Els gironins que redescobreixen Girona

Una vintena de gironins aprofiten la visita pel call jueu, emmarcada dins les visites guiades gratuïtes que ofereix l’Ajuntament, per descobrir els diferents secrets que fins ara no coneixien

Una de les explicacions al costat dels Banys Àrabs.

Una de les explicacions al costat dels Banys Àrabs. / David Aparicio

Josep Coll

Josep Coll

Els jueus es van instal·lar a Girona durant el segle IX i hi van romandre fins al segle XV. Temps suficient per deixar un gran llegat que encara avui perdura a la ciutat. Molts gironins, per no dir tots, han passejat pel call jueu sense conèixer tots els secrets que amaga. Saben que la ciutat va ser jueva, però no coneixen tot el que hi ha al darrere. Ahir, 24 veïns de la ciutat ho van poder descobrir gràcies a les visites guiades que ha programat l’Ajuntament de forma gratuïta per aquest estiu pels gironins que s’han quedat a casa durant les vacances.

«En realitat som una mica jueus», diu la guia de la visita, Montserrat Caldés perquè «ens han quedat moltes coses seves». D’expressions com «fer dissabte», costums com «menjar brunyols per Pasqua» o la sinagoga que es pot veure al carrer de la Força. Tot això forma part de la cultura jueva que encara ara, 500 anys més tard, continua a Girona.

Durant el recorregut, Caldés va anar explicant el significat de tot plegat. També on vivien, que menjaven o quins eren els rituals dels jueus. Mentrestant, els gironins, que ahir era de totes les edats, seguien a la guia i l’escoltaven amb atenció mentre miraven, segurament no per primer cop, la immensitat i bellesa del call jueu. I és que encara que s’hi hagin passat molts cops, et deixa amb la boca oberta.

«Conèixer el patrimoni»

Passejar per la plaça de la Catedral, el carrer de la Força o l’estret carrer de Sant Llorenç ja ho havien fet tots els que ahir van participar en la visita guiada. Tanmateix, «estic descobrint històries molt curioses de Girona», explica Xavier Palomer, un dels que ahir va fer la ruta. També afegia que per a ell «és un tema molt desconegut» i que «per això vinc». En canvi, Miquel Grau sí que «coneixia tot això una mica, però contrasto coses», detalla. A més, també afirma que «sempre hi ha coses a aprendre».

Per altra banda, la Dolors Coll s’ha apuntat a totes les visites que es faran per «conèixer tot el patrimoni que tenim». Pel que fa a la visita d’ahir, apunta que li «xoca» saber com era «la societat d’aquella època», ja que «les dones estaven més avançades que nosaltres».

També faran unes quantes visites, sis, la Núria Pagès i en Miquel Armengol, mare i fill. La Núria explica que «són oportunitats pels gironins per conèixer més la ciutat on vivim» i, per això, «és un privilegi tenir més informació». Una informació que després «es complementa a casa» perquè creu que és «important que els nens coneguin la història de la ciutat on viuen». Per en Miquel, de deu anys «gairebé onze», la part més interessant és com «els jueus van col·laborar en construir la muralla». De fet, diu que «he passejat molts cops per aquí» i «coneixia algunes històries, altres no».

Èxit de participació

Com aquesta, l’Ajuntament de Girona ha programat un total de divuit visites diferents fins al 10 de setembre. Són de nou temàtiques diferents. Si ahir els gironins van poder conèixer una mica més la Girona jueva, avui es podran endinsar en racons secrets del Barri Vell que molts no saben. Demà, en canvi, es podrà conèixer de primera mà algunes llegendes antigues que descobreixen personatges fantàstics, sant o alguns animalons curiosos. Tot això ha encuriosit al públic gironí que ben aviat ha esgotat les places disponibles.

Cada visita té un aforament màxim de vint persones i les divuit visites ja no disposen de cap lloc. De fet, algunes d’elles han hagut d’ampliar el número de visitants a 25. Ni tan sols queden places per les últimes vistes programades, com la del 9 de setembre amb una ruta cinematogràfica nocturna, o pel 10 de setembre, amb una passejada pel Galligants. «Valorem amb un èxit total la participació i la resposta de la ciutadania», diu la vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica Gemma Geis.

En només dos dies, entre el 2 i el 4 d’agost, es van rebre 300 sol·licituds per fer les visites. La que ha generat més interès ha estat la de llegendes antigues, pensada per un públic més familiar. A part, també hi ha visites amb interpretació de llengua de signes i n’hi ha que són accessibles per persones amb mobilitat reduïda. En total, així, s’esperen uns 450 participants. En vista de l’èxit, Geis apunta que «un cop hagin finalitzat totes les visites temàtiques aquest mes de setembre podrem tenir dades més objectives i valorar, si en un futur pròxim, i davant el gran èxit inicial de les mateixes, es podrà repetir la iniciativa, afegir propostes o ampliar-la a altres estacions de l’any».

Subscriu-te per seguir llegint