Girona projecta un aparcament dissuasiu per 500 cotxes a la sortida oest de l'autopista

L’Ajuntament de Girona està treballant per crear un aparcament dissuasiu en uns terrenys a la sortida Oest de l’autopista, a prop de la fàbrica Nestlé. Part de la zona escollida ja és de propietat municipal i s’està negociant amb un privat que té la resta del solar per poder tirar endavant aquest nou estacionament, a tocar de la carretera de Sant Gregori. Aquesta actuació està a la taula de l’Ajuntament des de fa diversos anys i s’han estat fent estudis per saber si hauria de ser de pagament i quina tarifa s’aplicaria i com es gestionarien els autobusos llançadora per als conductors que deixessin els cotxes fins al centre de la ciutat.

La ubicació estratègica del solar és clau en aquest interès, ja que permetria que no entressin a la ciutat una gran quantitat de vehicles que s’hi acostaven per l’autopista. Tota la zona fa cinc hectàrees i inclou un espai d’estacionament per a uns 500 vehicles i una zona industrial amb façana a la carretera de Sant Gregori. També la creació d’un carril bici i una parada d’autobús. Abans però s’haurà de convertir aquest sòl no urbanitzable en un terreny urbanitzable.

Aquest hauria de ser el segon aparcament dissuasiu de la ciutat, després del que s’està tramitant a l’entrada sud de la ciutat, al polígon Mas Gri. En concret, a la carretera Barcelona, al costat de la Clínica Girona, tal com va explicar aquest dijous el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Lluís Martí.

L'aparcament a Mas Gri

El projecte a l’aparcament del Mas Gri es finança amb fons europeus Next Generation i ha de servir per condicionar el solar antigament havia acollit el Centre Verd, especialitzat en la venda de productes de jardineria. L’espai serà de pagament, es pavimentarà i tindrà càmeres de vigilància i autobusos llançadora que passaran cada cinc o deu minuts per acostar els usuaris fins al centre de la ciutat. La previsió és que hi hagi entre 220 i 250 places.

Tot plegat en una roda de premsa on el regidor d'Urbanisme va desgranar detalladament la feina que l'àrea ha fet al llarg dels quatre anys de mandat. Va explicar que durant aquest període l’Ajuntament ha engegat més de 450 projectes i contractes d’obres. Són actuacions repartides per tots els barris, que inclouen des de grans obres fins a petites actuacions de millora.

Va exposar la feina per consolidar la trama urbana. En aquest sentit, per exemple, va dir que s’ha avançat en la urbanització d’àmbits pendents com ara Domeny o la part sud del carrer Migdia al barri de Pla de Palau - Sant Pau. A més va indicar que s’ha començat a renovar l’entrada sud de la ciutat en el tram de la nova Clínica de Girona i en la plaça de Salvador Dalí, i s’ha millorat l’entrada per l’Avellaneda. També que s’ha treballat en la modificació del planejament per tirar endavant el futur hospital i campus de salut Josep Trueta. En total, s’han tramitat quasi quaranta expedients de planejament i una vintena de projectes d’urbanització.

Un altre dels eixos de l'àrea, ha estat el manteniment d’equipaments, com escoles, centres cívics i locals socials, i la millora de la via pública. En concret, va assenyalar que s’han realitzat un centenar d’actuacions menors per garantir un bon estat dels edificis públics, com per exemple les escoles, on s’hi ha invertit mig milió d’euros. I, alhora, s’ha apostat per renovar l’enllumenat per millorar la il·luminació i tenir una ciutat més segura, i també per incloure la tecnologia LED. És el cas de la licitació per renovar l’enllumenat de la Devesa i la substitució de 3.000 lluminàries de la ciutat, acció que suposarà un estalvi econòmic i un augment de l’eficiència energètica, amb reducció de les emissions de CO₂.

"Grans projectes"

 En aquests quatre anys destaquen "grans projectes" que s’han dut a terme com la primera fase d’El Modern; la reforma de la plaça de Germans Sàbat; el carril bici del Pont Major a Campdorà; el nou mur de protecció al costat del Ter a Sant Ponç; la reforma dels carrers de la Muntanya, de Cardenal Margarit i de la Creu; l’skatepark de Can Gibert; els plans d’asfaltatge; l’enderroc d’una part de l’antiga fàbrica Simon per fer-hi el futur l’Institut Ermessenda; la nova comissaria de la Policia Municipal a Can Burrassó (que confia que finalitzarà "aviat"), i la renovació de la gespa dels camps de futbol de Germans Sàbat i Fontajau.

El tinent d’alcaldia també va destacar aquelles "grans obres" que estan a punt de començar. Per una banda, hi ha la Casa de la Tecnologia; la Central del Molí; les noves voreres d’accés a Torre Gironella i Les Pedreres, i el carril bici fins a Vilablareix, que compten amb finançament dels fons Next Generation. Per altra banda, hi ha el condicionament de la cisterna del castell de Montjuïc com a espai escènic; l’adquisició i adequació de locals socials per als barris de Carme-Vista Alegre, Eixample i Montjuïc; la coberta de la pista de Fontajau amb plaques solars; el passallís de l’Onyar; l’enderroc dels edificis del carrer de la Universitat de Montpeller i l’adequació de l’espai, i l’estudi de connectivitat entre Sant Narcís i el carrer de Barcelona.

També estan en marxa, i pendents d’acabar de redactar, els projectes dels tres ponts de l’Onyar (la reparació de la passera de la Font del Rei, la reforma del pont de l’Areny i el nou pont que ha d’unir el carrer del Carme, al barri de Vista Alegre i el carrer Emili Grahit, al barri de Montilivi); la segona fase d’El Modern; la rotonda davant del Tennis; l’aparcament dissuasiu a Mas Gri (que compta amb fons Next Generation); la rehabilitació per eficiència energètica de la Casa Pastors, La Mercè i el pavelló de Palau, i diferents actuacions dels projectes Menja’t Girona i GiroNat.

Llicències tramitades

Pel que fa a les llicències tramitades, durant aquest període se n’han dut a terme 2.968 sobre activitats, 9.511 sobre obres i 2.584 sobre ocupació de la via pública. El regidor va indicar que el mandat ha estat un "període excepcional". Com a exemples, Martí va citar les protestes que es van viure a la ciutat per la sentència cap als líders independentistes i els estralls del temporal Glòria, dedicant esforços a refer les destrosses. També va citar la pandèmia, ampliant els espais de la via pública per a vianants i autoritzant l’ampliació de les terrasses dels bars i restaurants per tal de mantenir les distàncies de seguretat i finalment, la inflació per la guerra a Ucraïna, revisant els preus de molts projectes.