Sanitaris demanen un augment de capacitat a les UCIs del nou Campus de Salut

Uns 200 professionals decideixen com serà l’àrea de crítics dels hospitals Trueta i Santa Caterina en la tercera fase del procés participatiu

Grup de treball de professionals per fer aportacions sobre l'àrea de crítics del futur Trueta

Grup de treball de professionals per fer aportacions sobre l'àrea de crítics del futur Trueta / ICS Girona

Laura Teixidor

Laura Teixidor

El procés participatiu per a definir l’àrea de crítics del futur Campus de Salut de Girona ha comptat amb la participació de més de 200 professionals de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta i de l’Hospital Santa Caterina de Salt. L’àrea de crítics és el tercer procés de participació que s’impulsa -després d’urgències i hospitalització- en el marc de la redacció del pla funcional de les noves instal·lacions.

Durant el procés, els participants han opinat sobre aspectes relacionats amb la dimensió de llits de cada unitat, l’organització dels punts de treball i controls d’infermeria i la relació entre els espais de crítics i semicrítics. També se’ls ha preguntat per la distribució d’aquestes unitats respecte altres serveis i àrees de l’hospital, així com la priorització i valoració d’aspectes relacionats amb l’espai físic.

Entre les principals conclusions, els professionals opten perquè el dimensionat de les unitats de crítics i semicrítics d’adults sigui de dotze llits per unitat amb connexions àgils amb altres àrees a través de passadissos i ascensors tècnics. A més, els espais s’hauran d’adaptar a la instal·lació de futurs equipaments tècnics i amb una bona visualització dels pacients des del control d’infermeria. També aposten per la flexibilització entre les diferents unitats de crítics i semicrítics per tal d’optimitzar els espais i els recursos segons les necessitats assistencials del moment.

A banda de l’activitat pròpiament assistencial, els participants han coincidit en el fet que l’acompanyament per part de familiars del pacient en estat crític és essencial i que, per tant, els espais s’hi han d’adaptar. Respecte a això, han proposat incorporar sales d’informació per a familiars adjacents a les unitats de crítics, així com espais polivalents per acompanyants amb diferents serveis, com ara un espai d’higiene diària, una cuina i una zona de descans, entre d’altres. D’aquesta manera, l’objectiu és humanitzar els espais i amb especial èmfasi a la llum natural i accessos a l’exterior per a fer més agradable l’estada en aquestes unitats.

L’elaboració del Pla funcional assistencial es fa seguint una metodologia de treball per processos assistencials o àrees. Actualment s’està treballant en els processos de serveis generals (bugaderia, hoteleria...), àrea quirúrgica i intervencionisme. El Pla funcional assistencial hospitalari haurà de descriure la cartera de serveis i tot el que fa referència a l’estructura que ha de tenir l’àrea assistencial del futur Campus de Salut.

Dues etapes

El procés en la tercera fase s’ha desenvolupat en dues etapes i seguint la mateixa metodologia que els dos processos anteriors: un qüestionari en línia i posteriorment un grup focal. Pel que fa al qüestionari, s’han recollit 194 respostes, 141 provinents de professionals que treballen en alguna de les unitats de crítics d’ambdós hospitals (UCI general, Unitat de Crítics Cardiològics, Unitat d’Ictus, Unitat de Reanimació Postquirúrgica, Unitat de Cures Respiratòries Intermèdies, Unitat Polivalent d’Alta Intensitat de Cures i UCI Pediàtrica i Neonatologia). Un cop completada aquesta primera fase, s’han organitzat grups de treball presencial en els quals hi han participat en conjunt 22 professionals de referència de les unitats de crítics.