Les Fires de Girona ja són aquí. El dia s'ha fet llarg, la mainada no tenia classe i esperava amb ànsia per veure els balls de gegants i capgrossos de Girona. El rellotge anava fent tic-tac i, per fi, ha arribat el moment que petits i grans han sortit de casa i han començar a seguir les diferents cercaviles que s'han a la ciutat, totes amb final a la plaça Catalunya. Després, riuades de gent, amb gegants i capgrossos inclosos, s'han dirigit cap a la plaça del Vi. Faltaven pocs minuts per les vuit del vespre i la rauxa i les rialles s'han calmat per escoltar un dels actes més cerimoniosos de les Festes de Sant Narcís: el pregó, que aquest any ha anat a càrrec del vicepresident de la Fundació Metalquimia, Josep Lagares. Un discurs que ha acabat amb una petita sorpresa en format musical.
Lagares no podia començar el seu parlament sense abans agrair al consistori i «molt especialment» a l’alcaldessa Marta Madrenas poder fer el pregó de les Fires d’aquest any. Ho ha fet en nom de la Fundació Metalquima, de la família Lagares i de tot el Grup Empreserial que «m’honoro a representar». També ha volgut agrair aquest «reconeixement» cap a la fundació i que «posa en valor el peculiar model de col·laboració publicoprivat» que ha fet el grup amb l’Ajuntament i l’Auditori de Girona durant tots aquests anys. De fet, Metalquimia va néixer ara fa 50 anys i per a ells ha estat un «honor» i un «regal» poder ser els pregoners de les Fires. Mig segle que ha donat per molt a la fundació creada pel pare de Lagares i que s’ha estès pels cinc continents, tot contribuint a crear riquesa i progrés».
«Hem d’estar més units que mai perquè ens trobem davant moments únics en la nostra història»
El vicepresident de la Fundació Metalquimia ha tingut un record cap a «totes aquelles empreses, entitats I organitzacions que han fet del compromís social i l’impuls cultural la seva bandera» i que han continuat «donant suport incondicional» a tots aquells que han patit més els efectes de la pandèmia. I també ha volgut recordar, com a bon creient, al desaparegut bisbe Francesc, desitjant que el pròxim pregoner ja «pugui conèixer» al nou bisbe.
El leitmotiv de la Fundació
«Vinga, ara atenció la canalla», deia Lagares. I és que, seguidament, ha començat a explicar la faula La botiga de les llavors que fa uns mesos «va arribar a les meves mans». Aquesta faula narra, a grans trets, que en aquesta botiga no s’hi venen fruites, només les llavors i, precisament aquesta, és la «mentalitat» de la Fundació Metalquima. A partir de la cultura, l’educació i la creativació -paraula inventada per ells mateixos i que és la unió de creativitat i innovació- «volem posar la nostra llavor per a transformar cors i mentalitats que ens portin a crear un futur una miqueta millor». Aquest leitmotiv de «cultura, educació i creativació per fer un món millor» ha estat un dels eixos del discurs de Lagares. Amb ell han impulsat projectes culturals de tota mena i «mimar la cultura és prioritari» ara que estem «en mig de pandèmies i guerres».
«Cultura, educació i creativació, per a un món millor» és el lema de la Fundació, i ha estat un dels temes principals del discurs de Lagares
Per explicar el terme creativació era més contundent. «Només els que s’adaptin molt i molt ràpid als canvis exponencials, i sobretot n’aprenguin d’ells, seran els que guanyaran. La resta seran convidats a viure en l’ostracisme absolut i permanent», deia. Lagares també era clar: «creativació o extinció, nosaltres triem».
«Ara que sembla que hi ha un desànim col·lectiu i manquen lideratges, no es tracta de ser optimistes ni de veure el got mig ple, es tracta de ser activistes», continuava explicant Lagares. «Es tracta de fer que les coses passin, en lloc d’esperar que passin» i, en aquest sentit, cal estar «més units que mai» perquè ens «trobem davant moments únics en la nostra història i cal una actitud de màxima implicació i compromís per superar aquests obstacles» apuntava Lagares, que, tot i així, està convençut que «Girona se’n sortirà» i va continuar afirmant que la Fundació Metalquimia no seria el que és si no fos per ser gironina «de soca-rel».
L’evolució de les Fires
Girona és el «segell» i la «personalitat» de l’empresa, com també ho són les Fires per la ciutat. Unes Festes de Sant Narcís que amb el pas dels anys «han passat de la tradició a la disrupció». I després Lagares recordava tantes i tantes anècdotes i aspectes de la festa major d’antany, que eren d’una «senzillesa càlida i entranyable» i feien omplir brillar als ulls a tots aquells assistents al pregó que, com Lagares, recordaven amb nostàlgia aquelles Fires de quan eren petits. Aquestes, ara contrasten amb unes Fires amb el «poliderisme», sense oblidar la «tradició». Unes Fires actuals on «la a disrupció, la cultura i la creativació» agafen molt més protagonisme.
«Girona és el nostre segell i la nostra personalitat, així com ho són les Fires i Festes de Sant Narcís que en 50 anys també han passat de la tradició a la disrupció»
Ja per finalitzar el seu discurs, Lagares s'ha volgut guanyar el cor dels gironins i gironines aplegats a la plaça del Vi: «Les Fires de Girona ens apleguen, ens fan vibrar, ens fan riure, ens engresquen i ens enamoren» i continuava dient «que la llum, els firaires, els diables, els gegants, els capgrossos, els castells, els músics surtin a escalfar perquè surten a jugar, és temps de Fires i és temps de Sant Narcís». Lagares acabava amb els típics crits de «visca Girona» i «visca Sant Narcís», que van tenir una resposta unànime de tota la plaça.
Sorpresa musical
Abans de començar el pregó, l'alcadessa de Girona, Marta Madrenas, ha desitjat a tothom que pogués compartir les Fires amb «família i amics». I també ha volgut agrair la contribució que ha fet fins la Fundació Metalquimia «pel nostre país». Sobretot, pel que fa a la «cultura», i aquesta paraula que es van inventar des de la fundació: la «creativació».
L’acte s'ha acabat amb una actuació sorpresa de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
Tanmateix, Lagares es guardava la gran sorpresa pel final. Des de diferents balcons de la plaça del Vi, músicsmúsics i el director de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, Francesc Cassú, feien saltar les notes d'un popurri que ha inclòs la mítica «Girona m'enamora». El públic s'ha engrescat de valent, cantant i picant de mans al ritme dels compassos, també d’altres peces conegudes com «Festa Major», i ha acabat ovacionant l'actuació. L'acte del pregó ha acabat sense cap incident.
