Guanyem lamenta que no s’hagin «fet els deures» per la zona de baixes emissions

Guanyem i l’Ajuntament de Girona es van enganxar en el ple municipal celebrat ahir per la zona de baixes emissions que s’hauria d’haver posat en funcionament a la ciutat. La formació liderada per Lluc Salellas lamentava que encara no s’haguessin fet els deures per posar-la en funcionament, mentre que el consistori va respondre que des que va aprovar la llei de canvi climàtic es demanava a les ciutats amb més de 50.000 habitants posar en marxa la zona de baixes emissions en un «temps rècord», i Girona no havia arribat en aquests terminis.

De fet, a Catalunya hi ha 23 ciutats que el passat 1 de gener ja haurien d’haver implantat la zona de baixes emissions, però a hores d’ara només tres l’han posat en funcionament al cent per cent. La regidora de Guanyem, Laia Pèlach, va lamentar en el ple municipal celebrat ahir que Girona no hagués fet els deures a l’hora d’instaurar la zona en els terminis establerts. Pèlach afirmava que «de moment no la tenim» i, en canvi, «hi ha ciutats que ja la tenen». Tot i així, no criticava que l’Ajuntament no hagués mogut fils per avançar en el tema. La regidora de Guanyem corroborava que «s’ha avançat, però de moment no està implantada» i també demanava un calendari per saber-ne els diferents terminis.

La regidora de Mobilitat, Marta Sureda, es va excusar afirmant que des que va es va aprovar la llei estatal del canvi climàtic el maig de 2021, l’Estat va «obligar» a Girona -i a les altres ciutats de més de 50.000 habitants, a «tenir la zona en un temps rècord». Sureda explicava que «tenim un temps limitat i ha de ser una mesura molt pensada per les seves conseqüències» i, per això, «no és d’estranyar que no haguem arribat».

Sureda també apuntava que «hem fet molta feina, però encara n’hem de fer més». De fet, detallava que diferents criteris es van fer públics fa un parell de mesos i que ja hi ha conceptes d’aquesta zona de baixes emissions que estan força encaminades. Entre ells, «la contractació d’elements», com les dinou càmeres que s’instal·laran al llarg del perímetre de la zona o el programa informàtic que controlaran i identificaran els vehicles. Paral·lelament a tot això, que costarà uns 880.000 euros al consistori. La majoria, finançat pels Fons Europeus Next Generation.

Paral·lelament a tot això, el consistori també està treballant «a redactar l’ordenança a través del procés participatiu». En aquest sentit, el passat 9 de novembre hi va haver una sessió de debat on diferents grups de persones van conversar i avaluar diversos escenaris que plantejava l’Ajuntament. «Properament», el consistori donarà a conèixer l’opinió dels ciutadans «per saber quins són els requisits i restriccions» d’aquesta zona de baixes emissions, de la qual fa mesos que es coneix el mapa. En aquest cas, es seguirà un perímetre al voltant de diversos punts de la ciutat on s’inclou tot el Barri Vell i el Mercadal, però també tot el barri Devesa-Güell, el sector nord de Sant Narcís -Pare Coll i parc Central- i el nord de l’Eixample -des d’Emili Grahit cap al Mercat del Lleó-.