Quiosc

Diari de Girona

L’Espai Obert de Salt atén un centenar de persones amb trastorns mentals

Un 90% dels usuaris del dispositiu de suport a la inserció social han passat d’una situació de sensellerisme a viure en un habitatge digne

Una de les sales de l’Espai Obert, on els usuaris duen a terme diverses activitats. IAS/Support

Gairebé dos anys després de la seva posada en marxa, l’Espai Obert -impulsat per Support-Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS)- ja ha atès més d’un centenar de persones amb discapacitat psicosocial, en situació greu d’exclusió social i, en molts casos, també amb problemes de consum de tòxics.

L’equipament, ubicat a Salt (tot i que els impulsors del dispositiu prefereixen no revelar-ne la ubicació exacta per a evitar que «s’estigmatitzi encara més el col·lectiu»), ofereix un primer contacte amb els professionals sanitaris i socials per a acompanyar als usuaris en el seu procés d’inserció social i que puguin desenvolupar-se autònomament. «Són persones amb poc vincle amb la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, que sovint ho han perdut tot», sosté la cap de servei de Rehabilitació Psiquiàtrica de l’Institut d’Assistència Sanitària, la Dra. Cristina Gibert, que assegura que «comencem per iniciar vincles més saludables per a poder-los derivar a recursos ja existents on puguin fer abordatges més terapèutics». Tot i això, posa èmfasi en que «cada persona té el seu recorregut» i que l’acompanyament és «individual».

«No jutjar»

La clau de l’èxit, assegura la treballadora social i directora tècnica de Support-Girona, Glòria Cerrato, és «no jutjar». En aquest sentit, defensa que no es tracta d’un espai «restrictiu». «L’únic requisit que els exigim és el respecte, tant als professionals com a la resta d’usuaris». Amb tot, assegura que «si venen després d’haver consumit els atendrem igual, no els jutjarem, acceptem la persona tal i com és i l’acompanyarem en la seva evolució tant com es deixi, sense forçar res», subratlla. A més, assegura que els usuaris poden acostar-s’hi per a menjar, rentar la roba o dutxar-se. Un cop cobertes aquestes necessitats bàsiques, l’objectiu del model d’intervenció és fomentar el desenvolupament d’habilitats personals vinculades al benestar personal, la socialització i la confiança en altres recursos de la xarxa de salut i social del territori. «Només si volen parlarem de la seva malaltia i del tractament, però no els imposem res», explica Cerrato. I aquesta, assegura, és la fórmula perquè acceptin el recurs.

Un dels usuaris de l’equipament, que prefereix restar en l’anonimat, assegura que abans d’entrar a l’Espai Obert se sentia apartat de la societat. Ara, confessa, s’hi sent «segur i acompanyat», i celebra que ha estat una manera de socialitzar. «Hi vinc a passar el dia, mengem i juguem a jocs de taula», explica.

De mitjana, els usuaris s’hi passaran un any. «El nostre objectiu és que sigui un servei de pas, quan la persona ja no el necessiti voldrà dir que ja pot fer ús dels recursos comunitaris», afirma Glòria Cerrato.

De 20 a 30 anys

El gruix dels usuaris tenen entre 20 i 30 anys, tot i que la franja d’edat de les persones ateses arriba fins als 55 anys. El 68% de les persones acompanyades són homes i, el 32% restant, dones. La majoria són persones sense una xarxa de suport familiar ni recursos econòmics (en cas de tenir-los, són inferiors als 400 euros mensuals), i es troben en una situació de sensellarisme. Precisament, aquesta ha estat un dels escenaris que ha aconseguit revertir el servei. I és que de les més de cent persones que han passat pel dispositiu en els seus dos anys de vida, el 90% han passat d’una situació de sensellerisme a viure en un habitatge digne. Entre els resultats de la intervenció, destaca haver aconseguit el seguiment de la medicació, la disminució dels ingressos involuntaris a les unitats de psiquiatria, l’adquisició d’hàbits saludables i la socialització.

L’any 2021, el projecte va ser guardonat amb el Premi a la Innovació de l’Associació Europea de Proveïdors de Serveis Socials a Persones amb Discapacitat, amb què es reconeixen les pràctiques innovadores per a la inclusió social d’aquest col·lectiu.

Compartir l'article

stats