La Lluna i el Joan busquen pis a Girona. Això, però, és gairebé missió impossible perquè l’oferta de lloguer és molt baixa comparat amb la demanda. En concret, aquesta parella, de 23 anys cada un d’ells, ja fa cinc mesos que cerca, sense sort. I com ells tantes i tantes persones que, de forma individual, en parella o família també han de moure cel i terra per trobar un immoble on anar a viure de lloguer.

Les propostes de cases o pisos han anat minvant en els últims mesos i ara també s’hi ha d’afegir que els preus han augmentat a causa, precisament, de la poca varietat d’oportunitats. I és que a portals de lloguers com Idealista, Habitaclia o Fotocasa costa trobar ofertes inferiors als 600 euros actualment. Això per immobles d’una o dues habitacions, perquè per habitatges familiars -entre tres o quatre habitacions- el preu, habitualment, supera els 1.000 euros.

Per posar un exemple, al portal d’Habitaclia ara com ara hi ha unes 120 ofertes i la mitjana del preués d’uns 1.200 euros. En tot cas, el cost, en algunes ocasions, s’enfila fins als 3.500 euros. És el cas de dos habitatges de quatre habitacions i tres lavabos situats al Barri Vell o un altre de les mateixes condicions al voltant del Parc Migdia. Per altra banda, és complicat trobar immobles amb un cost inferior a menys de 600 euros, n’hi ha menys d’una desena d’aquests casos. El més barat, és un pis sense moblar de dues habitacions i un bany al Barri de Pont Major per 370 euros.

El preu ha pujat en els últims anys, i aquí se li ha de sumar la forta demanda. La Lluna explica que, amb la seva parella, estan buscant un pis d’una habitació «d’uns 550 euros» perquè els dos estudiaran a partir de setembre i no tindran ingressos. Principalment, busquen l’habitatge a Girona, però tant els és la zona perquè es podrien moure «a peu o amb girocleta». I és que la situació arriba a ser «desesperant».

«Hi ha poques ofertes, i quan en surt una interessant has de córrer perquè hi ha molta gent que busca i hi va al darrere». També lamenta que després de tant de temps buscant «al final cansa» i «veus que no trobaràs res». A part, critica que hi ha molts pisos que «són cars pels metres quadrats que tenen» i que, fins i tot, alguns d’ells semblen estar «deixats» i en mal estat. Per tant, la relació de la qualitat amb el preu «no hi és».

«Molta demanda i poca oferta»

No és novetat dir que, a Girona, l’oferta d’habitatges de lloguer és baixa. Però en els últims mesos s’ha «agreujat», explicava Joan Company, el president d’API. De fet, diu que «sempre hi ha hagut problemes d’oferta de lloguer». Ara, a part que hi ha «molta demanda i poca oferta», els propietaris també han optat per posar a la venda l’habitatge i treure’l del lloguer, el que ha fet disminuir, encara més, la disponibilitat de cases o pisos d’arrendament.

Company afirma que els propietaris necessiten ingressos després de la pandèmia. Però les causes principals són la inseguretat jurídica, les normatives que castiguen amb duresa, les moltes obligacions que té un arrendador, les ocupacions il·legals i la sensació d’inseguretat.

Tota aquesta manca d’ofertes ha fet que els preus pugin. «És inevitable que això passi», remarcava Company. Uns preus que han pujat encara més a causa de la forta demanda dels estudiants que, després que la pandèmia estigui més normalitzada, s’han tornat a plantejar llogar un pis a Girona. I és que un pis de tres o quatre habitacions pot funcionar tant per un grup d’universitaris com per una família sencera i «els propietaris saben que posant el preu una mica més alt, els estudiants i podran accedir» perquè es divideixen el cost de lloguer entre tots els membres. Això, però, posa encara més traves a les famílies que, econòmicament, potser no es poden permetre un lloguer tant elevat, ja que han «de filar més prim».

Casos de frau

Joan Company també alerta dels possibles casos de frau amb els quals es pot trobar la gent que busca un habitatge per llogar. En algunes ocasions, els possibles llogaters envien un correu als estafadors, que els diuen que no poden ensenyar l’habitatge, però que si dipositen una fiança, els enviarà les claus. Molta gent ja s’ensuma alguna cosa estranya i no entra en el joc, però sí que hi ha casos en els quals la gent cau en el parany.

«Malauradament, a través d’Internet és fàcil enganyar i la gent ha d’anar alerta», lamentava el president d’API. Tot i que des del col·legi no s’han trobat amb cap cas d’aquest estil, «sempre recomanem desconfiar de les gangues», alertava Company, i afegia que «si és un pis molt barat i en una zona bona, alguna cosa rara hi ha». 

ESTUDIANTS UNIVERSITARIS AMB PROBLEMES PER TROBAR PIS

La demanda dels pisos per estudiants universitaris va baixar en picat amb l’arribada de la Covid-19. El març de 2020, molts d’ells van decidir abandonar el pis on estaven per tornar a casa seva a passar el confinament. Ara, però, tornen a mirar les ofertes després de superar l’etapa més crítica de la pandèmia. «Es troben amb dificultats per trobar pis», afirmava Joan Company, el president d’API.

La Marta, una noia de Menorca, començarà aquest any els estudis universitaris a Girona i, juntament amb tres noies menorquines més, la Fiona, la Judit i la Rosa, van decidir buscar pis. Això no obstant, no ha estat una missió fàcil. Tot just sortir la primera convocatòria per matricular-se a la Universitat de Girona, el 14 de juliol, «els pisos de les agències van volar», explicava la Marta. D’entre vint o trenta que n’hi havia, amb poques hores van passar a ser un parell.

D’aquesta manera, van estar unes setmanes pensant «que fem i que no fem» i, finalment, van decidir optar per anar a buscar «contactes de forma particular». Tot i així, van veure un pis d’una immobiliària que els va «cridar l’atenció» i no s’ho van pensar dues vegades a l’hora de trucar. «Tenien altres grups d’estudiants interessats», relata la Marta, però la casualitat les va portar al fet que els altres grups que volien entrar en aquest pis eren de nois. «Els interessava més que qui ocupés el pis fossin noies i no nois», i aquesta va ser la sort que van tenir aquestes joves menorquines.

Per aquest pis pagaran, entre les quatre, un lloguer de 1.100 euros, sense comptar les despeses d’electricitat, gas, aigua i Internat. «N’hi havia alguns una mica més barats, però no molts», afirma la Marta. Un preu que ha anat pujant de forma substancial en els últims anys a causa de la poca oferta. «Tenim amics que aniran a estudiar a Barcelona i paguem menys que ells», continua narrant, «però també ens van dir que en anys anteriors a Girona eren més barats». Ara bé, elles han trobat pis, mentre que altres estudiants encara n’estan buscant quan falta un mes perquè comenci el curs.