Els centres educatius de Girona superen la mitjana catalana tant d’alumnat estranger com d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Concretament, el 17,37% de l’alumnat dels centres escolars de la ciutat requeria necessitats específiques de suport educatiu (la mitjana a Catalunya era del 15,72%). Mentrestant, en centres de secundària la xifra s’enfilava fins al 25,24% (19,15 era la mitjana catalana). Per altra banda, l’alumnat estranger a Girona en el curs 2020-2021 representava un 20,89% pel que fa a primària (17,87% a Catalunya) i un 17,6% pel que fa a secundària (12,87% a Catalunya). Tot això, en dades recollides del curs 2020-2021.

Tenint en compte aquestes dades, el Pla d’Equitat Educativa es va donar a conèixer l’any passat amb l’objectiu reduir la segregació escolar que s’havia detectat a la ciutat. Aquest, contempla una sèrie de mesures, on entren propostes de millora per l’alumnat amb necessitats específiques i l’alumnat estranger. Entre elles, l’assignació de places per a l’alumnat amb necessitats especials, així com acompanyament a les seves famílies en les escoles bressol. També el reforç dels projectes d’atenció a la diversitat, com és el cas del Projecte Rossinyol, on l’alumnat de la Universitat de Girona afavoreix  la inclusió i la integració social de l’alumnat estranger nouvingut a la ciutat.

De fet, des que va començar, el Pla d’Equitat Educativa ha ajudat a canviar la tendència d’alguns indicadors analitzats. Un exemple és que durant el curs passat es va millorar la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques. A més, també s’ha incrementat el número de places destinades a projectes d’atenció a la diversitat, i aquí el Projecte Rossinyol n’ha sortit beneficiat.

Un total de 55 actuacions 

Tanmateix, són un total de 55 les mesures previstes en aquest Pla d’Equitat Educativa, que es van començar a aplicar el setembre de 2021, coincidint amb l’inici del curs escolar 2021-2022, i que s’han de portar a terme fins al curs 2024-2025. D’aquestes, vint-i-vuit, la meitat, ja s’han posat en marxa i estan englobades en tres eixos: l’accés a l’escolarització, l’acompanyament a la tasca dels centres educatius, i el desplegament d’un marc educatiu fora de l’horari lectiu.

Aquesta tarda, el teatre de l’Institut Jaume Vicens Vives ha acollit el primer informe de seguiment de les actuacions, corresponents al curs 2021-22. Hi van assistir l’alcaldessa, Marta Madrenas i el regidor d’Educació, Infància i Esports, Àdam Bertran. Aquest, explicava que el pla «s’ha d’entendre com un encàrrec del conjunt de la comunitat educativa a tota la ciutat». A més, també apuntava que «cal que repensem i treballem tots plegats com orientar les nostres accions per tal de facilitar que tothom accedeixi, de manera equitativa, als recursos que la ciutat ofereix, i així poder arribar a una societat amb més igualtat d’oportunitats».

Es preveu que a final d’aquest curs escolar més del 95% de les mesures ja estiguin en funcionament

La intenció marcada en el pla és que a final d’aquest curs escolar 2022-2023 ja hagin començat més del 95% de les 55 actuacions que s’han de portar a terme. De fet, les 28 que s’han engegat fins ara compleixen amb les previsions establertes, tot i que algunes mesures que s’havien d’iniciar el curs passat es van deixar per més endavant. Tot i així, amb les que ja s’han posat en marxa s’ha pogut comprovar que s’ha equilibrat arreu de la ciutat els casos de matrícula viva entre l’alumnat d’infantil i primària de Girona, és a dir de matriculació d’alumnat un cop començat el curs. També s’ha pogut fer una millor tasca de seguiment i de coordinació amb els centres educatius i altres agents per conèixer la tipologia d’absentisme a la ciutat, o ‘ha incrementat el número de centres educatius de Girona que compten amb un soci de l’àmbit cultural que col·labora en la realització d’un projecte compartit.