Entrevista | Lluc Salellas i Vilar Alcalde de Girona

«Hi ha molts factors que demostren que s’iniciarà un canvi de rumb»

El cap de llista de Guanyem ha arribat a l’alcaldia amb un pacte amb Junts i ERC i confia en ser-hi els quatre anys. Hi haurà comissions setmanals polítiques i tècniques de seguiment del pacte. Es mostra convençut que la gent notarà una transformació en el model de ciutat i en la manera de gestionar l’Ajuntament.

El nou alcalde Girona, ahir al migdia.

El nou alcalde Girona, ahir al migdia. / MARC MARTI FONT

Tapi Carreras

Tapi Carreras

Què diria a aquells que se’n riuen que un alcalde vagi amb espardenyes?

Tothom ha de tenir respecte cap al vestit de l’altre. És un calçat popular i tradicional del nostre país que, per començar, és l’uniforme de gala dels Mossos d’Esquadra. Per tant, protocol·làriament, en aquest país es considera un calçat de mudar.

Arriba al govern amb l’herència d’alguns conflictes entre l’Ajuntament i els treballadors.

Confiem que hi podem donar un nou enfocament. I aspirem a trobar solucions a curt i mitjà termini. És difícil aconseguir-ho tan ràpid com els treballadors voldrien, però el nostre objectiu és que siguin el més ràpid possible.

Estarà els quatre anys al govern?

Convençut que hi estaré.

No vull dir que el facin fora, sinó si s’hi quedarà tot el mandat.

És on vull estar. Estaré quatre anys al govern. No marxaré de l’alcaldia fins al 2027.

Es tornarà a presentar?

No entra en els meus escenaris.

Diu que el seu govern no dependrà de Barcelona ni de Madrid. Waterloo va intervenir en les negociacions per mantenir Girona com a capital independentista?

No he tingut cap contacte amb Waterloo des del 28 de maig. Cap ni un. Tots els contactes han estat amb Gemma Geis i el grup municipal de Junts per Girona i amb el grup municipal d’Esquerra Republicana. No he tingut, tampoc, cap contacte amb representants nacionals de cap d’aquests partits. És un acord que hem estat treballant durant tres setmanes els tres grups municipals.

Finalment, per ser alcalde ha hagut de pactar amb la dreta postconvergent. Pot sobtar.

Entenc que hi hagi gent que li sobti. Però ho he intentat explicar. Es tractava de fer un govern d’àmplia majoria i sòlid que pogués combinar un programa de govern, desenvolupar-lo, tirar-lo endavant i en aquestes tres setmanes hem treballat un programa, un projecte i unes idees per la ciutat. Ho vam explicar. I ho torno a dir, si no hi hagués hagut aquesta voluntat i aquestes propostes concretes que ens uneixen a aquests disset regidors i regidores, aquest govern no s’hauria conformat. Primer hi ha hagut un «què». I el fet que el lideratge recaigui sobre Guanyem Girona crec que també marca molt clar que aquest és un canvi a la ciutat respecte dels governs anteriors que respon al que ens han demanat els gironins i gironines, que junts treballem unes opcions que no s’han trobat habitualment en la política gironina, però que ho fem pel bé de la ciutat.

«No he tingut cap contacte amb Waterloo des del 28 de maig. Tots els contactes han estat amb els grups municipals»

Però va prometre «canvi» i governarà amb els dos partits que hi havia els darrers anys.

Gemma Geis, els tinents d’alcaldia i la majoria del grup municipal no han estat en la política municipal els darrers anys i ells han expressat i han presentat un projecte nou. I el canvi, per mi, es demostra en el programa, que són les 64 propostes publicades i transparents, i que demostren que és un canvi de govern i de rumb en aquesta ciutat. També l’organigrama que hem presentat contempla canvis respecte del que hi havia. Presenta una nova manera de funcionar i de treballar com a govern, amb la relació amb la ciutadania, amb la participació, amb l’atenció, amb la transparència... i hi ha molts factors conjunts que demostren que serà un govern que iniciarà un canvi de rumb a la ciutat.

Dins de l’àrea d’alcaldia hi ha la temàtica de Girona Republicana, a càrrec seu. Què significarà?

Es vol transmetre la idea que l’alcaldia tindrà un compromís amb el que passi en el país, amb els seus drets i llibertats i amb la seva aspiració històrica de país i de ciutat de viure en una república. És a dir, que l’alcalde estarà compromès amb aquests valors i aquestes idees.

El nou alcalde al carrer del Carme, a tocar del riu Onyar.

El nou alcalde al carrer del Carme, a tocar del riu Onyar. / MARC MARTI FONT

Què es podrà fer des de la regidoria de llengua catalana?

De moment té uns recursos limitats als pressupostos però, en els mesos vinents, la volem dotar de més recursos per poder fer més polítiques actives en favor de la llengua catalana i de promoció de la llengua. Poder garantir que, de forma transversal, totes les àrees incorporin aquesta visió de promoció de la llengua perquè ens sembla que ens pertoca en el moment actual de reculada de l’ús social de la llengua, així com dels governs de l’extrema dreta de Vox i el PP a la resta de territoris dels Països Catalans. És una obligació moral fer una feina per la llengua. Fins i tot la portaveu del PSC, l’altre dia, en el plenari, l’altre dia ho va reivindicar.

Posarà el quadre del rei i la bandera d’Espanya al saló de plens com reclama Vox, sembla que per llei?

No tinc cap intenció de posar el quadre ni la bandera espanyola al saló de plens. Per voluntat pròpia no ho faré.

Preveu rebaixar el número de càrrecs de confiança i la suma de les retribucions dels electes?

Hi haurà canvis, especialment en l’àmbit de les retribucions. Hi ha un compromís de rebaixar les retribucions tant en l’àmbit d’assessors com en els polítics.

Preveu modificar d’alguna manera Temps de Flors perquè no sigui tan massiu al Barri Vell?

Ho haurem de treballar amb la vicealcaldessa, Gemma Geis. Hi ha el consens que cal fer un replantejament. Tenim quatre anys al davant per posar en marxa un Temps de Flors que ha d’existir, que és important per la ciutat i que és viu. Però hem d’aconseguir que sigui un projecte que visqui tota la ciutat i que tota la ciutat se’l pugui sentir seu. I veure si això implica reduir externalitats negatives perquè sigui un projecte que la gent s’hi senti més identificat.

Preveu canvis a les Fires?

És un model consolidat, en línies generals. M’imagino que hi haurà canvis, però crec que seran més aviat de millora i ampliació del que s‘està fent, com és la descentralització de les activitats o la implicació de les entitats que hi participen.

Han presentat 64 grans projectes. Veu possible executar-los tots?

El nostre objectiu és que s’executin tots. Una part clau és el finançament supramunicipal i el que puguem fer en inversions. Això determinarà que la part més d’obra la puguem executar tota. Treballarem perquè així sigui.

«No tinc cap intenció de posar el quadre del Rei ni la bandera espanyola al saló de plens. Per voluntat pròpia no ho faré»

Si alguns van més lents o no s’executen, entendrà que hi hagi crítiques que l’oposició?

Si passa, la crítica serà lògica i normal. Però si les raons per les quals el tema s’alenteix són comprensibles, esperaré que l’oposició sigui empàtica i no caigui en la demagògia. 

Que el primer dels grans projectes de la llista sigui la reforma del carrer de la Creu és un símbol com ho va ser l’enderroc del fanal de la plaça del Vi per Carles Puigdemont?

No hi posaria el mateix simbolisme. És una reforma per la qual hi ha hagut un consens per part dels quatre principals grups del plenari que cal executar-la. L’anterior havia estat un nyap i toca que, tan bon punt tinguem diners per inversions, que serà el 2024, ho puguem tirar endavant. I mentrestant no renunciem a una actuació provisional que ens ajudi a millorar la situació actual

Serà efectiva la rebaixa de pisos turístics al 4% al Barri Vell, tenint en compte que no en poden retirar les llicències concedides i que ja n’hi ha el 15%?

La nostra proposta és un 4% a tota la ciutat.

Però inclou el Barri Vell que és on hi ha el problema.

Hem marcat el 4% perquè el problema no s’estengui a més llocs. El 15% ens l’hem trobat fet. I la legislació supramunicipal diu que tu no les pots retirar. No ha sigut mai un compromís que reduiríem aquest 15% del Barri Vell perquè la legislació no ens ho permet. Sí que podem fer que, i hi ha un acord en buscar-ho, si identifiquem llicències que fan un mal ús del permís, obrir un expedient per retirar-la. Si es produeix al Barri Vell, baixarà el tant per cent d’habitatge d’ús turístic al Barri Vell. L’Ajuntament no hi pot fer res i és una herència que ens trobem dels governs anteriors.

«Hi ha el compromís de rebaixar les retribucions dels assessors i dels polítics»

Volen repensar la Casa Pastors. Pot ser que no sigui un museu d’art contemporani?

Pot ser. Podria tenir un ús totalment diferent del previst. Tenim idees però no és el moment de posar-les sobre la taula. Hem de parlar-ne amb el regidor i amb la resta d’institucions que havien fet una aposta econòmica clara per fer-hi un museu.

Veurem la plaça Catalunya sense cotxes?

Sí. És a dir, hi haurà hagut la reforma i el procés de «peatonalització». Això significarà que no hi passarà cap cotxe? Hi ha d’haver un accés al Barri Vell. Hi haurà una nova plaça Catalunya, «peatonalitzada» i que, en la seva majoria no hi haurà el trànsit rodat d’ara.

Lluc Salellas caminant pel pont de Tomàs de Lorenzana, ahir a primera hora de la tarda.

Lluc Salellas caminant pel pont de Tomàs de Lorenzana, ahir a primera hora de la tarda. / MARC MARTI FONT

Com es replanteja el model policial?

Com a govern cal fer un exercici de les prioritats de la ciutat i on hem de destinar els policies en el seu dia a dia. Ara es destina la policia a molts esdeveniments i hem de fer una anàlisi integral per mirar si en calen més al carrer i en els barris i potser deixar de fer altres coses.

Preveuen almenys 4 milions, un per any, per inversions en habitatge social i per als joves. Fins ara no s’ha fet prou?

No s’havia fet. Només els quatre milions que Guanyem va arrencar en les inversions extraordinàries del 2021 després de la COVID. S’hauria d’haver anat més enllà. Nosaltres ara garantim un milió anual en les inversions ordinàries. Si en podem tenir més no hi renunciem.

«Hem de veure si, a Temps de Flors, hem de reduir externalitats negatives perquè sigui un projecte que la gent s’hi senti més identificat»

Estant a l’oposició eren contraris al conveni amb el Consorci d’Aigües de la Costa Brava. Ja està aprovat però hi ha un recurs presentat per Aigua és Vida. Miraran de tirar-lo enrere?

Primer, en Sergi Cot com a regidor de l’àrea s’ho estudiarà. Nosaltres, en el seu moment, érem crítics perquè enteníem que no s’estava essent prou transparent i que s’estava arribant a un acord sense clarificar clarament qui es quedava què i qui seria què a la planta potabilitzadora de Montfullà. Volem que abans d’arribar a acords amb el Consorci estigui clar i sapiguem què serà de cadascú i què gestionarà cada institució. Independentment de com acabi tot, aportarem transparència i llum a aquest conflicte que fa més de quinze anys que està enquistat per trobar una solució justa per l’Ajuntament i els gironins.

Subscriu-te per seguir llegint