El somni fet realitat de sis alumnes de l’escola Maristes

Concurs de robòtica als Estats Units. Els integrants de l’equip REM-2 han aconseguit reunir els 20.000 euros que necessitaven per a participar en la fase internacional de la competició a Arkansas

Els integrants de l'equip i l'entrenadora, ahir a la tarda a l'escola Maristes durant l'acte d'agraïment.

Els integrants de l'equip i l'entrenadora, ahir a la tarda a l'escola Maristes durant l'acte d'agraïment. / Marc Martí Font

Laura Teixidor

Laura Teixidor

Esforç, constància i treball en equip. Aquests són els valors essencials que han portat l’equip de robòtica REM-2 de l’escola Maristes de Girona a aconseguir el seu somni: viatjar als Estats Units per a participar en la fase final de la competició que havien iniciat tres mesos abans, a la First Lego League de Girona i havien continuat a Cartagena, en la fase nacional.

El camí no ha sigut fàcil i és que el principal entrebanc que tenien els sis integrants del grup era econòmic: necessitaven 20.000 euros per a cobrir les despeses del viatge i no els tenien. El temps no els jugava a favor. L’equip format per alumnes de 5è i 6è de primària tenia poques setmanes per a intentar reunir tots els diners i no perdre’s el viatge de la seva vida. 

«És una oportunitat que no es tornarà a repetir i que va molt més enllà de la robòtica, és una experiència vital, es tracta de conèixer altres maneres de treballar, alumnes amb les mateixes inquietuds i tenir la responsabilitat de defensar un projecte en anglès», detallava la mestra i entrenadora de l’equip de robòtica, Roser Casas, a aquest diari, que es va fer ressò de la situació d’aquests alumnes, fa dos mesos.

«L’endemà que es publiqués l’article vam rebre la primera trucada d’una persona que volia fer una donació i així vam començar la campanya de micromecenatge, que va acabar aconseguint uns 2.000 euros amb aportacions d’amics, familiars i persones desconegudes», explicava ahir a aquest diari el director de l’escola, Xavier Garcia, pocs minuts abans que comencés l’acte d’agraïment a totes les persones, institucions i empreses que es van afegir a la campanya de mecenatge.

I és que ara sí que es pot dir que la història ha tingut un final feliç. Tot just dimecres passat tornaven de l’aventura a Arkansas i ahir van reunir companys de classe, familiars i mestres i patrocinadors per explicar l’experiència. L’èxit de recaptació d’inversió va ser tan gran que van aconseguir reunir diners de dotze empreses, la majoria del sector tecnològic i energètic, i quatre institucions, inclosa la mateixa escola.

Així, la setmana passada aterraven a Arkansas a punt per presentar el projecte amb el qual havien treballat tant de temps.

L’Equip REM 2, format per en Martí, la Paula, en David, en Miquel, en Roger i la Maria han desenvolupat el projecte Estalvi energètic a l’escola, una feina que destaca per ser un «model en respecte, valors i haver aconseguit l’excel·lència i la innovació tant en el disseny del robot com en la defensa del projecte d’investigació presentat», segons valorava el jurat de la First Lego League.

Casas detalla que van acabar posicionats en la meitat del rànquing d’entre una vuitantena d’equips participants. «El més important és tot el que hi ha hagut al darrere, aquest es últimes setmanes han treballat de forma molt intensa per a preparar-se bé; n’estic molt orgullosa i més tenint en compte que eren els més joves de la competició», afirma l’entrenadora, que admet que el món de la tecnologia encara està molt masculinitzat. «De la vuitantena d’equips només érem deu entrenadores».

Captura del vídeo de l'equip durant la competició als Estats Units.

Captura del vídeo de l'equip durant la competició als Estats Units. / MARC MARTI FONT

«Ens hem unit més»

Preguntats per l’experiència, admeten que s’han unit més com a equip gràcies a la companyonia i han après a «gestionar les emocions». Afirmen que han agafat idees d’altres projectes i tenen clar que s’esforçaran i treballaran més per a crear-ne de nous. És per això que volen seguir fent l’extraescolar de robòtica l’any vinent. 

«Hi ha hagut moments molt divertits però també hem plorat i ens hem desesperat moltes vegades, al principi ningú creia en nosaltres, però el més important és que mai ens hem rendit» conclouen.

Subscriu-te per seguir llegint