Una seixantena de dones que es diuen Rosó es van concentrar ahir a la seu de la Generalitat a Girona per participar en la primera trobada de dones amb aquest nom que es fa a Catalunya, organitzada coincidint amb el centenari de la publicació de la cançó Rosó, el 21 de desembre de 1922 a Barcelona.

L’organitzadora de l’esdeveniment, Anna Girbal, explicava que feia temps que ho volia fer i l’efemèride la va impulsar a tirar-ho endavant. «La meva filla es diu Rosó en honor al meu pare, que la cantava amb un grup d’havaneres», relata. I afegeix: «Tothom que està aquí té una història, Rosó és un nom que no només poses perquè t’agrada, sinó per la història que hi ha al darrere». La trobada es vol repetir una vegada a l’any.

La crida perquè assistissin les dones a la trobada s’havia fet per xarxes i per mitjans de comunicació. L’organitzadora de l’esdeveniment, Anna Girbal, reconeixia que «no esperava l’èxit de la trobada», que va reunir seixanta del centenar de Rosós registrades a Catalunya segons dades d’Idescat. D’aquestes, 91 l’escriuen igual que ho fa la cançó i 12 l’acaben amb «r». Tal com relata l’organització, també n’hi ha que estan registrades com a «Roser», però les anomenen Rosó «que és el diminutiu».

La trobada va començar amb la rebuda de totes les assistents i acompanyants. A elles, se’ls va lliurar un collaret amb la seva foto i nom complet. Un cop dins la sala, l’organitzadora va donar el tret de sortida a l’esdeveniment.

Durant l’acte es va interpretar la tonada en directe de la cançó i es va homenatjat la Rosó més gran, de 91 anys, i a la més jove, de només sis mesos. es va acabar amb un vermut per tenir estona per parlar i que es poguessin conèixer entre si.