El ple de Girona va aprovar engegar el procés per reclamar 13,2 milions per «incompliments» a Girona SA, el soci privat de l’empresa mixta d’aigües que al llarg de 28 anys ha gestionat el servei. Va obtenir el suport de tots els grups municipals a excepció del PSC i del regidor no adscrit Daniel Pamplona. La regidora del PSC Bea Esporrín va lamentar, al ple, les declaracions que va fer el regidor de Sostenibilitat Martí Terés situant el «pecat original» d’Agissa en la seva adjudicació «a dit» l’any 1992, sense concurs públic, i posant el focus en la gestió que van fer-ne governs socialistes. «Els afectats serien els anys de gestió dels alcaldes Quim Nadal i Anna Pagans, però també Carles Puigdemont i Marta Madrenas», va afirmar. Esporrín va reclamar la presumpció d’honestedat.

Terés no ha entrar en la polèmica i va assenyalar que culminar la municipalització de la gestió és una fita important per a la ciutat i que el procés ha estat llarg i complex. Va subratllar però que els informes de danys i perjudicis situen el gruix dels incompliments del soci privat abans del 2012 -quan Carles Puigdemont va arribar a l’alcaldia-: «I governava qui governava».

Mentrestant, el portaveu de Guanyem, Lluc Salellas, va recordar que la querella que la CUP va presentar per les sospites d’il·legalitats en la gestió de Girona SA havia servir «d’accelerador» per acabar municipalitzant el servei i posar punt final «a un model presumptament corrupte i segur que opac i mal gestionat». Aquí, Salellas va carregar contra la manca de control que van exercir els ajuntaments durant els anys de gestió d’Agissa. Sí que va admetre que la querella es va posar gràcies a les auditories que havia encarregat Puigdemont

Mentrestant, Terés, va explicar que precisament, perquè hi ha una investigació penal oberta i cadascun dels passos han hagut de rebre el vistiplau del jutjat d’instrucció que va treure la gestió a Agissa i la va donar provisionalment als ajuntaments el 2017.

Pel que fa a la municipalització de l’aigua, es va aprovar amb els vots de tots els grups i del regidor no adscrit. Només la portaveu de Ciutadans, Míriam Pujola i va votar en contra. Malgrat l’aval, tant Guanyem com el PSC van ser crítics. Guanyem hauria volgut més progressivitat en les tarifes i que es garantís el dret universal i el PSC va criticar que el procés hagués estan tant lent. Terés va replicar que la comissió de preus havia avalat la proposta i que havien treballat «amb rigor».

L’augment de sou empleats

Finalment, el ple també va validar l’augment de sou d’un 1,5 per cent a tots els treballadors. Hi van votar a favor tots els regidors a excepció de la representant de Ciutadans, Míriam Pujola, que va votar-hi en contra perquè el govern no va separar els càrrecs electes (regidors) d’aquest augment per poder-hi votar en contra. Considera que no es pot demanar als ciutadans que s’apretin el cinturó mentre s’augmenten les retribucions. Pel govern, la regidora d’Hisenda, Maria Àngels Planas, va recordar que el real decret estatal obliga a aplicar l’augment a tots els servidors públics.