La patronal dels apartaments reclama canvis a la normativa dels pisos turístics

L’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA) i el grup municipal del PSC a Girona han presentat, per separat, al·legacions a la modificació del Pla General que regula els pisos turístics a Girona. L’entitat turística posa el focus en la limitació que s’ha fixat per a les reformes integrals d’edificis. El PSC, en canvi, fa propostes per vetllar per la convivència entre aquestes activitats i els veïns.

Pel que fa a l’Associació Turística d’Apartaments, recorda que en aquells casos en què es rehabiliti tot un bloc, i s’hi incorpori un ascensor, la normativa permet destinar només la primera planta a habitatges d’ús turístic (HUT). L’ATA veu aquesta limitació del tot «desproporcionada». Segons subratlla l’entitat, «l’elevada inversió que representa fer una rehabilitació integral amb la instal·lació d’un ascensor no ha de limitar a que es destini una sola planta a habitatge d’ús turístic».

Actualitzar la base de dades

D’altra banda, a les al·legacions que ha redactat l’equip jurídic de l’ATA també es reclama que s’especifiquin les causes i supòsits en què hi caldria fer una revisió o modificació. I també es posa en relleu que la normativa no preveu de quina manera l’Ajuntament de Girona mantindrà permanentment actualitzada la base de dades i el cens d’HUT.

Pel que fa al grup municipal socialista, la seva portaveu, Sílvia Paneque, i la regidora Bea Esporrín han marcat les línies estratègiques, que a parer seu, han de seguir els habitatges d’ús turístic. Les al·legacions que han presentat demanen que l’Ajuntament afegeixi una normativa «clara per regular la convivència adequada entre veïns i la gent que fa una estada en un pis turístic»; que el 15% a un barri és un criteri massa «generalista» que permet, per exemple, que hi pogués haver un excés de pisos turístics en un carrer o bé fixa un límit que no té sentit en un altre espai urbà; i que s’eviti que les llicències d’ús turístic «serveixin per especular», en tant que Girona ja té un problema greu amb el preu de viure-hi.

D’altra banda, el PSC no entén per quins motius hi ha el límit de només poder tenir pis turístic a la primera planta, quan en un edifici hi ha una rehabilitació o s’hi instal·li un ascensor, una visió similar a la que esmenta l’Associació Turística d’Apartaments. «En alguns edificis en mal estat, la rehabilitació i la posada en marxa únicament com a habitatges d’ús Turístic pot ser una opció», apunta Bea Esporrín. A més a més, la regidora demana que -per tal d’assegurar la bona convivència entre residents i turistes- la modificació puntual s’acompanyi d’un règim regulador o d’un règim d’inspecció i sancionador que vetlli i corrobori un funcionament cívic. Ho fonamenta en base a diferents lleis. Esporrín remarca que cal establir «condicions que evitin eventuals conflictes de convivència i garanteixin el descans i la qualitat de vida dels ciutadans o infraccions vinculades a residus».

Sobre la limitació del 15%, el PSc creu que cal establir un mecanisme per comprovar si els habitatges que disposen de llicència HUT actuen com a HUT i proposen que es podria fer demanant a la Generalitat una relació de la taxa turística recaptada pels diferents HUT de la ciutat. Aquesta dada permetria establir una limitació més acurada lligada al percentatge efectiu d’ús turístic que es donen als habitatges.

A les al·legacions presentades pels socialistes s’ha incidit en diferenciar i desvincular el concepte d’HUT i de llar compartida. «Al text que ens van presentar el govern equiparava aquestes dues figures i són dos conceptes molt diferents», exposa la regidora. Una llar compartida té com a ús principal l’habitatge, sent l’habitatge principal i residència efectiva de la persona titular. En canvi, un habitatge d’ús turístic no és la residència habitual de l’arrendador. Es lloga sencer.