Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Més connectats i menys esportistes: Neguit pel canvi de model d’oci entre els joves de Girona

Una enquesta al Centre Jove de Salut exposa que molts nois i noies són cada cop més sedentaris I L’Ajuntament busca eines per oferir alternatives saludables

Dos joves utilitzen el telèfon mòbil, en una imatge d’arxiu. FERRAN NADEU

Un enquesta als usuaris del Centre Jove de Salut Integral de Girona posa de manifest el canvi de model d’oci entre els joves. Més d’un vuitanta per cent admet que utilitza les xarxes socials, juga amb videojocs i utilitza internet «cada dia» durant les hores que té lliures. En canvi, prop del 40% exposa que «mai» fa esport i més d’un 20% només «alguns dies a l’any». La regidora de Salut, Eva Palau explica que les respostes «van lligades a les actuals tendències mundials». Els qui han respost tenen entre 13 i 25 anys.

La pandèmia hi va ajudar. «És un canvi de tendència brutal», diu Palau. «Ara hi ha més aquest tipus de lleure que no el de fer esport», insisteix i apunta que abans «s’apuntaven al gimnàs o es dedicaven a córrer, nedar o anar en bicicleta i ara es dediquen a estar connectats». La regidora assenyala que tot i que no és el lleure ideal, de moment «no comporta apartar-los de la seva vida normal» i no s’ha detectat absentisme escolar. Simplement, «han canviat un lleure per un altre». L’enquesta apunta que el 50% passa més temps a les xarxes o en videojocs que amb les amistats, però també que «no desatenen les obligacions» per usar internet.

Tenen més a l’abast connectar-se que posar-se un xandall. Hem de treballar perquè almenys que facin les dues coses

Eva Palau - Regidora de Salut

decoration

La responsable municipal considera que és complicat provocar un gir a aquest model: «És complicat, és una còpia del que passa a tot arreu». «Tenen més a l’abast connectar-se que posar-se un xandall», assenyala. Palau té clar que s’ha de «treballar perquè almenys facin les dues coses, que hi hagi un equilibri i quedi compensat». Però reitera que és complex: «No podem carregar-nos les modes però hem d’anar mostrant i oferint opcions i alternatives saludables dins de les modes».

Desmotivats, tristos i amb son

Un altre aspecte a treballar és la situació «psicoemocional» dels joves. En l’enquesta, entre el 50 i el 70% admet que «de vegades» o «sovint» està «cansat per fer coses», té problemes per dormir, és pessimista o està desmotivat. Sobre aquest fet, la regidora admet que als nois i noies els hi falten «eines per treballar-ho».

També als educadors. De fet, Eva Palau explica que els educadors demanen «eines per afrontar qüestions concretes». «On fan més hores els joves és als centres docents i qui ho detecten són els educadors i no saben com afrontar-ho correctament», explica. Per això, han engegat un programa de formació amb un psicòleg que va es desplaça als instituts i dona pautes als educadors per saber com han d’actuar davant de diferents situacions. També si cal derivar el cas a un espai més especialitzat perquè es tracta d’un trastorn mental que al centre no tenen perquè assumir. Enguany, el programa es fa a quatre instituts però està resultant tan beneficiós que altres centres ho estan demanant. La regidora indica que intentaran anar-ho ampliant.

No podem carregar-nos les modes, però hem d’oferir alternatives

Eva Palau - Regidora de Salut.

decoration

Violència a la llar o a l’entorn

L’enquesta també pregunta sobre la violència física, psicològica isexual. Pel que fa a la primera, un 25% diu que l’ha patit en la parella o família. Pel que fa a la violència psicològica, un 25% apunta a la família. Pel que fa a la sexual, més d’un 10% indica que ho ha patit en espais públics o d’oci. Sobre aquest apartat, Palau, diu que, de moment, no és el tema més preocupant que atenen. Explica que l’any passat es van detectar dos casos amb rerefons conflictiu i que van «aconsellar» i acompanyar els joves a fer la denúncia pertinent. La regidora reflexiona: «Està bé que els joves sàpiguen que si senten que envaeixen el seu "jo" reaccionin, vegin que no és correcte i que puguin fer el pas d’alertar que se senten envaïts en el seu espai personal».

Les preguntes les han respost un centenar de nois i noies que han passat per aquest equipament d’orientació i acompanyament als joves en temes psicològics i sexuals. Per la regidora de Salut, les dades tot i partir d’aquesta xifra de respostes són «representatives» perquè també són el que els arriba dels centres educatius i els serveix per «saber les demandes» que hi ha.

El Centre Jove de Salut integral està situat a la plaça Sant Pere de Girona. MARC MARTI FONT

Un servei complementari, amb poc personal, que dona seguretat al jovent

El Centre Jove de Salut Integral fa anys que funciona. És un servei municipal que va ser una aposta de l’Ajuntament per un tipus d’assessorament que, en realitat, correspon al Departament de Salut. «Al CAP estan desbordats i ens els deriven a nosaltres», indica la regidora de Salut, Eva Palau. En aquest equipament municipal també estan sobrepassats. La llista d’espera que era de 15 dies ara és d’un mes. Hi ha joves que opten per aquest centre, en lloc del CAP, per l’anonimat que garanteix. «Se senten acollits i saben que no trobaran ningú que els conegui», apunta la regidora. També l’utilitzen joves no empadronats a la capital gironina que tenen lluny el seu CAP de referència. 

L’any passat hi van passar 407 usuaris (el 75% noies) d’entre 13 i 25 anys. Quasi la meitat requerien atenció psicològica i emocional i l’altra meitat sobre aspectes de salut afectiva i sexual.

L’any passat durant sis mesos no hi va haver ginecòloga i un psicòleg va reduir l’horari i a més, un dia a la setmana fa el servei a la Universitat, després d’un conveni entre l’Ajuntament i la UdG. Ara això canviarà. Es tindrà una ginecòloga per cada situació que es requereixi però el dia a dia el farà una llevadora. A més, s’està en un procés de selecció per tenir un psicòleg al 100%. 


Compartir l'article

stats