Mor l'activista i pedagog saltenc Sebas Parra als 76 anys
Havia estat un dels puntals de l’ensenyament d’adults amb un compromís social gran com un puny, premi Tres de Març i Premi Mestres 68
Redacció
L'activista i pedagog Sebas Parra ha mort als 76 anys víctima d'un càncer. Parra havia estat un dels puntals de l’ensenyament d’adults i l'alfabetització amb un compromís social gran com un puny tancat. Havia nascut a Socuéllamos, la Manxa, l'any 1946.
L'any 1990 va rebre, a títol personal, el Premi 3 de Març per la seva lluita per assolir el reconeixement de l’Escola d’Adults de Salt com a centre de formació permanent. El 2001 va ser l’Escola d’Adults de Salt, en el seu 25è aniversari qui, com a entitat, va rebre també el Premi 3 de Març, pel seu treball en el camp de l’alfabetització i formació d’adults. L'any 2000 va rebre el Premi Mestres 68, que lliura l’Associació Mestres 68 per la seva trajectòria com a docent.
El febrer de 1976 van començar les classes per a adults a Salt i Sebas Parra s’hi va incorporar el setembre del mateix any. El 1981, amb la convocatòria de les primeres eleccions democràtiques, va començar a configurar l’actual xarxa d’escoles d’adults. El 1994 es va oficialitzar l’Escola d’Adults de Salt. Tanmateix, tal com reflecteix "l'Atles literari de Salt", quan només tenia nou anys i mentre preparava l’examen d’ingrés al batxillerat, ja havia col·laborat amb el seu mestre per donar classes a treballadors.
Sebas Parra, així com tot l’equip i alumnes de l’Escola d’Adults, va implicar-se a fons en la lluita per la independència de Salt. També va participar en la creació a Santa Coloma de Farners, de l’escola Samba Kubally, per a l’alfabetització d’immigrants africans, ha treballat amb el GRAMC (Grups de Recerca i Actuació sobre Minories Culturals), promotor a Salt d'una comissió d’agermanament amb el municipi nicaragüenc de Quilalí. També va ser membre del Consell Rector de l'Institut Paulo Freire d'Espanya i de l'Associació d'Educació Popular Carlos Fonseca Amador de Nicaragua. Al llarg dels anys va compartir lluites i reivindicacions amb associacions de veïns, la Coordinadora d’Escoles d’Adults, la coordinadora d’ONG solidàries o la UdG, entre altres.
Va ser professor associat dels Estudis d’Educació Social de la Universitat de Girona, i va treballar en l’equip promotor de la Universitat Popular Alternativa (UPA).
En un acte celebrat a finals de setembre d'aquest any, el seu company en l'educació d'adults Joan Colomer el va descriure com «un mestre teixidor de complicitats». Era un acte per presentar un llibre que recollia articles que Parra havia publicat al diari El Punt i que es va convertir en un homenatge cap a ell, que va seguir l'acte en línia des de casa seva. Durant l'acte se'l va descriure com «tossut» i «mesell» o «tendre».
Parra va col·laborar en nombrosos mitjans d’educació locals, com Ràdio Salt, la revista La Farga, Ràdio Girona, El Dimoni o l’antic suplement l’Aula, de Diari de Girona. L'activista cultural eugenial Manel Mesquita el va descriure com a «prolífic i transparent» i va destacar la seva capacitat de lectura, anàlisi reflexió.
L'exalcalde d’Arbúcies i activista, Jaume Soler, va parlar de la relació de Parra amb el món de la cooperació. Soler va destacar la capacitat de Parra d’envoltar-se de col·laboradors «eficaços», i malgrat admetre que és «tossut i sorrut», va destacar la seva voluntat de defensar sempre de forma vehement les seves idees fins al final.
- El bar restaurant B-12 deixarà de la plaça del Vi de Girona després de dotze anys
- Una família recupera la titularitat d’un pis de Girona després de molts intents de desnonar-los
- Salvament «in extremis» d’un desaparegut de 62 anys als Aiguamolls
- Membres de la nova Associació Juvenil Marroquina del Ripollès: "Hi ha moltes ganes d'anar a votar el 12-M
- David Mascort: «Em fa certa vergonya el que passa a Girona amb les renovables»
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona
- Cornellà del Terri denuncia que es vol obrir un centre de menors no acompanyats "sense complir amb la normativa
- Els millors llibres de Sant Jordi 2024