Girona aprova el projecte de reforma del Xalet Soler per ser la Casa de la Tecnologia

El cost total de la reforma serà de gairebé 1,5 milions d’euros, tot i que 683.780,61 euros estan finançats pels fons Next Generation

El Xalet Soler, situat al carrer Barcelona.

El Xalet Soler, situat al carrer Barcelona. / ANIOL RESCLOSA

Redacció

L’Ajuntament de Girona ha aprovat a través de la Junta de Govern Local el projecte de reforma del Xalet Soler, situat al número 155-157 del carrer Barcelona. La rehabilitació permetrà convertir aquest edifici en la Casa de la Tecnologia, un espai que fa temps que el consistori volia tenir a la ciutat, amb l’objectiu d’aglutinar totes les accions estratègiques que es portarien a terme en aquest sector i esdevenir l’epicentre de divulgació científica de la comarca. Per portar a terme tota la remodelació, l’Ajuntament ha rebut una ajuda dels fons Next Generation de 683.780,61 euros. Tanmateix, el preu total de les obres s’enfila a gairebé 1,5 milions. Encara però, s’ha de posar a concurs públic l’execució de l’obra.

El projecte s’executarà en dues fases. En una primera, en la qual s’invertiran 1,2 milions d’euros, es reformarà l’edifici principal i s’hi instal·laran els elements necessaris per fer-lo accessible per a tothom. Durant la segona fase, que costarà 265.636,73 euros, s’aixecarà una sala polivalent annexa. En tot cas, es preveu que les instal·lacions siguin eficients enèrgicament i ambientalment, amb la finalitat d’arribar a un consum d’energia gairebé zero. Perquè això sigui possible s’aprofitarà al màxim la llum natural, a més d’instal·lar lluminàries LED. Una altra acció que afavorirà en aquest aspecte serà la instal·lació de plaques solars i un sistema de climatització per terra radiant amb producció de calor per energia geotèrmica.

Les obres constaran de dues fases, una per reformar l’edifici principal i l’altre per aixecar una sala annexa

El Xalet Soler es va construir entre 1940 i 1941 i és obra de Ricard Giralt. La casa ocupa una parcel·la de 2.626 metres quadrats, amb 775 que són superfície construïda. D’aquest edifici original se’n conservarà la seva estructura exterior, la façana, elements d’interès i d’ofici, com puguin ser els balcons i terrasses, els objectes de ferro forjat o ceràmica, així com la xemeneia de la planta principal. També es respectaran les quatre plantes actuals, que tindran un total de 732 metres quadrats de superfície útil i 974 metres quadrats de superfície construïda.

A la planta baixa s’hi ubicarà la seu gironina del Museu de les Matemàtiques, mentre que la primera planta serà inicialment un espai diàfan preparat per acollir-hi diferents tipus d’activitats com ara oficines de cotreball digital i tecnològic. Per altra banda, el semisoterrani acollirà diferents tallers per a la ciutadania i l’alumnat, sobretot, aquells centrats en matemàtiques i robòtica. A part, aquest espai també es destinarà a l’emmagatzematge, on s’ubicaran la sala de màquines per al funcionament de l’edifici i dependències municipals per a l’equip tècnic dedicat al foment de la tecnologia. Per últim, les golfes serviran com a espai polivalent i per guardar arxius i materials.

A l’exterior, l’espai del jardí serà una extensió del Museu de les Matemàtiques, on es faran jocs amb grups o famílies que visitin l’edifici. També estarà obert al públic en general, ja que servirà com a zona de pas i de descans per la ciutadania.

«Un impuls a les vocacions científiques i tecnològiques»

El regidor d'Urbanisme, Lluís Martí, explicava que «aquest és un projecte de ciutat, perquè a partir de la reforma del Xalet Soler el que farem és donar un impuls a les vocacions científiques i tecnològiques, en un moment imprescindible perquè és evident que el progrés de les ciutats va en aquesta direcció. Tenim moltes iniciatives per potenciar les noves tecnologies, i disposar d'un lloc físic que faci de nexe de totes les propostes que hi ha en marxa serà sens dubte un pas endavant que impactarà sobre el conjunt de Girona. Amb l'aprovació feta avui, estem cada vegada més a prop que la Casa de la Tecnologia sigui una realitat».