Josep Amat: «El laboratori de robòtica submarina de la UdG és un dels millors d'Europa»

El científic ha estat investit doctor honoris causa de la institució per la seva experiència en la robòtica orientada a la millora de la qualitat de vida de les persones

Josep Coll

Josep Coll

Josep Amat i Girbau és considerat un dels científics més brillants en l'àmbit català i espanyol. Sobretot, destaca per la seva experiència en la robòtica orientada a la millora de la qualitat de vida de les persones. L'any 1996 va fer la seva primera intervenció real i al llarg de la seva trajectòria ha aplicat la robòtica en la cranioencefàlica, l'ortopèdica o la cirurgia prenatal, la més recent. Tots aquests mèrits, i molts altres, han estat valorats molt positivament per la Universitat de Girona, que l'ha investit com a doctor honoris causa en un acte que es va celebrat a l’Aula Magna de la universitat. 

El vincle d’Amat amb la UdG «ve de lluny» i no va començar precisament en el món robòtica assistencial, sinó que va ser en el camp de la robòtica submarina. El rector, Quim Salvi, a apuntar que Amat es mereixia aquest reconeixement pel seu «suport i ajuda desinteressada» al centre acadèmic en els camps de la robòtica i en la visió per computador.

Només pel que ha dit el padrí del nou doctor, el professor emèrit Joan Batlle en la seva presentació s'intuïa com d'important havia estat pel món de la robòtica. «És un geni en sentit estricte», deia, afegint que «el seu cervell té idees inversemblants i sempre s'ha avançat en el temps». També diferents coneguts i amics d'Amat, degans, catedràtics, enginyers o professors, han alabat la seva tasca en un vídeo. Però Batlle destacava que tot i el seu gran talent en la robòtica, també tenia una «vessant humana i social molt important». En remarcava el seu posat tranquil i saber tractar amb la gent perquè «mai deixa una paraula fora de lloc». De fet, apuntava que «el seu lloc hauria d'haver estat Califòrnia, però per sort ha estat Catalunya, i ens ha anat molt bé».

Tot això ha emocionat molt a Josep Amat, qui amb els ulls brillants després dels agraïments ha començat el seu discurs. Un parlament que s'ha centrat molt en el seu inici en repassar la història de la robòtica submarina. Ho feia explicant-ho tot al màxim detall, com una obsessió, o una passió, fins al punt que ha dit en alguns moments que «potser m'allargo massa». I aquest entusiasme va acompanyar tot el discurs, amb moltes històries i aventures de quan la humanitat no coneixia res del fons del mar, de figures il·lustres com Jacques Cousteau o Magallanes, també del Titanic, però remarcant que la robòtica va néixer per qüestions militars com la Guerra Freda. «Ara potser es torna a repetir la història», deia Amat fent referència al context actual. La rebòtica «té una llarga història de desenvolupament tecnològic que caracteritza el progrés de la humanitat», també declarava.

«La robòtica té una llarga història de desenvolupament tecnològic que caracteritza el progrés de la humanitat»

Josep Amat i Girbau

— Doctor honoris causa de la UdG

D'aquesta manera feia la introducció al tema en qüestió, el que el va portar a construir un robot submarí, un encàrrec que li va fer el catedràtic i «gran amic», Ramon Margalef. S'emociona quan parla d'ell. Això el va portar a la dècada dels anys noranta fer aquest robot submarí. «La meva experiència al fons del mar era quasi nul·la, l'únic que sabia era una mica de pesca submarina». Però aquí va començar un lligam més fort amb Girona, perquè aquest projecte es va consolidar al port de Sant Feliu de Guíxols. Van ser els pioners en ser capaços, amb el seu robot, d'obrir i tancar vàlvula al fons del mar. «Va ser històric», deia i això que «quan comparàvem aquest submarí amb el dels anglesos feia riure».

Amb el pas dels anys, es va desviar del camp de la robòtica submarina per passar-se a la robòtica aplicada a la medicina, que estava en auge. També explicava que la robòtica submarina a Barcelona es va anar perdent, però a Girona es va mantenir i ara «el laboratori de robòtica submarina a la UdG és un dels millors d'Europa». D'això n'està molt orgullós perquè el seu llegat es ben viu, i es demostra amb la gran quantitat de concursos que ha guanyat. «Us ho agraeixo moltíssim», sentenciava Amat, que es tornava a emocionar. I així acabava el seu discurs.