Absolt d’estafar 311.919 euros a la Seguretat Social per manca de proves

La sentència de l’Audiència retreu al jutge instructor que no hagi practicat diverses proves que haurien pogut acreditar la seva autoria

Els set acusats, d’esquenes, durant el judici a l’Audiència de Girona. | ARIADNA SALA

Els set acusats, d’esquenes, durant el judici a l’Audiència de Girona. | ARIADNA SALA / Ariadna Sala. Girona

Ariadna Sala

Ariadna Sala

L’acusat d’estafar 311.919 euros a la Seguretat Social a través d’una empresa de construcció fictícia de Salt (Zaida Space S.L.) ha quedat absolt per «manca de proves». La secció tercera de l’Audiència de Girona ha conclòs que no hi ha prou proves de càrrec que acreditin que el processat, que tenia un 33% de les participacions de l’empresa amb el seu germà i una altra familiar, ambdós il·localitzables, va donar d’alta a més de 90 persones entre 2011 i 2015 a qui els faltava poc temps cotitzat per optar a prestacions d’atur.

Per contra, els sis acusats més que van ser-ne treballadors ficticis durant un temps i van cobrar quantitats d’entre 500 i 9.397 euros de la Seguretat Social van admetre els fets i han estat condemnats a 10 mesos de presó, a multes de 405 euros i a retornar les quantitats defraudades.

Tot i que el principal processat tenia una tercera part de l’empresa, el tribunal indica que cap prova presentada per les acusacions (fiscalia i SEPE) l’incrimina, ja que en els documents presentats a la causa (escriptures de venda, informe d’Inspecció de Treball i certificat del Registre Mercantil) només apareix com a copropietari, i no es fa cap menció d’ell com a administrador. «És cert que pot semblar estrany tenir una mercantil i no saber què hi passa», admet el tribunal, però recorda que l’acusat ja va donar una explicació, «més o menys creïble», però versemblant en el judici. Concretament, va indicar que només s’havia involucrat a l’empresa perquè el seu germà necessitava dues persones més per constituir-la, però que no hi va tenir mai cap paper ni en va rebre cap benefici.

A favor de la seva tesi té els sis falsos treballadors condemnats, que van exculpar-lo un darrere l’altre en el judici assegurant que no el coneixien i que no era l’home que els havia facilitat el contracte.

En aquest punt, la sentència assenyala una contradicció entre les declaracions dels treballadors condemnats, ja que, per una banda, van admetre els fets relatats pel fiscal (on hi consta l’autoria de l’acusat) però alhora exculpen el processat dient que no el coneixien. Però com que les acusacions no van assenyalar la incoherència, el tribunal opta per no interpretar-ho com una mentida dels acusats sinó com a «desconeixement».

Estirada d’orelles a l’instructor

El tribunal conclou que tot i que queda acreditat el frau de l’empresa, no hi ha proves que assenyalin l’acusat i, per tant, se l’ha d’absoldre del delicte contra la Seguretat Social i el delicte d’estafa en concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document oficial pels quals li demanaven 3 anys de presó. I si no s’han aplegat prou proves per incriminar-lo, en part és perquè durant la instrucció del cas no s’han investigat proves que «haurien pogut esclarir el succés», segons assenyala el tribunal en una estirada d’orelles al jutge instructor. La primera diligència que s’hauria hagut de practicar és una prova cal·ligràfica sobre la firma de l’acusat, ja que entre la documentació que consta a la causa hi ha un contracte on apareix la «firma del representant», que si s’hagués fet i hagués sortit positiva, hauria desmentit que no va tenir cap relació amb l’empresa. A més, tampoc es va investigar el patrimoni de l’acusat, un fet que hauria permès saber quins ingressos tenia durant el període en què es van cometre els fets i hauria detectat ingressos procedents de la mercantil o del germà «que haurien posat en dubte la seva no implicació a la mercantil».

En últim lloc, la sentència subratlla que la causa ha estat paralitzada durant un temps «excessiu» a instrucció per causes alienes als acusats, i recorda que el 2019 es va haver de retornar al jutjat perquè ni l’Advocat de l’Estat ni el SEPE havien estat citats. Per això les condemnes dels set treballadors han estat rebaixades considerablement, gràcies a l’aplicació d’una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes.

Amb tot, la sentència no és ferma i es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint