Té 11 anys i només en fa un que ha fet el trànsit. Convençuda de poder, per fi, treure’s la màscara, fa uns mesos que ha topat amb l’aspra realitat. «Tinc por de sortir sola al carrer, els nens del barri m’insulten per ser trans». I és que denuncia que un grup de menors veïns del barri gironí de Pont Major l’acorralen i l’insulten de forma sistemàtica. «Un dia em van començar a empènyer i a acorralar, vaig passar molta por, no sabia com sortir-ne», lamenta la menor, que prefereix mantenir l’anonimat. La seva mare, recorda, va córrer a rescatar-la. I és que assegura que «no accepten que em mostri com soc, puc veure perfectament l’odi als seus ulls».
Tot i que defensa que ha intentat dialogar amb ells, lamenta que no l’escolten. «No vull que em peguin, no m’agraden els conflictes ni la violència», sentencia. Des d’aleshores, si els veu per la finestra ja no s’atreveix a sortir al carrer. I la seva mare també prefereix que no ho faci. «A l’escola no té cap problema, i això que és l’única nena trans, però en canvi a Pont Major tenim por que tard o d’hora pateixi una agressió física», confessa. Per a protegir-la, intenta acompanyar-la en tots els desplaçaments. Tot i això, denuncia que no aconsegueix pal·liar-ne els efectes. «Encara que vagi amb ella caminant pel carrer, l’insulten i l’assenyalen constantment», lamenta. A més, també ha intentat que vesteixi d’una forma «més neutra»: «Ella vol posar-se vestits però jo li demano per favor que es posi pantalons perquè ningú li pugui dir res», assegura. «Sempre que necessiti o vulgui expressar-se prefereixo que vagi amb mi, vull poder-la protegir», assenyala.
Un patiment «constant»
De fet, confessa la mare, la menor ha arribat a dir-li: «M’identifico com a nena, però a vegades penso que si fos un nen tindria més avantatges». La por de sortir sola al carrer, assegura, li provoca un patiment «constant»: «Quan veu a les notícies que han agredit a una persona homosexual de seguida s’espanta molt, viu amb la por que algun dia li pugui passar a ella». La menor, però, subratlla que «burlar-se de les persones que consideren que són diferents no té cap sentit». I proclama convençuda que «jo em sento així i vull que tothom em respecti».
Tot i això, la mare denuncia un rebuig «molt gran» i lamenta que «la societat no està preparada per a acceptar i entendre aquesta realitat». La menor assegura que l’educació «és la solució»: «Si no ens ensenyessin matemàtiques a l’escola ningú en sabria, i amb això passa el mateix, si no s’educa a tothom des de la base i s’inculca el respecte, realitats com la meva no es normalitzaran mai», assegura. En aquest sentit, la seva mare sentencia que és «urgent» educar els infants en «perspectiva de gènere» i reclama que els centres educatius ho introdueixin en la seva programació lectiva.
Amb tot, asseguren que la policia els ha aconsellat que enregistrin els insults. «Però no ens dona temps, quan l’estan insultant o molestant en l’últim que pensem és en gravar-ho», remarca la mare.
Una lluita compartida
I és que la seva lluita també és per a tot el col·lectiu. «No vol que ningú més es trobi en aquesta mateixa situació», assegura la mare. Tot i això, la mare confessa que intenta que no s’adoni de totes les mirades que s’amunteguen sobre seu al seu pas: «La gent es gira, l’analitza, se sorprèn, l’assenyala, però és inevitable, ella se n’adona», assegura. Però reclama: «Només són nens que volen poder comportar-se com a tal».
