De Girona a Tromsø per a reivindicar el dret a viatjar

La missió no era menor. Però és que a banda d’embarcar-se en un avió rumb a Tromsø (Noruega) per a caçar aurores boreals, el repte era encara més titànic: empoderar a les persones que la vida ha deixat en cadira de rodes i trencar els murs socials per a reivindicar el dret a viatjar de les persones amb discapacitat.

Però ni la neu ni el gel que engalanen les postals nòrdiques hivernals van aconseguir espantar als 11 socis de MIFAS, que no van dubtar en fer les maletes per a trepitjar els límits del cercle polar àrtic. El destí, però, no era accidental. I és que el tècnic de dinamització de l’entitat gironina i impulsor del viatge, Manu Heras, havia fet un Erasmus (està estudiant el Grau en Turisme a la Universitat de Girona) a la localitat noruega. «El viatge era un desafiament, tant a nivell de barreres arquitectòniques com climatològiques», assegura. A més, volia regalar-nos una experiència «única» (molts d’ells, de fet, no havien tornat a viatjar després de quedar en cadira de rodes): «Sols no ho haurien fet mai, però en grup tothom es dona suport», afegeix.

Allà, gràcies al bagatge d’Heras i l’assessorament d’una «petita» empresa local que es dedica a fer rutes accessibles (ell, de fet, els havia assessorat mesos abans per a guiar-nos en el tracte cap a les persones amb discapacitat), han pogut fer des de rutes a bord d’un trineu en una granja de rens Sami a conèixer «la vida a l’àrtic», passant per admirar l’espectacle de les aurores boreals. «Vam pujar en un autobús i vam allunyar-nos de la civilització, buscant un racó sense contaminació lumínica, on ens vam estar tres hores contemplant l’espectacle», recorda Heras. A més, també van visitar alguns dels fiords del nord de Noruega.

Els centres especials de treball de MIFAS es fusionen

L’experiència, de moment, només ha estat una prova pilot. «Però tothom ja m’està preguntant quin serà el proper destí », confessa Heras, que assegura que «l’experiència ha permès als participants perdre la por, ajudar-los a conèixer gent en la mateixa situació que ells, empoderar-los i trencar barreres per a defensar el dret a viatjar». «Viatjar, però sobretot viure, no està renyit amb anar en cadira de rodes», sentencia.

Subscriu-te per seguir llegint