Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

«Ens van dir que el dia 1 d’agost hem de marxar; on volen que anem al carrer?»

Una dotzena de famílies, moltes amb nens petits, denuncien que els Serveis Socials l’Ajuntament de Girona els ha comunicat que han de deixar els pisos i hostals on estan vivint pel «desbordament de l’emergència habitacional» a la ciutat

12

Famílies denuncien que els Serveis Socials l’Ajuntament de Girona els ha comunicat que han de deixar els pisos i hostals on estan vivint

Mohamed Konté treballa per l’Ajuntament de Girona, a través del Pla d’Ocupació, però «amb quatre fills, una sola nòmina no és suficient per trobar un pis que pugui pagar; si et demanen 700 euros al mes...». Després de ser desnonat del pis on vivien a Sant Narcís, Konté i la seva família estan allotjats des de fa «una mica més de dos mesos» en una habitació d’un hostal de Sant Julià de Ramis on van ser derivats pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona. «Em van fer firmar uns papers i em van dir que no em preocupés, que em buscarien un pis de lloguer social que pogués pagar. Però ara m’han trucat per dir-me que l’1 d’agost ja no podríem continuar vivint a l’hostal i ja està, sense oferir-me res més. On volen que vagi jo amb els meus fills? Al carrer?», detalla mentre, al seu voltant juguen els seus fills, el més gran de vuit anys. La desesperació de Mohamed Konté és compartida per més d’una desena de famílies, moltes amb nens, que en els últims dies han rebut la mateixa trucada dels seus respectius assistents socials. El dia 1 d’agost han de buscar-se un lloc per anar a dormir. Una part estaven a l’hostal de Sant Julià, altres a l’alberg d’estudiants del carrer Ciutadans, altres en apartaments prop del CAP Güell o dels Químics. Hi ha el cas de Mohamed Konté i la seva família. El de Haja Ceesay que, tota sola, intenta pujar les seves cinc filles amb el sou que guanya treballant en una cuina de Llagostera. Després de ser desnonats d’un pis «molt a prop de l’Ajuntament», els sis estan en una habitació de l’alberg. En el mateix equipament, en una altra habitació també hi ha Iman Ohida, una mare divorciada, amb una nena de menys d’un any «sense família, ni amics a Girona» que a partit de l’1 d’agost es veu «dormint al carrer amb la meva filla». Tariq Moaemi, , Maria Jose Amador, Abdelaslam Salah, Hawa Jibbi... Els noms va canviant, les històries pocs, però el problema continua.

«Jo no vull que em paguin un pis, vull trobar-ne un que pugui pagar. Vull un sostre per a la meva família»

Mohamed Konté - Quatre fiills

decoration

«Som conscients de la gravetat de situació en tot moment, i hem assumit la responsabilitat de buscar solucions», exposa la regidora d’Habitatge de Girona, Annabel Moya (ERC), que, això no obstant, reconeix que aquestes solucions davant l’enorme creixement de les necessitats de la ciutat: «Prova d’aquest compromís per buscar solucions són el prop d’1 milió d’euros que destinem a emergència habitacional aquest 2022, quan fa uns anys era de 200.000 euros». Un desbordament que, apunta Núria Pi (Junts) des de la regidora de Serveis Socials, converteix en imprescindible que els allotjaments destinats a l’emergència habitacional, com el que estaven aquest grup de famílies, siguin «rotatius i per estades curtes. «Algunes fa molts mesos que estant en aquests habitatges i no els hi podem mantenir, perquè si ho fem deixem de poder a ajudar a molta gent que també ho necessita», detalla Pi que, parlant de números, apunta que el dia d’avui l’Ajuntament de Girona ja ha destinat «més diners a aquesta partida que en tot l’any 2021 i la continuem augmentant, acabem de destinar-hi 350.000 euros més». Pi assenyala la guerra d’Ucraïna, «hem destinat 122.000 euros a l’acollida de refugiats» i els «171 desnonaments que hem tingut tot i la moratòria» com a causes d’aquest desbordament dels recursos per a emergència habitacional.

«Soc mare soltera i estic treballant en una cuina a Llagostera. Ens van pujar el preu del pis, no podia pagar»

Haja Ceesay - Cinc fills

decoration

Tot això, en el cas concret de les famílies que han de deixar els seus allotjaments aquest dilluns 1 d’agost, la regidora Núria Pi insisteix que «sabien que aquest recurs és temporal, els ajudem fins que puguin trobar un nou pis o pugui accedir a un de la mesa d’habitatge, però les estades no es poden cronificar, perquè si no no podem ajudar altra gent que també ho necessita».

«Aquí no tinc ni família, ni amics. Treballo per ETTs, però ara em puc quedar al carrer amb la nena»

Iman Ohida - Filla de menys d’un any

decoration

Amb feina, però sense pis

Els casos de Kanté, o Cessay són habituals. Gent que treballa, però amb el que guanya no pot accedir a pagar cap pis pels elevats preus que hi ha a l’entorn de Girona o perquè ningú els hi vol llogar. «Ho tinc tot perfecte, papers i treball fix, però no trobo un pis per a mi, la meva dona i un nen de gairebé dos anys», detalla Tariq Moaemi que està treballant en una empresa de Salt, però que, des d’abans que el desnonessin del seu antic pis, va estar buscant un nou pis per a la seva família com a alternativa a l’habitació de l’alberg d’estudiants on van ser reallotjats per l’Ajuntament. «I ara em diuen que hem de marxar, però no hi ha pisos. Vaig anar a veure’n per llogar i, només de sortir, en van trucar per dir que ja l’havien llogat. Això no està bé, no me’l van voler llogar»- I així, una llarga llista de casos, Abdelaslam Salah que cada dia agafa dos autobusos per portar els seus fills des de Sant Julià de Ramis fins al Cassà Costal on estan escolaritzats; Hawa Jibbi, que també té un fill petit; Maria José Amador, que viu amb el seu marit a l’hostal de Sant Julià després de ser desallotjats d’un pis ocupat.

Compartir l'article

stats