«Aquesta vaga provocarà encara més paràlisi que la pandèmia»

Els lletrats de l’administració de justícia (abreujat com LAJ) estan a punt de fer el que no convé al Ministeri de Justícia: una vaga indefinida. És la primera vegada en la història recent que aquest col·lectiu, imprescindible pel funcionament dels jutjats, du a terme una protesta d’aquesta envergadura, i que de dur-se a terme paralitzarà els jutjats en un moment que molts ja estan col·lapsats o congestionats de forma endèmica.

Tot plegat ve de lluny, de les reformes judicials que es van fer el 2003 amb el nou model organitzatiu de la Nova Oficina Judicial, que implicava una modernització de la justícia. Els llavors secretaris judicials van començar a adquirir més tasques, però l’augment de responsabilitat no s’ha arribat a equilibrar amb millores retributives. Aquesta és només una de les reivindicacions del cos, on també s’incloïen millores dels complements de destí o la redacció d’un nou estatut pel cos. I han anat passant els anys, fins que finalment el març de l’any passat el Ministeri de Justícia es va comprometre en dur a terme una bateria de millores laborals i salarials. Tot i que el compromís va quedar plasmat en un document firmat, els lletrats asseguren que per ara cap s’ha complert, i titllen l’acord de «paper mullat». Aquesta ha sigut la gota que ha fet vessar el got, i les tres associacions de lletrats (Col·legi Nacional de Lletrats de l’Administració de Justícia, Unió Progressista de Secretaris Judicials i l’Associació Independent de Lletrats de l’Administració de Justícia) han decidit emprendre una mesura conjunta.

A Girona, igual que a molts altres territoris, els ànims estan caldejats, i segons els sondejos de la secretaria de coordinació provincial, més de la meitat de la plantilla (a la província hi treballen 64 LAJ) estaria disposada a adherir-se a la vaga indefinida. Això suposaria una «afectació considerable de l’activitat normal» als jutjats gironins. «L’afectació seria més grossa que durant la pandèmia», explica Jaume Herraiz, lletrat del servei d’execució penal de l’Audiència de Girona i membre la junta executiva del Col·legi Nacional de Lletrats de l’Administració de Justícia. «Durant aquells primers dies es van mantenir els serveis, sí que es van disminuir, però es va continuar treballant. En aquest cas directament no es tocaran moltes causes mentre no es desconvoqui la vaga», sosté.

El lletrat explica que una situació així suposarà una paralització «molt important», perquè la majoria del que es fa en un jutjat ha de portar la firma del lletrat. «Molts judicis no es faran, ni es notificaran resolucions, ni sortirà ni un cèntim del compte de consignacions, d’on es paguen indemnitzacions, costes o reclamacions. Tampoc sortiran decrets o resolucions ni es duran a terme desnonaments.

Herraiz sosté que el col·lectiu ha intentat «per activa i per passiva» que el Ministeri s’assegués a negociar amb el Comitè de vaga, fet que no ha succeït. En aquest sentit, insisteix que els lletrats no haurien pres aquesta decisió si el Ministeri no els hagués «ignorat» i hagués complert els compromisos. Tenen molt clar que si no se’ls mostra una «voluntat real de complir» serà «molt difícil» que es desconvoqui la vaga.

Com en tots els serveis bàsics, s’hauran de complir uns serveis mínims, que afectaran un 30% del col·lectiu, faci vaga o no. Els assumptes relacionats amb causes amb pres, mesures cautelars o provisionals, serveis de guàrdia, causes de violència de gènere o de drets fonamentals i les actuacions de Registre Civil prioritaris (naixements, defuncions o matrimonis) es continuaran prestant. La resta d’assumptes, que suposen un bon gruix del dia a dia dels jutjats, es veurà afectat. Tot plegat, si el Ministeri no s’asseu a negociar.

Subscriu-te per seguir llegint