Diari de Girona

Diari de Girona

Irene Compte: «Si oferim formació de molta qualitat, el mercat de la UdG és el món»

«El nostre treball és escoltar molt el territori i els empreses per engegar formació que doni resposta a les necessitades de la societat»

Irene Compte, a la seu de la Fundació UdG al Parc Tencnòlic de la universitat gironina. MARC MARTI FONT

Màsters, postgraus, cursos d’especialització, acreditacions d’idiomes... Amb més de 4.000 matrícules per curs, la Fundació UdG té més de 4.000 matriculats per curs. La majoria professionals en actiu conscient de la importància de continuar-se formant. El màster de Raonament probatori amb la Facultat de Dret, el de Primatologia o el de Guia AMI Montessori són alguns dels més consolidats, però l’oferta és llarga i, sobretot, dinàmica. «El nostre treball és escoltar el territori per engegar formació que doni resposta a les necessitades de la societat». 

«Per fi he pogut fer un canvi de vida i dedicar-me al que volia». A la seva web tenen aquest testimoni d’un exalumne. L’objectiu és formar perquè tingui una segona oportunitat? 

No, només segones oportunitats, també terceres, quartes... Nosaltres som la institució que ofereix la formació per generar noves oportunitats professionals. El nostre usuari tipus són persones professionals, la majoria per sobre dels 30 anys i o bé volen especialitzar-se dins de l’àmbit del que ja han estudiat o, en altres casos, són gent que potser 35, 40 o més anys i volen fer un canvi radical. Sí, som un lloc on et preparem per tenir noves oportunitats professionals.

Aquella idea que «he acabat la carrera, tinc un títol i no torno a trepitjar les aules» s’ha acabat?

Això està més que superat. Una de les grans tendències a escala global és l’etiqueta «aprenentatge al llarg de la vida». I dic que és una etiqueta perquè en parlen les Nacions Unides, la Comissió Europea... Hi ha un interès creixent per veure com des de les universitats donem resposta a aquesta demanda de professionals de qualsevol sector que, en un moment concret, s’han de reinventar, redirigir o actualitzar els seus coneixements per adaptar-se a les demandes del mercat laboral.

Una pregunta dolenta. Si calen màsters i és tan important especialitzar-se, vol dir que la formació que s’ofereix en els Graus no és bona. O, com a mínim, insuficient?. 

No, no… Penso que és una bona pregunta. Segurament és suficient per a un primer estadi, però el món professional és molt complex. I, sobretot, variable. Des de la universitat i nosaltres des de la Fundació preparem una oferta que intenta ser dinàmica i innovadora, però el món en el que estem és incert, volàtil, variable, fràgil... I, per tant, a vegades hi ha un desajust perquè els graus et preparen, però el món professional evoluciona molt ràpidament i demana canvis.

Sense continuar formant-se, hi ha el perill de quedar-se estancat?

Sí. Un exemple d’això és la tecnologia. Si tu no et formes en coneixements tecnològics, pot ser que com a professional et vagi quedant enrere. El canvi tecnològic ho impregna tot. És transversal. Podríem entendre la medicina actual sense tecnologia? No. Metges, advocats, mestres, persones que estan en processos industrials... Tots s’han de formar.

Expliqui’m la diferència entre els màsters de la UdG i els de Fundació de la UdG. 

Els màsters oficials de la UdG formen part d’un recorregut acadèmic, sovint orientats a persones que es volen orientar a la recerca o cap a programes de doctorats, encara que també n’hi ha de professionalitzadors, que passen per un període de gestació molt més llarg perquè entren dins de l’oferta a Catalunya i en l’àmbit estatal. Els nostres tenen processos de cocció molt més ràpida i això ens permet donar resposta a necessitats dels mercats.

A la Fundació també tenen molts cursos d‘especialització.

Sí... Sempre han tingut molta demanda. Aquí escoltem molt el que el mercat ens proposa. Per exemple, veiem que s’està movent molt el tema del Blockchain o que hi ha una necessitat d’una formació tecnològica per als professors de secundària... Nosaltres busquem el director i els professors i el posem en marxa. Són cursos molt més breus i la variabilitat és molt més gran. Fem temes des de teràpia amb boscos fins a temes ultra tecnològics.

Creu que el pas de la Covid ha fet veure més clara aquesta necessitat de continuar-se formant? Han notat canvis? 

La Covid ha estat una disrupció a tots els nivells. També en l’àmbit de la formació que s’ofereix. Per exemple, ha fet que ara estiguem oferint un programa de «noves organitzacions del treball en entorns híbrids» o un altre sobre «com liderar equips amb els treballadors disgregats». A nivell nostre, de funcionament, evidentment ens hem hagut d’adaptar perquè és cert perquè el model de formació hibrida, una part presencial i l’altra en línia, es quedarà. 

Va arribar fa menys de sis mesos a la direcció de la Fundació. Què li demana la UdG quan la proposa pel càrrec?

Dues o tres coses molt clares. Un no fer res malbé d’una Fundació que funciona bé i està molt sanejada econòmicament per la bona feina feta; i després internacionalitzar-la, fent créixer el nombre d’alumnes de fora, i, també, continuar enfortint la relació amb el territori. Ajudar a incrementar a enfortir la transferència de coneixement.

Incrementar la relació amb el territori, amb les empreses, és un objectiu molt repetit per part de l’actual rector. Encara costa trencar aquesta idea de la universitat com una torre d’ivori separada de la realitat?

Costa menys, però s’ha de continuar treballant. Sempre hi ha feina a fer per acostar les necessitats de la societat a l’oferta que donem des de les universitats. Hem de treballar perquè escoltar millor el territori i generar una formació que doni resposta al que necessiten les empreses. Les grans empreses potser estan més acostumades a fer programes de formació als seus treballadors, però des de la Fundació hem d’anar aquelles empreses petites i mitjanes, que a Girona són moltes, perquè sàpiguen que aquí hi ha institucions com la nostra que les podem ajudar. Tant en formació tecnològica, com en habilitats com comunicació, vendes, gestió d’equips... Hem d’anar a buscar aquesta tipologia d’empreses. Sobretot més enllà de les que tenim més aquí al costat a Girona, que potser ja estan més habituades a treballar amb nosaltres. A l’Alt Empordà, Garrotxa, Ripoll, Osona, Maresme...

Osona, Maresme... La UdG cada cop té més estudiants d’aquesta segona corona de Barcelona. És un públic objectiu també pera la Fundació?

A la segona corona i més enllà. Hi ha un primer públic que és el del territori, perquè la tradició, fins ara, ha estat la formació presencial. Però les noves modalitats híbrides, o les totalment en línia, són una oportunitat per obrir-se més enllà. Ja estem mirant el públic de tot Catalunya, ja no Maresme i Osona, sinó tot el país. I aquí, si hi afegim el component idioma, perquè estem fent programes en català, però també en castellà, anglès, rus, xinès... Doncs el mercat és el món.

«El mercat és el món» no és una frase massa ambiciosa?

Sí i no. Nosaltres tenim programes on tots els estudiants són de Llatinoamèrica. Per exemple, els que estem fent amb la facultat de Dret. A Geografia, el SIGTE té un màster amb nosaltres, on més de la meitat d’estudiants venen de Llatinoamèrica i molts dels altres de la resta d’Espanya. Dir que el mercat és el món pot ser massa ambiciós des del punt de vista de tenir molts milers i milers d’estudiants, però no ho és en el sentit de tenir productes de molta qualitat que qualsevol persona del món pot localitzar i voler ser estudiant nostre. 

L’equip Fundació UdG: Innovació i compromís Fundació UdG

El retorn d’Irene Compte a la UdG, on fa anys havia dirigit el SIGTE del Departament de Geografia, ha arribat a través de la Fundació on ha rellevat Pilar Marqués al capdavant d’un equip format per més de vint persones que treballa des de la seva seu del Parc Tecnològic. 

Compartir l'article

stats