Les campanades de cap d’Any que no es van sentir

«La gent estava indignada, va ser un drama total». Aquestes eren les paraules de l’Albert, un gironí que, com molts altres, va acudir la nit de dissabte a la Catedral de Gironaper fer les campanades i menjar els dotze grans de raïm allà. Ell i molts dels altres assistents es van quedar amb un pam de nas, perquè no van poder sentir les campanades. Fins al 2019, l’Ajuntament instal·lava uns altaveus perquè la gent pogués sentir el so de les campanes amb més claredat, però amb l’arribada de la pandèmia ho van deixar de fer. Per les restriccions i perquè molta gent celebraria l’entrada d’any de forma més íntima a casa seva no calia. Amb la Covid-19 normalitzada s’esperava que molta gent acudís de nou a fer les campanades i, per això, des de la Catedral es va demanar al consistori si tornaria a posar els altaveus. No ho van fer i la molts dels assistents es van quedar sense sentir les campanades, almenys en directe.

No va ser així en tots els indrets pròxims a la Catedral. Mentre que els que estaven a les escales no van percebre res, els que es van aplegar a la plaça dels Apòstols, al lateral de l’edifici, no van tenir cap problema per poder seguir les campanades com toca. Unes 200 persones es van concentrar entre les escales i plaça dels Apòstols. Tanmateix, n’hi havia «molta més» a les escales. Un fet que el tècnic de la Catedral, Gustau Torres va trobar estrany, ja que a la plaça dels Apòstols «poden tenir la referència horària» amb el rellotge que hi ha en el mateix edifici.

«Les campanes van tocar igual que sempre», continuava detallant Torres, però «a nivell tècnic no vam poder fer més» perquè ho poguessin sentir tots els assistents. De fet, ja «sospitaven que seria així» i que alguns es quedarien sense sentir les campanades. I és que amb la llei que va entrar fa uns anys i que obligava a baixar els decibels per la contaminació acústica, les campanes van sonar «el màxim de fort». Però com explica el tècnic de la catedral, «el seu so es prolonga cap a l’horitzó i no cap avall». És per això que en indrets com els Lledoners o la plaça de Sant Domènec se senten les campanes millor que a les mateixes escales de la Catedral, on el so va quedar esmorteït i els assistents no van poder menjar el raïm en el moment que tocava.

L’Albert explica que ell i els seus amics estaven situats dalt de tot de les escales. Tan ells com la gent que tenien al seu voltant no van sentir les campanades i ho van haver de fer a «la nostra manera». Veien que ja eren les dotze i que no passava res i, al final, se les van haver d’enginyar «fent les nostres pròpies campanades». Tot i que no estaven massa contents, no es volien quedar sense menjar els dotze grans de raïm i donar la benvinguda a l’any tal com toca. Per això, relata que van treure el mòbil i van seguir les campanades a través de l’aparell.

Sense festa posterior

Abans de l’esclat de la pandèmia, l’Ajuntament organitzava un concert de Cap d’Any a la plaça de Sant Domènec un cop finalitzades les campanades. Aquest any, semblava que es podia tornar a celebrar amb normalitat, però igual que amb els altaveus, tampoc es va produir aquest esdeveniment. Algunes persones, precisament, es queixaven d’aquest fet a les xarxes socials, igual que també es van queixar de no haver pogut sentir les campanades.