Si Salvador Dalí fos viu, seria de Junts x Catalunya. La formació, en les seves diferents nomenclatures, ha viscut episodis surrealistes. Un rere l’altre. En el record més proper hi ha el relleu fallit de Carles Puigdemont per Albert Ballesta, que era el número 19 de la llista. Puigdemont abandonava l’alcaldia, a mig mandat, per convertir-se en president de la Generalitat. I la seva substitució no va seguir cap lògica. Les ments pensant del partit van inventar-se una maniobra per arribar al número 19. Va provocar la renúncia, en alguns casos forçada i amb visites a cases particulars de matinada, de tots els anteriors membres de la llista. Puigdemont obviava la validesa política de la seva número 2, Isabel Muradàs, només perquè era d’Unió, i de la número 3, Marta Madrenas que si que era de CDC. Ballesta, que gestionava amb solvència els serveis territorials d’Interior, va canviar el càrrec a la Generalitat pel de batlle. Quan veure que l’oposició li bloquejaria totes les propostes, inclòs el del seu sou, va plegar. Madrenas va assaltar l’alcaldia, tot i que feia dos mesos, l’havien passat per sobre seu. Era a principis del mes de gener de 2016.

Qui havia provocat l’esperpèntic enrenou, Carles Puigdemont, també havia accedit a ser el cap de llista, anys enrere, sense ser la primera opció. Era l’any 2006 i el partit havia presentat Carles Mascort com a alcaldable. Mascort, advocat i president de la Confraria de Jesús Crucificat - Manaies de Girona, va rebre multitud d’amenaces, que van estendre’s fins i tot a la seva família. Va denunciar els fets a la policia i va renunciar a la possibilitat de ser el primer alcalde convergent de Girona. Llavors Puigdemont va fer el pas. Va fallar en el primer intent però va arribar a l’alcaldia el 2011. Acabaven 32 anys de govern socialista.

Abans de Puigdemont, altres candidats convergents havien fallat en l’intent de fer fora el PSC del govern local. Un va ser l’expresident Salvador Martí. Va ser el candidat l’any 1995. Després de ser designat per desig exprés del president de la Generalitat Jordi Pujol, el comitè local, on hi havia Josep Maria Matamala, el regidor Josep Arnau com a possible candidat i Zoila Riera, que començava la seva carrera política. Martí va ser qüestionat des del primer moment i va haver de tirar endavant la campanya, en solitari, molts cops per manca de suport del partit. I va fracassar. La formació va passar de tenir 9 regidors a quedar-se amb 5. Martí, que havia renunciat a la presidència del GEiEG per entrar en la política, no va prendre mai possessió del càrrec. El dia de la constitució de l’Ajuntament, va anunciar que dimitia.