REPORTATGE

El tramvia: la llavor del carril bus Salt - Girona

El projecte de tramvia d'un enginyer de fa quasi dues dècades i un itinerari calcat va estar en boca de tothom, però que va quedar en un calaix

La proposta de l'any 2004 de l'enginyer Jordi Alegre amb parada a la plaça d'Europa.

La proposta de l'any 2004 de l'enginyer Jordi Alegre amb parada a la plaça d'Europa. / DdG

Tapi Carreras

Tapi Carreras

L’embranzida que està agafant el futur carril bus entre Salt i Girona permet albirar que serà realitat a mitjà termini. La Generalitat hi està compromesa fermament, i ja ha adjudicat la redacció del document a un gabinet per tal que faci possible un dibuix exacte del projecte. Els dos ajuntaments també estan validant els passos que s’estan fent. Serà un mitjà de transport que podrà circular sense massa obstacles, ja que gran part del trajecte tindrà el carril en exclusiva per poder avançar. Pràcticament en línia recta durant tot el recorregut.

Tot plegat fa reviure l’esperit d’aquell tramvia o metro lleuger que va ser motiu d’intens debat entre les formacions polítiques dels dos municipis fa uns anys, amb propostes i contrapropostes. Fins i tot com a proposta electoral.

Tot arrencava amb un projecte de final de carrera d’un enginyer de Camins de Platja d’Aro, Jordi Alegre, per construir un tramvia (o metro lleuger) que unís Girona i Salt. Era l’any 2004. Proposava un itinerari que tenia 2,9 quilòmetres i que anava del passeig dels Països de Salt fins a la plaça d’Europa de Girona. Aquest document, amb multitud de dades i estudis, posat sobre la taula per Diari de Girona, va generar interès de l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i de l’alcalde de Salt, Jaume Torramadé. També l’Associació per a la Promoció del Transport Públic va aplaudir la proposta.

El projecte de l’enginyer plantejava sortides dels vehicles cada set minuts. El cost era de 34 milions d’euros i s’estimava que podrien arribar a utilitzar-lo cinc milions d’usuaris a l’any. L’informe també detallava que el nou servei permetria treure 3.500 cotxes de l’àrea urbana i que apuntava que 18.000 habitants tindrien una parada a menys de cinc minuts a peu. Fins i tot establia uns preus per cada bitllet i la quantitat d’usuaris que haurien d’utilitzar-lo per fer-lo rendible.

Un any més tard, el juliol de 2005, la Diputació va anunciar que impulsaria l’estudi d’un tramvia entre Salt i Girona. El 2007, els caps de llista d’ERC a les alcaldies de Girona, Salt i Sarrià, Cristina Alsina, Joan Boada i Roger Torrent, van replantejar la idea del tramvia amb uns objectius encara més ambiciosos. Tindria un recorregut total de cinc quilòmetres, 25 parades i uniria tota l’àrea urbana de Girona, des del Pont Major fins l’Avellaneda i des del tanatori de Salt fins al campus de la Universitat a Montilivi, passant pel projecte original: el passeig dels Països Catalans de Salt i el Passeig d’Olot de Girona. ERC, que calculava que la inversió estaria amortitzada en trenta anys. També Iniciativa va plantejar una xarxa amb quatre tramvies.

Moltes línies de bus

Actualment, entre Girona i Salt hi circulen tres línies d’autobús: L3, L4 i L9. Les dues primeres tenen un registre d’usuaris molt elevat, sobretot la L3, que és amb diferència la línia més utilitzada de Girona tenint en compte les de TMG i les de Teisa. L’any 2018, abans de pa pandèmia, la L3 sumava quasi 1,5 milions de tiquets validats i la L4 més de 600.000. Tots aquests podrien ser potencials passatgers dels busos que passessin per aquest carril bus. Però s’ha de tenir en compte que també hi passaran línies d’autobús provinents -o amb destí- d’altres poblacions de l’àrea urbana, de la Garrotxa, la Selva o el Pla de l’Estany.

La proposta de 2007 d'Esquerra amb dos tramvies.

La proposta de 2007 d'Esquerra amb dos tramvies. / DdG

Si, pel que fa a itinerari, el carril bus i el projecte del tramvia eren pràcticament calcats, hi ha diferències en altres aspectes. El més evident podria ser el cost d’ambdues propostes. El tramvia podria arribar a ser amortitzable amb molts anys de funcionament i una quantitat alta d’usuaris, però requeria d’una inversió notable amb molt milions sobre la taula per construir tota una nova infraestructura. En canvi, pel carril bus, caldrà pintar les marques viàries a terra, possiblement instal·lar separadors amb els carrils per als turismes i motocicletes, i potser la compra de nous autobusos (s’estima que cadascun té un cost d’un mig milió) amb combustibles sostenibles, com pretenia ser l’aposta del tramvia o metro lleuger.   

En temes de mobilitat i transport públic sí que cada cop es valora més la sostenibilitat i un autobús o un tramvia són més sostenibles que tots els seus passatgers movent-se en un cotxe. I sobretot, un carril bus -o un tramvia- potencien l’ús del transport públic i, aquí, hauria de tendir a ser més relatiu.

Subscriu-te per seguir llegint