Un projecte de l’institut Santa Eugènia vol ressuscitar l’ús dels refranys

Als passadissos de l’institut Santa Eugènia de Girona s’hi parlen fins a 25 idiomes diferents. Per això, la conservació del català s’ha convertit en el pal de paller. Després d’impulsar, el curs passat, un projecte per a acabar amb els barbarismes, enguany el centre ha posat el focus en recuperar els refranys populars.

I és que el gran repte, subscriu la responsable del Departament de Català de l’equipament, Dolors Vilamitjana, és «posar en pràctica la llengua catalana més enllà de les aules», sobretot, en el dia a dia dels alumnes que no són catalanoparlants. «Hem de saber estimular als estudiants per a donar un impuls oral al català», apunta Vilamitjana, que afegeix que «podem seguir utilitzant refranys del segle 16 perquè encara són vàlids i populars, sobretot en entorns rurals». A més, apunta que «hem de conscienciar als alumnes que el català no és només una llengua acadèmica, sinó que també és d’ús col·loquial», apunta la docent, que defensa que «les llengües han d’estar en contacte, però mai en conflicte».

D’aquesta manera, han seleccionat 200 frases fetes que formen part de la saviesa popular «per a descriure els mesos de l’any». Així, cada trenta dies, instal·len 12 nous refranys a la porta d’entrada del centre educatiu per a fer-los visibles per a tot l’alumnat, així com també a les parets del centre educatiu. Però aquest ha estat només el primer contacte amb els refranys. I és que els alumnes, des de 1r d’ESO fins a 2n de Batxillerat, també confeccionen treballs per a explorar el significat de les frases fetes i ja s’han començat a preparar per a un concurs de refranys, que el centre educatiu celebrarà per Sant Jordi. «Estan aprenent la part més genuïna de la saviesa popular», celebra.

L'altra pota del projecte passa per portar els refranys i les dites populars fora de les aules, un repte per a palpar el pols a la ciutadania, fomentar la investigació i fer pedagogia. Així, un grup d'alumnes de 4t d'ESO van traslladar alguns dels rètols amb frases fetes a l'aparador d'un establiment de la ciutat (la Fruiteria Montilivi) per a fer una enquesta a peu de carrer.

Una de les principals conclusions que van extreure del treball de camp, apunta l’estudiant Ariana Ciont, és que «els joves no utilitzen refranys perquè consideren que són innecessaris». En el seu cas, tot i que amb el seu nucli familiar interactua en romanès, defensa que a partir d’ara els vol incorporar al seu vocabulari més quotidià: «És una manera més poètica de comunicar-se», sentencia. Tot i això, apunta que el refrany més conegut pels enquestats sempre era el mateix: «A l’abril, aigües mil», assegura Ciont. D’entre les frases que van col·locar a l’aparador, el públic en reconeixia una minoria. «Com a màxim els sonaven una o dies dites», sosté. Les persones de més edat que van participar en l’enquesta, assegura l’estudiant, es posaven les mans al cap amb el desinterès del públic general per les dites: «Ens van encoratjar a utilitzar refranys perquè els fa por que tota aquesta saviesa popular es perdi», assenyala. I ha fet efecte: «El projecte ens ha ajudat a ser conscients que els refranys són patrimoni de la llengua catalana i que si els deixem de fer servir, s’extingiran», alerta.

Aquesta experiència, a més, també ha servit per a crear cohesió de grup, així com també per a conèixer Catalunya a través de la seva meteorologia. «La transmissió oral ens ha permès conèixer la Catalunya d’abans i el clima que hi havia», celebra l’estudiant.

Actualitzar les dites

Amb tot, Ciont admet que alguns refranys s’haurien d’adaptar als nous temps perquè «han quedat obsolets». En aquest sentit, l’estudiant reconeix que s’hauria de plasmar l’impacte del canvi climàtic: «Una de les meves dites preferides és ‘Any de neu, any de Déu’, però enguany s’ha fet evident que de neu no n’hi ha», subratlla. La idea, confessa Vilamitjana, és que a final de curs cada alumne creï dos nous refranys.