Un estudi de la UdG busca fórmules menys invasives per detectar el càncer de pròstata

El càncer de pròstata és el més freqüent en els homes i, tot i tenir una taxa de supervivència molt elevada, de més del 85%, a la vegada és el que causa més mortalitat després del de pulmó i colorectal. «Com que és tan freqüent, és normal que per probabilitat causi més morts, però realment el pronòstic sol ser positiu en la majoria de casos; el problema és que a vegades es fan tractaments massa agressius i potser no seria necessari si els uròlegs poguessin tenir eines per saber quina és la gravetat de cada tumor», explica Esther Llop, investigadora del Grup de Recerca Bioquímica del Càncer de la Universitat de Girona.

Segons l’observatori de l’Associació contra el Càncer, l’any passat a Girona es van detectar 589 nous casos de càncer de pròstata i van morir 109 homes per la malaltia. Per detectar el tumor, el procés més habitual és la biòpsia, però es tracta d’un procediment invasiu, ja que cal agafar mostres de teixit per analitzar.

Amb el projecte Biomarcadors no invasius per a l’estratificació del risc del càncer de pròstata: glicoformes del PSA i ressonància magnètica multiparamètrica, coordinat per Llop, juntament amb el doctor Josep Comet, investigador de l’Idibgi cap de servei d’Urologia del Trueta, els investigadors busquen l’optimització i avaluació de metodologies no invasives per millorar el diagnòstic del càncer de pròstata, que permetria que els pacients amb sospita de tumors més agressius poguessin ser tractats de forma més ràpida i efectiva. També permetria reduir el nombre de biòpsies en pacients amb baix risc de tenir un tumor significatiu, evitant així tractaments innecessaris. 

El projecte va rebre un finançament de 140.625 euros de la Marató de TV3, en l’edició dedicada al càncer del 2018.

Al llarg d’aquests anys d’investigació, Llop afirma que els resultats són «prometedors». «Hem detectat que quan hi ha uns glúcids alterats amb elevada presència a la sang és sinònim que el càncer és agressiu, d’aquesta manera, estem davant la possibilitat que amb una sola analítica es pugui saber la gravetat del tumor», explica Llop. 

Per a arribar a aquesta conclusió, a través del projecte han fet un estudi amb 300 mostres de pacients que no tenen càncer i pacients que el tenen en tres graus diferents: baix risc, intermedi i elevat. «Aquest biomarcador que hem detectat ens permet diferenciar els tumors d’alt risc de tota la resta i això suposarà un gran avantatge per als pacients i els uròlegs, ja que es podran reduir el nombre de biòpsies innecessàries i també es podran fer altres tractaments menys agressius, ja que no sempre és imprescindible haver d’operar per extirpar la pròstata», explica Llop, qui concreta que «en el cas dels tumors de baix risc, simplement es poden fer revisions periòdiques amb analítiques de sang per tal d’anar-lo controlant». 

De fet, la biòloga concreta que en la majoria de casos el càncer de pròstata apareix en homes d’edat molt avançada i acaben morint d’alguna altra patologia, tot i tenir el tumor. «Els uròlegs esperen poder tenir un biomarcador que determini la gravetat del tumor, i aquest glúcid pot ser la solució».

El projecte conjunt de la UdG, el Trueta i l’Idibgi finalitzarà aquest estiu i el proper pas serà trobar la manera d’agilitzar l’anàlisi de les mostres d’una manera automatitzada. «El juliol publicarem els resultats de les 300 mostres i, el següent pas serà demanar finançament per trobar una metodologia que ens permeti traslladar aquest nou procediment menys invasiu a la pràctica clínica, per tal que es pugui dur a terme als centres sanitaris d’una forma àgil i efectiva», conclou la investigadora.

Subscriu-te per seguir llegint