Un jutge de Girona ha declarat nul·les les operacions urbanístiques que va tirar endavant l’Ajuntament de Girona i que van permetre el trasllat de la Clínica Girona a la seva actual ubicació, la carretera Barcelona, a l’entrada sud de la ciutat. La sentència del jutjat número 3, fruit d’una impugnació, anul·la i deixa sense efecte el projecte de reparcel·lació de tot l’àmbit, aprovat definitivament el 3 de juny de 2017, i considera il·legal, per ser contrària a dret, la modificació del Pla General que va delimitar el polígon d’actuació que va propiciar el trasllat de la Clínica.
El jutge considera que es va delimitar un àmbit discontinu de manera no motivada i arbitrària per possibilitar l’operació. En concret assenyala que es va donar unitat poligonal a tres àmbits heterogenis entre si i molt separats entre ells. Per una banda, la finca on hi ha l’antiga Clínica, al carrer Joan Maragall, en un sòl urbà consolidat. Per altra banda, l’espai on hi ha el nou equipament sanitari, a la carretera Barcelona, que era d’ús industrial a 1,5 quilòmetres. Finalment, un tros de bosc a l’Avellaneda, aleshores sol no urbanitzable, a tres quilòmetres de l’antiga clínica i a 1,5 quilòmetres de l’actual.
Això va permetre per una banda, que la Clínica cedís a la ciutat un tros d’aquell bosc, com a zona verda per a la ciutadania. Es tracta d’una zona verda de 19.214 metres quadrats, situat a la zona de l’Avellaneda, entre els carrers del Vuit de Març de 1908, Astúries, Ricard Viladesau i Aragó. El jutge però, ho veu irregular perquè entén que una operació urbanística en un sector de la ciutat ha de tenir el seu aprofitament i benefici de la ciutat més a prop que els 1,5 quilòmetres respecte a la zona de la nova Clínica o els tres de l’anterior edifici. Actualment, les zones verdes s’han de situar a una distància màxima de 500 metres del lloc on es concentra l’edificabilitat. Critica que no hi hagués anàlisis d’altres alternatives possibles, en terrenys més propers.
La sentència també qüestiona que se cedís només un tros del bosc de l’Avellaneda. A més a més, apunta que l’operació d’incloure el bosc dins del polígon d’actuació és arbitrària i que amb la requalificació d’aquesta part de bosc a un espai urbanitzable, va permetre dotar de més edificabilitat a tot aquest polígon dispers. Un fet que, després, només es va concentrar en el nou equipament de la carretera Barcelona, tot i que en grau més baix també al vell edifici, per a operacions futures.
Els càlculs diferents
La sentència també exposa que els càlculs per conèixer la quantitat de la cessió en favor de la ciutat no van ser correctes -possiblement inferiors al que pertocaria- perquè es van fer servir àmbits amb sòls de naturalesa diferent: un d’urbà consolidat a Joan Maragall), un no consolidat (carretera Barcelona) i un de no urbanitzable (Avellaneda). A més, es va fer servir percentatges diferents per determinar la quantia de la compensació. Pel que fa a l’àmbit del vell edifici es va agafar el 10% de l’increment de sostre previst. A la nova finca es va agafar un 10% del sostre edificable i al bosc, un 15%. El jutge considera que s’havia d’haver fet servir un mateix càlcul.
El jutge dona la raó a la part que, amb Eduard de Ribot com a advocat, va recórrer l’operació urbanística, i creu que la reparcel·lació no es va fer correctament. Ho justifica per la diversitat dels tres sòls dels àmbits inclosos en un únic polígon d’actuació, la distància entre aquests i pels càlculs per obtenir la quantitat de cessió que li pertocava a l’Ajuntament. Declara nul·la la reparcel·lació però no pot fer-ho, per manca de competència, amb la modificació puntual del Pla General prèvia que va permetre la reparcel·lació, tot i que és la base de tot l’argumentari. Això sí, trasllada la qüestió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és qui en té competència per tal que faci la declaració formal de nul·litat de la modificació del Pla General. La clínica va inaugurar la nova seu el 13 d’abril de 2022.
L'antic edifici
Queda per definir l’ús de l’antic edifici al carrer Joan Maragall. Segons va avançar Diari de Girona fa uns mesos, tenia encarrilada la venda amb una immobiliària del Maresme que hi havia de tirar-la a terra per fer-hi pisos i baixos comercials, a més de cedir una part a l’escola Verd perquè guanyés pati. La sentència però, implica part de l’increment de sostre per aquesta finca.
La posició municipal i la de la clínica
Fonts municipals han assenyalat que són coneixedors de la sentència i que estan estudiant-ne l’abast. La sentència no és ferma i, per tant, es pot recórrer. Des de la gerència de la Clínica han apuntat que estan a l’expectativa del que decideixi l’Ajuntament. En cap cas, la solució afectaria la clínica i a la seva activitat sinó, a la tramitació de noves modificacions urbanístiques.
El gir radical: de Fornells de la Selva a mantenir-se a la capital gironina
L’operació de trasllat de la Clínica Girona va té un gir inesperat. L’any 2003, els propietaris de l’equipament sanitari havien comprat uns terrenys a Fornells de la Selva i havien iniciat els tràmits urbanístics per emplaçar-se a la població del Gironès, en un solar a prop del ja desaparegut Hotel Fornells Park. Abandonarien la capital gironina, on havien executat tota la seva activitat, des de 1934.
L’emplaçament d’aleshores, al mig de l’Eixample quedava petit i s’havien d’anar instal·lant serveis en locals propers (per exemple al carrer de Tomàs Lorenzana i o al carrerJuli Garreta) per poder continuar atenent els usuaris. Quan ja semblava que no hi havia marxa enrere i ja es preparava tota la tramitació per fer els canvis urbanístics necessaris a Fornells de la Selva, va haver-hi un gir de guió. La clínica s’ubicaria en part de les naus de la carretera Barcelona abandonades des de feia uns anys per culpa de la crisi.
Era el juny de l’any 2014. Des de la gerència del centre es va explicar llavors, que mai havien abandonat la idea d’intentar seguir a la ciutat de Girona però que no havien trobat cap alternativa viable fins que va sorgir l’opció de les naus de la carretera Barcelona i el compromís municipal de col·laborar en fer-ho factible. La Clínica continuaria a la capital i, de retruc, gran part de les naus abandonades -que causaven un impacte negatiu a l’entrada sud de la ciutat- desapareixerien.
Les naus havien estat acollint durant dècades activitats industrials però un conglomerat de promotores de Madrid i Burgos sota el nom de Desarollos Inmobiliarios Fluviá, va anar-les adquirint una a una amb una inversió de 54 milions. L’objectiu era fer-hi 800 pisos i un hotel. Fins que va acabar en concurs de creditors. Diferents bancs van acabar quedant-se les finques però alguns van ser absorbits o fusionats. Per exemple, Caja España, Unnim o Bankia.
A partir d’aquí, van començar tots els tràmits per fer el trasllat. L’Ajuntament va anar aprovant tots els passos inicialment i posteriorment de forma definitiva. Pel mig hi va haver al·legacions, una de les quals no va quedar convençuda i va decidir traslladar el cas als jutjats. Mentrestant, van començar les obres, amb algun retard, fins que fa un any i mig va obrir el nou equipament i va tancar el vell.
Leroy Merlin: Una situació similar i una ubicació propera
L’any 2017, al sud de la ciutat de Girona també s’estaven fent els tràmits per obrir un Leroy Merlin. Tota la tramitació va acabar impugnada mentre l’establiment obria les portes el 2019. El mateix jutjat número 3 de Girona que en el cas de la Clínica Girona, va emetre tres sentències en contra arran d'una denúncia de Bauhaus. Va declarar nul·la la llicència comercial, per l’ampliació i d’un vial per fer front al possible increment de trànsit i pel permís d’obres. La llicència comercial es va solventar publicant-la al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ja que no s’havia fet exposició pública. Les altres dues encara estan enmig de recursos als tribunals mentre l’Ajuntament està fent modificacions puntuals al Pla General que serveixin per regularitzar les mancances en la construcció del polèmic vial, que connecta la C-65 amb la carretera Barcelona i de retruc, la llicència d'obres.
