quins objectius té?
Volem consolidar el club dins de la societat gironina, perquè s’ha fet una feina bona els darrers anys, i també la consolidació a nivell social i institucional. A més a més, apostem per la incorporació de més dones. Ara en tenim cinc. I complir els objectius de la fundació rotaria que és l’ajuda a tercers i la formació a la societat per un creixement ètic i que tingui en compte les necessitats que ens envolten.
Es coneix la tasca del club?
El Rotary no busca visibilitat. Busca que la feina per ajudar els altres es pugui dur a terme
Es comença a conèixer gràcies a les persones que han encapçalat el Rotary fins ara i que li han donat visibilitat. I en actes com les gales de Giroinfant que es fan cada dos anys. Però la gent del club no busca visibilitat, busca que la feina per ajudar els altres es pugui dur a terme. La prioritat és assolir els objectius.
Quina feina!
Fent un símil religiós seria ensenyar a pescar i no donar peixos. Aprofitar la inèrcia de cada un dels membres per aconseguir els contactes suficients per intentar ajudar a aquell que demana ajuda. Rotary és un connector per la consecució d’ajuda social.
Els membres del club són persones riques?
No. Ser de Rotary és una quota trimestral de 300 euros amb els que cobreixes el sopar que fem cada dijous per reunir-nos i la quota de pertànyer al Rotary internacional. En absolut és un cost elevat. No és una quota elitista. Al revés, el que s’ha de valorar és que cada dijous, hi ha homes i dones que cada dijous es reuneixen amb l’única finalitat de buscar estratègies i connexions per tirar endavant projectes que ens han demanat que ajudem. Hi ha empresaris, autònoms, treballadors... El que és elitista és dedicar-se a treballar per altres.
Aquest càrrec d’un any a menys d’un any de les eleccions el fa desvincular de la política?
A la gent que ens agrada la política sempre estarem a la política.
No descarta presentar-se com a cap de llista del PNC a les eleccions municipals?
Les formes del relleu de Madrenas no van ser una sorpresa. És una situació viscuda a la mateixa pell
El PNC té molt clar que si no aconseguim una conjura amb aquell espai polític que en el seu moment va presentar Convergència i Unió, les aventures solitàries no porten enlloc. També els hi diria al PDeCAT i a altres grups. S’ha d’aconseguir reagrupar aquell espai polític que, en el seu moment, va enriquir i enfortir aquest país.
Fa una crida a reagrupar-se.
És evident que hi ha molta gent òrfena d’un partit que representava aquell espai polític que ara s’ha desmembrat. I també s’hi poden sumar moltes plataformes que puguin anar sortint. Hem d’enfortir un grup que tingui per ideologia treballar i servir a la societat. Ser molt més pragmàtic i dedicar-te als problemes del dia a dia de la societat gironina i defugir d’altres qüestions que fan abandonar aquest dia a dia. No necessàriament amb Carles Ribas encapçalant-ho. No m’he plantejat seriosament tornar-me a presentar per anar a unes eleccions.
Va ser regidor amb Marta Madrenas. Com veu que no es torni a presentar per revalidar l’alcaldia de Girona?
Va ser una sorpresa que no es torni a presentar. Però les formes del relleu no van ser una sorpresa. És una situació viscuda a la mateixa pell. El mateix dia que un diu que no es presentarà, al cap de tres hores surt una candidata amb un vídeo i amb el suport dels dirigents del mateix partit, apartant la possibilitat que algú altre es pugui presentar. Girona, i l’àrea urbana, necessiten un impuls diferent i una altra manera d’encarar la realitat. Queda molta feina per fer i al una gent disposada a arriscar-se. Només trenca plats qui en remena. Quedar-se quiets i veure passar el temps no és una solució.
