Preocupació per l’augment d’ocells exòtics a Girona

L'Associació de Naturalistes de Girona recompte les espècies al Jardí de la Devesa i detecta més cotorres de Kramer, més agressives i que fan fora del seu niu a pardals locals i ratpenats

L’Associació de Naturalistes de Girona durant el recompte al jardí de la Devesa.

L’Associació de Naturalistes de Girona durant el recompte al jardí de la Devesa. / Adrià Compte/Naturalistes Girona

Josep Coll

Josep Coll

L’Associació de Naturalistes de Girona es mostra preocupat pel número, cada vegada més elevat, d’ocells exòtics a Girona. En l’últim recompte que van fer a finals de gener al jardí de la Devesa van detectar l’augment d’una espècie en concret, la cotorra de Kramer. Se’n van comptar fins a set en aquest recinte, a més de tres cotorretes pitgrisa. Pel que fa a aquestes últimes, el número continua bastant estable respecte als últims anys, i també s’han detectat nius d’aquesta espècie en altres indrets de la ciutat com el parc Migdia o a la zona del darrere de la Catedral. La cotorreta pitgrisa fan nius colonials en branques i, en canvi, la cotorra de Kramer és més agressiva, ja que cria en els forats dels arbres, fent fora les espècies locals.

Segons explica el portaveu de l’Associació de Naturalistes de Girona, Adrià Compte, la cotorra de Kramer «és més agressiva» i a diferents indrets de Catalunya i Espanya «s’observa que fan fora a altres tipus d’ocells» i, fins i tot, «pot acabar amb poblacions de ratpenats que crien en aquestes escletxes dels arbres». Compte també apunta que a Girona, de moment, «no s’ha detectat» que facin fora a altres espècies perquè encara no s’han fet estudis, però sí que assegura que «hi ha un increment lleu de la població» d’aquesta espècie exòtica. No només al jardí de la Devesa, on hi són de pas i visiten l’espai a la recerca d’aliment, sinó també a altres indrets de la ciutat.

«S’observa que les cotorres de Kramer fan fora a altres tipus d’ocells i poden acabar amb poblacions de ratpenats que crien en aquestes escletxes dels arbres»

Adrià Compte

— Portaveu de l'Associació de Naturalistes de Girona

El portaveu de l’associació explica que «continuarem fent censos en els diferents projectes que tenim». I és que l’associació també recompte les espècies de diferents espais naturals del municipi com els riu Ter, Onyar i Galligants o les hortes de Santa Eugènia. Tanmateix, explica que ara com ara no han fet cap estudi finançat al darrere per veure quin impacte té l’entrada de la cotorra de Kramer a la ciutat. En aquest sentit, animen a l’Ajuntament i a altres administracions a fer-ne un seguiment per «crear mesures per aquest augment d’espècies invasores».

Un pit-roig, una de les espècies més comunes al jardí de la Devesa.

Un pit-roig, una de les espècies més comunes al jardí de la Devesa. / Adrià Compte/Naturalistes Girona

Un total de 27 espècies

En el cens d’espècies d’ocells que va fer l’Associació de Naturalistes de Girona al jardí de la Devesa es van comptar un total de 27 espècies, un número similar al d’altres anys. Destaquen els quinze tudons, els tretze pit-roig i la dotzena de mallerengues carboneres i pardals xarrecs. Adrià Compte destaca que a l’espai on es va fer el recompte «hi ha més riquesa d’espècies», perquè en ser un jardí botànic amb diferents tipus de plantes. En canvi, en el parc de la Devesa en general «no s’observa tanta diversitat» en haver-hi únicament plàtans.

La xifra de garses en el recompte va ser de sis.

La xifra de garses en el recompte va ser de sis. / Adrià Compte/Naturalistes Girona

Per altra banda, Compte exposa que en el recompte hi va haver «poca abundància» d’ocells típics com els tallarol de casquet o la merla, dels quals només se’n van comptar dos i un, respectivament. També destaca que el jardí de la Devesa és un bon lloc d’observació d’espècies, ja que hi ha molta afluència de gent i «els ocells estan molt acostumats». D’aquesta manera, es poden veure de més a prop i analitzar les seves característiques. A més, en haver-hi també un bar com La Rosaleda al costat, fa que hi hagi molles de pa i «les espècies s’acosten», com és el cas de la mallerenga, el pit-roig o la cotxa fumada.

De mallerengues carbonera se’n van comptar dotze.

De mallerengues carbonera se’n van comptar dotze. / Adrià Compte/Naturalistes Girona

Subscriu-te per seguir llegint