Gemma Geis (Junts) ofereix una Girona «de talent, connectada i amb valors»

El 25 de gener de 1284 el rei Pere II va atorgar a Girona l’anomenat Privilegi d’en Provençal que permetia a la ciutat autogovernar-se creant una administració local. Amb aquesta data al cap, la candidata de Junts, Gemma Geis, va escollir justament el, 25 de gener, per fer l’acte que representava el tret de sortida a la cursa electoral a l’alcaldia de Girona. Aquell dia es començava a vetllar pels ciutadans de la ciutat des de la mateixa ciutat. Geis afirma que també vol ser responsable dels prop de 103.000 projectes de vida que hi ha a la ciutat.

Geis va dissenyar una conferència, titulada «Girona, un projecte de vida» en tres eixos: talent, connexió i valors. Una conferència que pretenia redibuixar el full de ruta del govern de Marta Madrenas. En va treure pit, però la vol millor. La cap de llistava admetre que la cursa electoral municipal suposa el seu repte «més difícil i exigent però també més apassionant».

Abans de desgranar els tres eixos però, l'alcaldable de Junts i exconsellera de Recerca i Universitats va detallar que "moltes persones creuen que Girona és un molt bon lloc per portar a terme el seu projecte de vida" posant d'exemple que és la capital catalana on més ha crescut la població resident, amb diferència, la darrera dècada. També va indicar que és l'única capital catalana que el 2021 va superar el PIB per càpita del 2019 i que durant diversos mesos consecutius del 2022 s'ha superat el rècord històric d’afiliats a la seguretat social. A més a més, va exposar que l'Ajuntament ha reduït el deute i que hi ha hagut "increments històrics en les partides de Serveis Socials als pressupostos municipals".

Però va alertar que no es podia "caure en l’autocomplaença" perquè a la ciutat "hi ha persones que tenen dificultats per tirar endavant, situacions de pobresa, persones que dormen al carrer o en habitatges molt precaris, gent gran que viu sola, que passa amb molt poc", i hi on calia sumar-hi les conseqüències de la “segona pandèmia”, la de la salut mental, "amb especial incidència entre els joves".

En aquest punt és on va preguntar què calia per "garantir el projecte de vida dels gironins i el seu benestar" i on va desplegar el que considera els "tres eixos bàsics que em permeten explicar aquest projecte de vida".

Girona amb talent

Pel que fa al talent, va explicar que "a Girona hi ha molt de talent, a molts nivells" i va posar d'exemple diferents àmbits: gastronòmic, esportiu, cultural, audiovisual, econòmic, emprenedor, investigador, del teixit comercial, del lleure i del tercer sector, entre d'altres. Va citar entre d'altres, l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, el nou Campus Salut de Girona, amb el nou edifici de l’Hospital Josep Trueta, els futurs nous Centres d’Assistència Primària, el Pla de Doctorats Industrials, el programa de les Regions del Coneixement, la Casa de la Tecnologia, el Centre Blockhain de Catalunya, la xarxa Girona Next o el Centre de Recerca en Democràcia Digital.

Una ciutat que es regeix pel talent tindrà un turisme de qualitat, responsable i que s’empeltarà dels valors que té Girona

"Una ciutat que es regeix pel talent tindrà un turisme de qualitat, responsable i que s’empeltarà dels valors que té Girona. La baula del talent també defineix la ciutat que volem", va indicar Geis que va recordar que en aquesta ciutat hi ha quatre equips a primera (Futbol, bàsquet femení i masculí i l’hoquei Girona" a més de molts altres clubs com el GEiEG com a paradigma d’aquesta força esportiva de la ciutat.

Girona connectada

Pel que fa a les connexions, va indicar que cal una ciutat "connectada a Europa, digital i vertebrada amb uns barris ben connectats". Sobre aquests elements, va citar per exemple que cal "garantir polítiques per reduir la bretxa digital amb la gent gran o amb les persones amb dificultats" i "treballar per millorar la connexió entre barris. I és ben cert que a Girona tenim barris amb personalitat pròpia". També va esmentar que Girona ha de liderar l'àrea urbana "amb generositat, escoltant, sent tractora de projectes com el Pla de Mobilitat Supramunicipal.

La candidata de Junts va posar especial èmfasi amb el treball del dia a dia dels ciutadans com a connexió amb els veïns que demanen tenir una "ciutat endreçada". "Hem de vetllar pel dia a dia, per allò que fa que la ciutat sigui habitable i amable, els petits detalls". I va posar mil exemples: "que els carrers estiguin nets, sempre, això és bàsic. Que les plaques que donen nom als carrers estiguin bé, que no hi hagi forats a les voreres, que els passos de vianants estiguin ben pintats i senyalitzats, que els equipaments esportius i centres cívics siguin confortables, que a l’escola de la nostra mainada s’hi faci un bon manteniment, que els espais per a gossos estiguin en bones condicions".

En aquest eix també va citar la cultura assenyalant que vol "una Girona que continuï sent referència en cultura, amb festivals potents i estratègics, però també amb alternatives perquè tothom tingui accés fàcil a la cultura". També va ressaltar que, malgrat que Girona és la ciutat de més de 60.000 habitants de Catalunya amb un millor percentatge de recollida selectiva, superant el 50% i que va ser l’única ciutat catalana que va complir amb els objectius de la Unió Europea "caldrà fer un control molt exigent de l’execució d’aquest contracte. Però també hem de ser exigents i mirar de comportar-nos amb la ciutat com ho faríem a casa".

Una Girona amb valors

Pel que fa als valors, va insistir en el fet que "com més forts siguin els nostres valors més forta serà la ciutat" i va enumerar els que considera que s'han de compartir: el respecte a la gent gran, treballar per les oportunitats dels joves, la llibertat que "porta implícita, també, la seguretat", i el respecte a la convivència, als veïns, al patrimoni de tots.

A mes a més, va apuntar que promocionarà "la salut, del lleure, dels esports, del benestar emocional de tothom, de grans i petits, dels joves" i que tirarà endavant polítiques per enfortir la llengua catalana.

Tot plegat però girant entorn de l'educació. "Potenciar tots aquests valors que estem construint per al futur és impossible sense educació", va dir. En aquest sentit, va relatar que s'han de "reforçar els valors i els valors només s’aconsegueixen amb educació, cultura, esport, solidaritat, cooperació". "Si volem una ciutat més cívica, necessitem una educació que ensenyi els valors del civisme, si volem una societat digital, però sana, necessitem reforçar aquests aprenentatges", va insistir.

Si volem una ciutat més cívica, necessitem una educació que ensenyi els valors del civisme

Conscient que el futur hi haurà els qui ara són joves, va afirmar que "només amb nens i nenes preparats tindrem la Girona del futur que imaginem. Són la clau mestra que obre totes les portes. Per ells val la pena arriscar-se i ser candidata a l’alcaldia de Girona", va mantenir l'alcaldable de Junts.

El discurs es va basar sobretot en Girona i en el projecte de futur però, com a formació independentista, no va deixar passar l'oportunitat per afirmar que "a Girona, l’independentisme ha de seguir demostrant que som la millor opció per garantir el projecte de vida dels gironins".

Va acabar amb diverses reflexions sobre la seva manera de fer política treballar "creient en el que faig, sentint passió, emocionant-me, estimant-ho. Fer-ho possible. Amb fermesa i lleialtat". Entre altres van sortir de la seva boca reflexions com "aquesta altra manera de fer política passa, per exemple, perquè no et diguin mai que això no és possible o això no ho aconseguiràs", "una altra manera de fer política és deixar de banda els interessos personals i posar sempre per sobre els interessos col·lectius, ser útil. Davant dels dubtes, sempre país, país, país i persones, persones, persones", "aquesta és una manera d’entendre la política que em va atreure del president legítim, Carles Puigdemont" o "una altra manera de fer política és emocionar-te amb el que fas".

Metallica, Sangratraït i Joan Dausà

L’acte havia començat amb un breu diàleg de Geis amb la periodista Núria Riquelme perquè la candidata expliqués les seves vivències al Pont Major i la carrera que la va portar a ser Doctora en Dret. Tot plegat amb un enllaç format per les cançons de la seva vida de grups com Metallica, Sangtraït, Sopa de Cabra o Joan Dausà.

Abraçar-se a l'alcaldia amb Puigdemont

També hi va haver una intervenció gravada de l’exalcalde i expresident de la Generalitat, Cales Puigdemont, que va dir que sempre havia volgut comptar amb Geis a l'equip perquè sabia del seu compromís altruista i les ganes de transformar la ciutat i va concloure desitjant poder-se abraçar a l'alcaldia de Girona ben aviat.

L’acte, a la sala petita de l’Auditori-Palau de Congressos, es va omplir amb més de 450 persones, entre les quals, el secretari general del partit, Jordi Turull, els exconsellers Jaume Giró, Victòria Alsina i Jordi Puigneró, l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs, i l’alcaldessa, Marta Madrenas, entre d'altres. Moltes persones es van quedar a fora de la sala però van poder seguir l'acte amb dues pantalles de televisió gegants al vestíbul.