Aparcar a Montilivi

La frase que la justícia és igual per a tothom està molt bé, però és falsa, sobretot quan la pronuncia el Rei emèrit. Però el que no té cap explicació és que l’Ajuntament de Girona apliqui dues vares de mesurar per aparcar a la zona de Montilivi, una de dilluns a divendres i l’altra els dies que juga el Girona FC.

Durant la setmana, és un campi qui pugui. Val tot. Cotxes aparcats als passos de vianants, a les voreres, a zones visiblement prohibides, a espais que dificulten la circulació o la visibilitat d’altres vehicles. És la llei de la selva. I amb un cas especialment particular, el del carrer Tosa d’Alp. En aquest vial, de doble circulació està prohibit aparcar en el tram que va del carrer Puigsacalm al trencant amb Salvador Ferrer. Els dies de feiner, un dels dos carrils està permanentment ocupat per cotxes mal aparcats. Quan es troben de cares dos vehicles, un ha de pujar forçosament al damunt de la vorera. Algú s’imagina que això passés el centre de la ciutat? En aquesta zona que envolta la Universitat de Girona, mai s’ha multat cap vehicle, ni mai s’hi apropa cap grua, ni per retirar els que ocupen durant tot el dia els passos de vianants. I quan dic, mai, és mai. Per això, s’aparca sempre malament, perquè saben que la policia local no es desplaça més enllà del centre de la ciutat. La perifèria no importa.

Aquest incompliment de les normes viàries es transforma radicalment quan juga el Girona FC. Sembla que a les autoritats municipals (i policials) els preocupen més tres hores cada dues setmanes que cinc dies cada setmana. Aparcar malament no està justificat en cap circumstància, però l’Ajuntament hauria d’aclarir per què uns dies sí i els altres no, i perquè ha imposat unes mesures tan restrictives per aparcar els dies de partit en lloc de facilitar l’afluència d’aficionats. Entre els elevats preus per veure futbol a l’Estadi de Montilivi i les traves per accedir al camp amb el cotxe particular (molts aficionats resideixen fora de Girona, no ho oblidin) no és sorprenent que el Girona sigui el club amb menys públic de Primera Divisió: només 8.879 aficionats van presenciar divendres passat l’exhibició contra l’Almeria. Fins a nou clubs de Segona A tenen més públic que el Girona. Cert que són ciutats més grans, però és una dada reveladora.

El darrer cap de setmana, he llegit queixes d’aficionats que van ser multats al carrer de les Serres, que, com el carrer Tosa d’Alp, també és de doble direcció. ¿Quina explicació raonable pot proporcionar l’Ajuntament de Girona per justificar que, durant el dia, no s’imposa cap multa al carrer Tosa d’Alp i, en canvi, entre les nou i les onze de la nit d’un dia de cada dues setmanes, sigui imprescindible per al bon funcionament de la ciutat multar al carrer de les Serres quan no hi circula cap cotxe?

Per què, a diferència d’altres clubs de Primera, a Girona l’Ajuntament aplica unes mesures tan restrictives per aparcar? Quin sentit té tancar el carrer Lluís Santaló? Per què a les proximitats de l’Estadi es prohibeix aparcar els dies de futbol de les vuit del matí a les dotze de la nit quan el partit només dura dues hores? Per quin motiu, quan un partit acaba, per exemple, a les set de la tarda no es pot tornar a aparcar fins a les dotze de la nit? Sembla planificat amb els peus. Per què, quan juga el Girona, es tanca el pàrquing de la Facultat de Ciències Econòmiques, que podria encabir unes quantes desenes de vehicles? En definitiva, per què les autoritats municipals posen tants obstacles per aparcar en lloc de facilitar el màxim que sigui possible l’assistència d’aficionats? I perquè la policia local no fa complir les ordenances municipals a Montilivi durant els dies feiners? 

La gran prova de foc, ves a saber si el gran caos, la tindrem l’última setmana d’abril quan el Girona-Madrid es disputarà un dia feiner. Segons l’horari que fixi la LFP, el partit coincidirà amb activitat lectiva a la Universitat de Girona, o sigui que no hi haurà aparcament disponible en un o dos quilòmetres a la rodona. Igual l’Ajuntament ho resol posant un cartellet com en el «palco dels sastres». 

Subscriu-te per seguir llegint