Girona detecta 5 pisos «sobreocupats» per falsos empadronaments

L’Ajuntament de Girona té diversos expedients oberts després de detectar pisos «sobreocupats» per falsos empadronaments. Com a mínim en dos d’aquests habitatges, ha començat els tràmits per donar de baixa a una desena de persones del padró en constatar que no vivien al domicili indicat. Segons ha pogut saber Diari de Girona, un dels pisos està situat al carrer Sant Miquel, al barri de Sant Pau, i l’altre al riu Güell, al sector de Can Gibert del Pla.

La motivació final dels empadronats és acreditar, precisament, que formen part del padró i que per tant, viuen a Girona. La raó pot ser diversa, segons han assenyalat experts consultats sobre aquest tema. Per exemple, per obtenir alguna ajuda o bonificació (en serveis municipals), per tramitar la targeta sanitària o per regularitzar el permís de residència o treball. Es pot donar al cas a més, que hi hagi intermediaris que intervenen per facilitar aquests empadronaments.

Cap sanció

Fonts municipals han explicat que l’any 2022 es van iniciar cinc expedients de baixa per inclusió indeguda en pisos que va considerar «sobreocupats». L’any 2021 es va constatar que passava en tres pisos, la mateixa xifra que l’any 2020. Aquestes mateixes fonts han indicat que no s’ha procedit a sancionar cap propietari ni cap persona empadronada indegudament. La tinenta d’alcaldia de Règim Interior, Maria Àngels Planas, al·lega que no tenen un «coixí legal» que els permeti fer-ho perquè no hi ha cap llei que deixi clar quanta gent pot viure en un habitatge segons el seu tamany, sinó que «només hi ha recomanacions».

El mètode per arribar a la conclusió que el pis està «sobreocupat» per persones empadronades que realment no viuen a l’habitatge és complex. L’Ajuntament sap els metres quadrats dels habitatges i que la Secció d’Estadística valida el padró municipal, revisa totes les dades i detecta el nombre total de persones que consten als domicilis. Això es creua amb una recomanació que detalla el nombre màxim d’ocupants per pis en funció del nombre d’habitacions i de la superfície d’aquestes, amb aplicació de diferents paràmetres. En aquells habitatges que se supera «per sentit comú» la quantitat màxima de persones s’inicien inspeccions amb la participació de tècnics municipals i d’agents de la policia municipal. Els casos en què hi ha llaços familiars que queden exclosos dels supòsits de «sobreocupació» tal com preveu la Llei del dret a l’habitatge.

La tinenta d’alcaldia explica que són «molt estrictes» amb el padró» perquè és una eina molt important. «El Departament d’Estadística, amb secretaria i la policia fan molt bona feina per tenir-lo al dia i són molt curosos». En aquest sentit, Planas detalla que si hi ha dubtes, se centren «en saber què passa en aquell pis». Planas assenyala que «quan s’han fet comprovacions i es busquen les persones, aquestes no es posen en contacte amb l’Ajuntament, es publiquen edictes, la policia va al pis, i no respiren, es fan tots els tràmits legals per donar de baixa la persona. I si aquesta acaba responent, es pot tornar a donar d’alta, però això no ha passat mai».

La recomanació

Fonts de l’Ajuntament de Girona apunten que no es pot limitar el nombre de persones que es poden empadronar en un domicili. Tanmateix, expliquen que tot i que la Generalitat recomana les condicions mínimes d’habitabilitat d’habitatges, és «de difícil aplicació al Padró Municipal d’Habitants».

En concret, existeix un decret «sobre condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat» amb un article que fa referència a un «estàndard de superfície per persona i llindar màxim d’ocupació dels habitatges».

Així per exemple, s’assenyala que només hi pot haver una persona en una habitació de menys de cinc metres quadrats. Dues persones, si l’habitació és de menys de 8 metres quadrats. Tres persones si l’habitació fa menys de 12 metres quadrats. També que hi poden haver dues persones com a màxim en habitatges sense habitacions i únicament amb espai d’ús comú.

Subscriu-te per seguir llegint