L’àvia centenària de la Cursa de la Dona ens deixa una gran petjada a Girona!

Aquest 13 de gener i amb 104 anys ens ha deixat, a Girona, una gran persona, la Maria Latorre, «la Abuelita». Rebesàvia, besàvia, àvia, mare... l’àvia centenària participant en la Cursa de la Dona, i àvia de la Loteria Merche.

Un exemple de perseverança, gratitud, de constància i de servei a tothom. Una vida dedicada a la seva família, cuidant i sent cuidada i estimada per tots. Humil, tossuda i amb un gran humor fins al final. Arribant a centenària i no deixant escapar cap oportunitat de festa on anés la seva família. Sempre amb una paraula sincera, a vegades molt sincera, jeje!!, si t’havies engreixat ho sabies perquè et deia: «qué maja estàs!» i si t’havies aprimat deia: «tengo comida en la nevera» però amb un somriure i un agraïment silenciós.

Ha estat una referència, un pilar, amb una vida dura amb tres guerres, alguna més llunyana, com la Primera Guerra Mundial o la Segona, i altra més directa, com la Guerra Civil espanyola on explicava anècdotes de com s’amagava sota l’escala esperant que caigués la bomba. Però res de tot això va ser un entrebanc per donar fruit a una família tan gran.

La seva senzillesa i humilitat ens mostrava que només amb la família ho tenim tot; bé i amb pa i ous, com deia ella: «si tenemos pan y huevos ya tenemos la nevera llena».

Ens ha ensenyat que amb poc és viu molt, que la paciència és vida i la pregària confiança.

Tenir cura de l’Abuelita ha estat una font d’amor vers la família, induint a més trobades familiars, més berenars o sortint de passeig per la nostra bonica ciutat, Girona, a prendre quelcom amb la seva família i fent de qualsevol instant un moment de festa. Centenària i ens impulsava a la vida.

La trisnonna, la great-great-grandmother, la rebesàvia, en fi, fins a 5 generacions que ens ha acompanyat en molts moments importants de la nostra vida, ella ha format i formarà part de la nostra manera d’entendre les coses, saber estar en tot moment.

Ens ha educat amb amor: a través de l’afecte, la dedicació i especial atenció a cada moment, sense donar importància al temps. I sabem, que aquest amor l’ha ajudat a ser centenària.

Com deia el seu fill, «la meva companya de viatge», fent referència a la nostra pròpia vida.

Gràcies Abuelita, gràcies per la teva estima, el teu caliu i les teves mirades que ho deien tot, gràcies per animar-nos a anar juntes a la Cursa de la Dona i donar per fet que cada any t’havíem d’apuntar sí o sí.

Gràcies al Diari de Girona per l’atenció i l’amabilitat en tot moment cap a la seva feina. I especialment, moltes gràcies a Esports Parra per oferir aquesta activitat esportiva, per la seva organització, i per l’acurada dedicació a fer, d’aquesta cursa, un impuls a la vida per a moltes dones. De part de la nostra àvia: Gràcies!!

Fins aviat Abuelita! Ens veiem a l’altre costat, fes-nos un lloc a tots!!