Passejar pels carrers de Girona pot resultar una experiència entranyable. Fer-ho aquests dies per Santa Eugènia i Can Gibert del Pla encara ho és més, sobretot si et fascina l’art o la pintura. O encara que això no et cridi massa l’atenció, veure un mural de 240 metres impacta a simple vista. I això és el que, precisament, es pot trobar en aquests barris aquesta setmana: artistes vinguts d’arreu del món esculpint les seves idees a la paret d’un edifici.
Les obres es van començar a elaborar fa uns dies i s’acabaran diumenge. Es poden visitar en un recorregut dissenyat a propòsit per l’ocasió. Tampoc cal alarmar-se, perquè aquests murals quedaran per sempre als edificis. A no ser que algun inconscient decideixi fer algun acte vandàlic. En aquest cas, en l’edició d’enguany del Monar’t es rehabiliten obres d’anys anteriors que havien quedat malmeses, com són els murals de la paret posterior exterior de l’escola Maristes.
La diversitat i el problema de l’habitatge són molt presents en les obres de l’esdeveniment d’aquest any. Un dels murals més grans, el dissenyat per la mexicana KinMx vol explicar «com una dona té moltes flors i papallones, però totes són diferents», una temàtica que toca molt de prop a l’artista. La coincidència ha fet que dos artistes russos, Marina i Ivan Yagoda, i un d’origen ucraïnès, Ilisch Roismer, es trobessin per elaborar un mural en una façana de 240 metres que representa «les dones i la diversitat», en una obra que vol aprofundir en «el passat i present de les dones». El curiós d’aquesta pintura, és que fa dos anys que els veïns d’aquest edifici volien portar el Monar’t allà i van haver de reformar la façana perquè estava molt malmesa. Així, «han hagut de deixar uns quants de milers d’euros» per rehabilitar-la i ara «estem encantats del procés», explicava el vicepresident d’aquest bloc.
El peruà Cake també ha pintat un mural que reflecteix la problemàtica de l’habitatge. L’Ayman és un dels adolescents afectats pels desnonaments i afirmava que «l’habitatge és bàsic i que sense això tindràs nens al carrer sense ganes de fer res». Uns infants que van demanar explícitament a l’artista que pintés amb colors més vius. «Al principi vaig plantejar la pintura amb colors terra, però em van dir que ho volien amb uns colors més vius perquè tot i estar en situació de vulnerabilitat tenien esperança», deia Cake. En definitiva, pintures i murals que van més enllà que una simple obra d’art i que quedaran esculpides als carrers de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla.
