El 65% d’alumnes de 1r d’ESO de Salt té necessitats educatives especials

L’informe de segregació escolar a Catalunya, publicat pel Síndic de Greuges el gener d’aquest any, detalla que el 65,2% de l’alumnat de primer d’ESO de Salt requereix Necessitats Educatives Especials (NEE). Aquest percentatge és el més alt de tot Catalunya, seguit per Badia del Vallès (54,2%) i Llagostera (47,1%). Segons fonts del Síndic de Greuges aquesta xifra tan elevada, en part, és donada perquè l’alumnat que no requereix NEE passa a estudiar a algun centre de Girona un cop comença els estudis de secundària. A la capital gironina, el percentatge és del 29,5%.

S’entén per Necessitats Educatives Especials quan hi ha alguna carència en algun estudiant, sigui física, social o sensorial, entre altres. Per això, és imprescindible la seva modificació, total o parcial, del seu currículum i que pugui assolir el màxim desenvolupament de la seva personalitat i les seves discapacitats. Salt destaca per ser un municipi amb una gran diversitat cultural i, per això, hi ha molts alumnes que són nouvinguts i que s’incorporen tard en el sistema educatiu. Aquests, ja entrarien a formar part de l’alumnat amb NEE, però també aquells que presenten alguna discapacitat auditiva, visual o física o, fins i tot, aquells que tenen altes capacitats.

Salt té la xifra més alta de Catalunya pel que fa als alumnes amb de primer d'ESO que requereixen NEE; a infantil en són un 44%

Pel que fa als alumnes d’infantil, Salt també té un alt percentatge que requereix de NEE. En concret, un 44,6%. No és la xifra més alta de Catalunya, ja que, per exemple, Badia del Vallès (54,2%), Calonge i Sant Antoni (50%) o Cervera (48,7%) la tenen més alta. Per altra banda, a Girona és del 27%. En aquest sentit, la plataforma d’entitats socials, culturals i educativa, Salt’Educa, apunta que la segregació escolar al municipi ha pujat en relació amb l’informe de progrés sobre el desplegament del Decret 11/2021 del Síndic de Greuges. En un comunicat, la plataforma critica que el regidor d’Educació, Fermí Cunill, afirmés que la segregació escolar havia baixat, només tenint en compte la variable de nacionalitat dels estudiants en la diferència entre el curs 2018-2019 i el 2022-2023.

Denuncia de Salt’Educa

Salt’Educa denuncia que la segregació escolar a Salt ha empitjorat i continua a nivells molt alts malgrat que hagin passat quatre anys des de la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar de Catalunya. És cert que l’informe del Síndic de Greuges apunta que Salt està entre els deu municipis de més de 5.000 habitants amb millor tendència entre els cursos 2018-2019 i el curs actual pel que fa a l’alumnat estranger a secundària. En aquest sentit, l’índex de dissimilitud -mesura la proporció del grup analitzat que hauria de canviar d’escola per aconseguir una distribució perfectament igualitària- s’ha reduït del 0,36 al 0,21 als instituts i del 0,39 al 0,32 a primària.

La segregació escolar cau entre un 18 i un 42% a escoles i instituts de Salt en cinc cursos

Tanmateix, l’entitat apunta que aquesta és una «dada enganyosa perquè molts infants han obtingut la nacionalitat espanyola, però la composició social de les escoles no ha canviat». En canvi, si s’observa l’altre variable, la d’alumnes amb NEE, la xifra incrementa. L’informe recull que l’índex de dissimilitud en l’alumnat de primària durant el curs 2018-2019 era del 0,27, mentre que el d’enguany és de 0,50. Pel que fa a ESO hi ha un descens del 0,33 al 0,21 en els últims cursos, tot i que la dada «preocupant» és en el primer curs de secundària, on la xifra és de 0,42, doblant la mitjana. Mentrestant, l’índex actual a infantil és de 0,30.

La dada «preocupant» és que l’índex de dissimilitud en alumnat amb necessitats educatives especials de 1r d’ESO sigui de 0,42, doblant la mitjana de tota secundària

Per això, Salt’Educa conclou que «la situació de segregació escolar empitjora, i molt, ja que més de la meitat de l’alumnat hauria de canviar de centre per tenir una distribució més equitativa». L’entitat assenyala també que Salt és l’únic municipi de les comarques gironines amb un índex molt alt de segregació escolar, segons un mapa interactiu elaborat per la Fundació Bofill. Així, l’entitat demana que «s’actuï de manera immediata aprofitant totes les eines que es deriven del Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya del 2019 i del Decret d’admissions del 2021».