Sant Julià de Ramis obre una nova via per recuperar els diners espoliats pel franquisme a través de la Llei de Memòria

L'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès) obre una nova via per recuperar els diners espoliats pel franquisme a través de la Llei de Memòria Democràtica. Després que el Tribunal Suprem (TS) tombés el recurs interposat pel consistori, i que la batalla judicial acabés en via morta, els advocats han trobat una escletxa a través de la normativa aprovada per l'Estat l'octubre passat.

La llei fixa el termini d'un any per recopilar dades per fer una auditoria que quantifiqui els perjudicis provocats per la dictadura. L'Ajuntament farà constar els 136.000 euros d'espoli que tenen quantificats i també s'ofereix a vehicular les reclamacions particulars dels hereus que s'han localitzat. Al municipi, l'espoli franquista es xifra en 11,38 milions d'euros.

Sant Julià de Ramis no defalleix per reclamar els diners que la dictadura va espoliar al municipi un cop acabada la Guerra Civil. Després que la via judicial no prosperés, el bufet Delso Quintana -que assessora el consistori- ha trobat una finestra d'oportunitat a través de la nova Llei de Memòria Democràtica, que va entrar en vigor l'octubre de l'any passat.

En concret, allà on els lletrats centren l'atenció és en l'article 31 del redactat, que literalment "reconeix el dret a la restitució dels béns comissats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència i de creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura". Segons explica l'advocat Antoni Quintana, el text subratlla que en el termini d'un any d'ençà que la llei va entrar en vigor, l'Estat farà una auditoria dels béns espoliats pel franquisme.

Això, concreta Quintana, no tan sols inclou paper moneda -com és el cas de Sant Julià- sinó també obres d'art o, fins i tot, edificis. L'advocat explica que, un cop l'auditoria sigui un fet, la Llei de Memòria Democràtica també precisa que "s'implementaran les vies possibles de reconeixement als afectats".

A partir d'aquí, l'Ajuntament entrarà una instància davant la Subdirecció General d'Ajuda a les Víctimes de la Guerra Civil i de la Dictadura on hi farà constar els diners que el franquisme va espoliar al consistori. En aquest cas, més de 136.000 euros (l'equivalent a 9.786 pessetes republicanes de l'any 1936).

Però no només això, sinó que el consistori també s'ha ofert a vehicular les demandes particulars d'aquells veïns a qui el franquisme va expropiar els diners emesos per la República. I que, després, es van fer fonedissos. A Sant Julià, sumant els diners del consistori, es van entregar 818.684,50 pessetes de l'època (que segons un estudi fet per la UdG avui dia equivaldrien a 11,38 milions d'euros).

"El que pretenem amb aquestes instàncies és pujar un esgraó més en tot aquest afer, que el bufet d'advocats que represento no ha oblidat mai", subratlla Quintana. "I honestament, pensem que tard o d'hora s'arribarà a indemnitzar tota aquesta gent", hi afegeix.

"Ho hem d'aprofitar"

L'alcalde de Sant Julià de Ramis ja avança que l'Ajuntament s'adherirà a la iniciativa, i en paral·lel donarà suport als hereus dels veïns i veïnes afectats perquè s'hi sumin. En aquest cas, les peticions s'han d'entrar a títol particular, però Puigtió explica que tothom qui vulgui rebrà "l'ajuda del consistori per fer la tramitació" a través dels advocats.

L'alcalde explica que, tot i que no s'han localitzat tots els hereus de la relació de diners espoliats que té l'Ajuntament, sí que se n'han trobat bastants. "Després que se'ns denegués la via judicial, i creure'ns que l'afer ja no tenia més recorregut, volem aprofitar aquesta nova oportunitat", subratlla Marc Puigtió.

El camí que s'obre ara serà llarg, però l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis està determinat a provar-ho tot per aconseguir la restitució dels diners espoliats per la dictadura. Puigtió ja admet que van considerar "una injustícia" que el TS els tombés el contenciós que havien interposat i que, per tant, "hem d'aprofitar el camí que ara s'obre".

"Norma preconstitucional"

Precisament, ara fa poc s'ha complert un any de la sentència del Suprem que va rebutjar el recurs interposat per l'Ajuntament pel retorn dels diners espoliats. Després que el Consell de Ministres denegués la petició, el consistori va decidir recórrer a l'alt tribunal. Reclamava a l'Estat que li retornés els més de 136.000 euros que la dictadura va confiscar a l'Ajuntament, i que es van fer fonedissos.

El contenciós, precisament, el va interposar el consistori per dos motius. Per una banda, per agilitzar la causa. Però per l'altra, perquè si la justícia els donava la raó, les famílies del poble que volguessin reclamar els diners també tinguessin jurisprudència on emparar-se.

El TS però va tombar el recurs. Com ja va fer el 2017 amb un altre cas, l'alt tribunal va concloure que la reclamació havia prescrit. I que, en tot cas, feia referència a una "norma preconstitucional que ja no es troba en vigor". A partir d'aquí, l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis va desistir de recórrer als tribunals europeus perquè Estrasburg ja havia desestimat altres casos semblants.