Girona aposta perquè la futura Zona de Baixes Emissions (ZBE) s'activi amb restriccions toves. L'alcaldessa, Marta Madrenas, recorda que la ciutat té uns bons índexs de qualitat de l'aire, i que si es vol aconseguir que la ciutadania s'impliqui en la lluita contra el canvi climàtic, en comptes de començar amb "imposicions brutals", el més adequat és fer-ho "de manera tranquil·la". "La persona que ha de dur la mare amb cotxe al CAP perquè és gran ho ha de poder fer; i la que ha de portar els seus fills perquè viuen lluny, també", diu Madrenas. Pel que fa al perímetre de la futura ZBE, avança que l'Ajuntament no preveu tocar el mapa inicial perquè veu que és "el terme mig" entre els qui aposten per ampliar-la i els qui la volen reduir.

Abans d'acabar el 2023, la llei fixa que tots els municipis de més de 50.000 habitants hauran de tenir una ZBE. En el cas de Girona, aquesta primavera l'Ajuntament ja va dibuixar-ne un primer perímetre sobre plànol. I a finals de juliol, la proposta es va debatre a la taula de treball que integren grups polítics, associacions i entitats de diferents punts de la ciutat.

A grans trets, el mapa de la ZBE inclou tot el Barri Vell i el Mercadal, part de l'Eixample nord (des del mercat del Lleó fins a Emili Grahit) i les zones de Sant Narcís i el barri Devesa-Güell que queden delimitades pel passeig d'Olot, la frontissa del Güell i el passeig de la Devesa. Dins aquest àmbit és on es preveuen aplicar restriccions per reduir la contaminació, seguint allò que concreta la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (que és la que obliga a crear les ZBE).

L'alcaldessa explica que l'Ajuntament de Girona no preveu tocar el mapa inicial que va proposar per a les baixes emissions. Durant el debat amb la taula de treball, Madrenas concreta que hi havia postures tan allunyades (entre els qui volien ampliar-la i els qui apostaven per reduir-la) que el consistori entén que la seva proposta de ZBE ve a ser-ne "el terme mig".

"En principi, partirem de la zona que vam proposar perquè no hi ha hagut consens", explica l'alcaldessa. Marta Madrenas, però, sí que recorda que l'àrea de la ZBE en cap cas serà inamovible. "Les ZBE tampoc són coses tancades, es pot començar d'una manera i després ampliar-les o reduir-les", concreta. "No ens hem d'obsessionar amb el perímetre o amb si es cometen petits errors al començament; ho explorarem per veure què passa", afegeix.

Restriccions toves

Més enllà de l'àrea que abasti la ZBE, allò que també caldrà fixar és quines restriccions s'hi apliquen. "Evidentment, el sistema de control serà amb càmeres, però caldrà cercar consensos sobre què és allò que ha de vigilar: Tothom qui vingui de fora? Els veïns amb cotxes d'una determinada antiguitat?", es pregunta l'alcaldessa.

I aquí, Madrenas ja avança que l'aposta del consistori és que la zona de baixes emissions s'activi amb restriccions toves. "Són mesures que restringeixen els moviments de les persones i també som conscients de les sentències que hi ha hagut en d'altres ciutats", diu l'alcaldessa, en referència al rebombori que ha generat la decisió del TSJC d'anul·lar la ZBE de Barcelona.

"Sabent això, i tenint en compte que la qualitat de l'aire a Girona no és gens dolenta, podem començar de manera tranquil·la; en el nostre cas, ens sembla que és més adequat que no pas aplicar imposicions brutals", diu Madrenas. "Si tinguéssim uns índexs molt dolents de la qualitat de l'aire, que afectessin la salut de les persones, seria la primera que defensaria aquest altre camí; però com que no és així, la millor fórmula per a la ZBE de Girona és aquella que sigui ben acceptada per la ciutadania, amb mesures que entengui i comprengui", afirma l'alcaldessa.

L'objectiu, precisa, és que la gent també s'impliqui en revertir el canvi climàtic. "Si el conjunt de la ciutadania se sent perjudicada, ofesa, molesta i molestada per les normes, això no anirà bé; allò que hem d'aconseguir és que ho visquin com a propi", concreta.

I aquí, Marta Madrenas assegura: "Ho hem de parlar tot, però és clar que la persona que ha de dur la seva mare al CAP amb cotxe perquè és gran ho ha de poder fer; i la que ha de dur els nens perquè viuen lluny, són petits, i no poden anar per camins escolars segurs, també".

L'alcaldessa també explica que s'haurà de mirar com la ZBE es fa conviure amb l'economia de la ciutat, on els serveis tenen força pes. "Un 15% del nostre PIB prové del comerç i l'hostaleria, i hi ha molta gent que ve de fora; depenent de com, estaríem afectant l'economia directament, i no ho volem fer", concreta Madrenas. I aquí, ja avança que els dos aparcaments que l'Ajuntament ha passat a gestionar (el d'Emili Grahit i el de les places Miquel de Palol i Prudenci Bertrana) poden ajudar en aquesta estratègia.

"Una ciutat intel·ligent no és aquella que posa una barrera sense més, sinó la que troba la millor de les solucions per afrontar els reptes", subratlla l'alcaldessa. "Hem de reduir la contaminació i millorar la qualitat de l'aire; doncs fem-ho, però de la millor manera amb el mínim d'afectacions possibles, i això és el que intentarem amb l'ajuda de tothom", conclou Marta Madrenas.