L'espectacle que va causar una explosió durant la Nit de la Recerca de Girona és una variant d'una demostració de divulgació científica clàssica. La idea és barrejar nitrogen líquid i aigua calenta per produir una ona de pressió i un espectacular núvol, que aixequen un munt de pilotes de colors. El nitrogen líquid bull a -196 graus: quan es treu d'un contenidor refrigerat, s'evapora. En ser tan fred, el gas condensa l'aigua que conté l'aire i genera un núvol. Si es posa en contacte amb aigua calenta, el pas de líquid a vapor succeeix molt ràpidament. El gas ocupa un volum molt més gran que el líquid, així que una transició ràpida genera una potent ona de pressió, que dispara les pilotes.
Pep Duran, químic i divulgador de la Universitat de Girona, ha parlat amb El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, sobre els detalls de l'experiment que es va dur a terme.
Aquest requereix de dos bidons. El primer té una galleda enganxada a la paret interna, ple d'aigua calenta. El nitrogen líquid s'aboca a l'espai restant del bidó. Sobre aquest es col·loca un altre bidó, que té un fons de reixeta i conté les pilotes. Un cop els dos recipients estan un damunt de l'altre, se segellen amb una abraçadora. Després s’estira una corda que fa que la galleda d'aigua s'aboqui sobre el nitrogen, al bidó de baix. Això genera la transformació física que dispara les pilotes cap amunt, com en un canó.
No obstant això, la setmana passada a Girona, l'ona expansiva no es va dirigir cap amunt, sinó que va fer rebentar el bidó de sota i va disparar cap a l'aire el de dalt. Així ho apunten vídeos, testimonis i els Mossos, que estan duent a terme una recerca. Ja hi ha una família que ha presentat denúncia.
El físic i divulgador Dani Jiménez havia dut a terme amb èxit demostracions idèntiques altres vegades, incloent-ne una a la Festa de la Ciència a Barcelona. Què va fallar aquesta vegada a Girona?
Les tres hipòtesis
En primer lloc, va poder haver-hi un excés de materials. Roy Lowry, físic de Plymouth que va popularitzar aquesta demostració, afirma que l'habitual és utilitzar poc nitrogen líquid, menys d'una ampolla petita. A Girona, es van usar diversos litres, possiblement causant una ona expansiva excessiva.
En segon lloc, potser va haver-hi una degradació. Habitualment, el nitrogen es posa en una ampolla de plàstic i després dins d'un contenidor més gran. Lowry suggereix que la baixa temperatura del nitrogen, en contacte directe amb les parets del bidó, podria haver-les fet més fràgils. També pot ser que el bidó tingués esquerdes prèvies.
La tercera hipòtesi és que l'ajudant de Jiménez no aconseguís segellar l'abraçadora que uneix els bidons. Encara que això pot explicar l'expulsió del bidó de dalt, Lowry no veu una relació clara amb l'explosió del de baix.
Com a element complementari, Laura Hernández, de l'Institut Català d’Investigacions Químiques (ICIQ), apunta a la poca distància entre l'experiment i el públic. Al Regne Unit, abans de fer una demostració és necessari presentar un informe de risc. A Espanya, en canvi, no existeix un protocol d'aquest tipus.
