«Em sento molt estranya, és com si hagués de caure en qualsevol moment», explica la Joana, que acata al peu de la lletra les instruccions de l’exercici: s’aferra al braç de la seva companya de classe i, amb els ulls eclipsats sota un antifaç, intenta neutralitzar els nervis i encomanar-se a la vista de la seva amiga. «Ara aixeca un peu», li anuncia. «Ah, això és un esglaó», reconeix ella, que un cop superat esbufega, alleugerida.
Uns metres més enrere, en Nil (també amb els ulls tapats) intenta imaginar-se en quin racó del pati deu estar. «El pitjor de ser cec deu ser no saber què hi ha al teu davant», sentencia, una reflexió que ràpidament enllaça amb una altra: «Però això és molt trist, no deus saber com són els teus pares», lamenta.
Crear consciència al voltant de la discapacitat visual era, precisament, l’objectiu del taller que ahir va dur a terme l’associació Multicapacitats a l’escola El Bosc de la Pabordia de Girona en el marc dels actes programats en la «Setmana de les Veus». A través del tacte o guiats pels seus companys pati a través, els alumnes van poder posar-se, durant uns minuts, a la pell de les persones amb discapacitat visual i descobrir les barreres arquitectòniques a les que s’enfronten dia rere dia.
La part pràctica, però, va anar acompanyada d’una xerrada de sensibilització. «Hi ha algú aquí?», llançava a l’aire per a trencar el gel David Montoro, membre de Multicapacitats, que ràpidament recollia rialles d’un públic que, primer tímid, encadenava una bateria de preguntes per a conèixer el dia a dia de les persones amb discapacitat visual. «Com llegiu les etiquetes al supermercat?», preguntaven els alumnes. «Si no hi anem acompanyats, hem de comprar per internet», confessava David Abat, també membre de l’associació. «Teniu els altres sentits més desenvolupats?», els deien. «Utilitzem més els altres sentits», corroboraven. Tot i això, Montoro va assegurar que «fem les coses però les fem d’una manera diferent» i va recordar que «mai hem de perdre l’oportunitat d’ajudar a les persones que més ho necessiten». En aquest sentit, també va voler llançar un missatge: «Tots som igual de diferents».
Pedagogia des de la base
Tot i això, els membres de l’entitat van voler fer pedagogia des de la base: «Quan hem arribat a l’escola hem topat amb molts cotxes aparcats sobre les voreres i per nosaltres això és un obstacle molt gran, no podem ni passar-hi per sobre ni baixar a la carretera perquè un altre cotxe ens podria atropellar, així que si un dia els vostres pares volen aparcar sobre la vorera, recordeu-los que si ho fan, nosaltres no podrem passar».
Al llarg d’aquesta setmana, el centre educatiu gironí ha programat diverses exposicions, instal·lacions artístiques, tallers i xerrades amb la veu com a protagonista, per on hi han passat i hi passaran el poeta Josep Pedrals, el músic i artista visual Xavi Lloses, el també artista visual Carles Torrent, l’artista plàstic Jaume Geli, l’artista Pilar Farrés i la ballarina Martina Pulido o l’escriptor Martí Gironell.
