Una sentència resol que el triangle del Ter pertany a una família i no a l’Ajuntament de Girona

Una sentència assenyala que el polèmic triangle del Ter de Girona pertany a la família que manté un ampli i llarg litigi amb l’Ajuntament de Girona sobre la titularitat de la finca. Es tracta d’un terreny triangular de terra que ara funciona com a aparcament i que està situat entre el pont de Fontajau i l’Auditori de Girona. Sobre la taula hi ha cinc contenciosos per diferents qüestions vinculades a la parcel·la.

En aquesta sentència, la jutgessa exposa que l’Ajuntament ha de continuar amb el procés d’expropiació iniciat el 2015 i que l’equip de govern va aturar en detectar que, a parer seu, en realitat, ja era de propietat municipal. O sigui, que no calia expropiar un solar que considerava que ja era seu. Aquest solar ha estat alguns mesos tancat o obert en funció de diferents sentències judicials i, fins i tot, l’Ajuntament hi ha autoritzat la instal·lació del circ de les Fires de Sant Narcís, malgrat tenir un front judicial incert obert sobre la titularitat del terreny.

Litigi llunyà

La sentència no és ferma i l’Ajuntament pot presentar un recurs d’apel·lació, que molt probablement executarà ja que des del consistori es té clar que la parcel·la és pública i ha anat mantenint el pols amb la família en tots els processos oberts. El litigi inclou paperassa i documentació de tota mena, inclosa alguna del segle XIX. La jutgessa deixa clar en diverses ocasions que la defensa de l’Ajuntament utilitza informes que són poc concrets sobre el terreny. «No es pot considerar provat que el terreny sigui propietat de l’Ajuntament», indica.

També relata que «la presumpta titularitat» del terreny per part de la família «no ha quedat desvirtuada per una prova aportada» per l’Ajuntament. En virtut d’aquesta prova, l’Ajuntament reconeix, segons la magistrada, que en un document del 1850 no es descriuen les dimensions de la finca la superfície i que l’escala dels documents és «només aproximada». La jutgessa també parla d’esquemes i croquis que detalla que són poc concrets i indica que des del mateix l’Ajuntament s’admet que la documentació s’ha d’interpretar.

Complex i subjectiu

La magistrada insisteix en el fet que la «complexitat i subjectivitat» fa que «no resulti prou clar per concloure que el terreny en qüestió sigui una peça guanyada al domini públic hidràulic del Ter entre el 1966 i el 1989». Ho esmenta en relació amb l’argument que va fer servir l’Ajuntament per aturar el procés d’expropiació que ara la família Masó Bru, defensada pel gabinet RM Assessors, manté que ha de seguir.

Els diners de l’expropiació

No ha transcendit la quantitat que hauria de percebre la família si es consolidés que la parcel·la és de la seva propietat, ja que el cas s’acabaria resolent al tribunal d’expropiació, on la família, té projectat una petició «milionària».

La sentència manté que la finca que es pretén expropiar és propietat de la família i que, per tant, «és procedent continuar la tramitació de l’expedient d’expropiació». També diu que el jutjat no és qui ha de posar el preu però reitera que els tràmits han de continuar.

Subscriu-te per seguir llegint