«Un cronista ha d’estar interessat i compromès amb el futur»

Joan Boadas i Raset va ser nomenat recentment cronista oficial de Girona. Després de 33 anys sent arxiver municipal, es va jubilar l’1 de gener de 2023 i ara s’embarca a aquesta nova aventura amb la idea de continuar «treballant al servei de la ciutat». Serà el setè cronista de Girona després de Narcís Blanch Illa -el primer nomenat el 1864-, Enric Claudi Girbal, Joaquim Pla Cargol, Carles de Bolós Vayreda, Lluís Batlle Prats, Jaume Marqués Casanovas i Enric Mirambell i Belloc.

Què significa per vostè ser cronista de la ciutat de Girona?

És un reconeixement a una trajectòria. Vaig fer 33 anys de treball a la ciutat com a arxiver municipal, però també altres tasques. També és la possibilitat de continuar treballant al servei de la ciutat. En aquells temes en els quals es considera que puc ser útil, estic disposat a col·laborar i continuar treballant.

Com va sorgir la possibilitat?

Girona es va quedar sense cronista el 2020 després de la mort d'Enric Mirambell. Llavors l'Ajuntament em va demanar participar en l'elaboració d'un reglament sobre el cronista oficial de la ciutat. Quan es nomena Mirambell, no hi ha reglament. Un cop s'aprova el reglament, l'alcaldessa Marta Madrenas, preveient que jo acabaria de treballar a l'Ajuntament de Girona en un horitzó breu, em va dir que li agradaria que valorés la possibilitat.

I no va saber dir que no.

Amb la voluntat de continuar al servei de la ciutat i la possibilitat de mantenir-me en contacte en segons quins àmbits de gestió del patrimoni de la ciutat, ho vaig acceptar. Em va satisfer especialment que el ple ho aprovés per unanimitat. El cronista ha de ser una figura de consens, que no estigui marcada políticament.

«El cronista ha de ser una figura de consens, que no estigui marcada políticament»

JOAN BOADAS

— Cronista oficial de la ciutat de Girona

Per les persones que no saben que fa un cronista, com ho definiria?

La pregunta en paral·lel que ens hauríem de fer és: què vol dir ser cronista a la ciutat de Girona? Una ciutat com la nostra, que té arxivers, museòlegs, bibliotecaris o, fins i tot universitat, entre d’altres. Tots de primer nivell. Que pinta un cronista aquí al mig? Un cronista no ha de ser un competidor a cap d’aquestes persones.

Qui hi pinta, doncs, un cronista aquí al mig?

És molt diferent ser cronista a una ciutat on no hi ha personal tècnic, en camps com l’arxivística o la museologia, ni d’àmbit universitari, que fer-ho a una ciutat com Girona, que sí que ho té. Un cronista no ha de ser un competidor a cap d’aquestes persones. Ser cronista amb aquest àmbit de competència professional i amb aquest àmbit tecnològic que ha canviat tant des que va aparèixer la figura del primer cronista a Girona, vol dir que ens n’hem d’anar definint de cara el que és la tercera dècada del segle XXI.

Com enfoca la tasca?

Quan algú sent la paraula cronista li ve al cap la idea d'una persona antiga. Jo ho vull trencar. El cronista és, en el meu cas, una persona interessada i compromesa amb el futur, i amb el present de la ciutat de Girona. A mi m'agrada treballar i pensar en el futur, no en el passat. No penso que la figura del cronista hagi de ser la d'un historiador.

«Quan algú sent la paraula cronista li ve al cap la idea d’una persona antiga. Jo vull trencar aquesta idea»

JOAN BOADAS

— Cronista oficial de la ciutat de Girona

Quin serà el seu paper en aquest cas?

 El meu paper crec que és intentar contribuir a desencallar segons quins projectes o processos en aquells àmbits on l’actuació d’una persona pot destacar pel seu prestigi o la seva trajectòria professional. No penso que la figura del cronista hagi de ser la d’un historiador. Ha de ser la barreja de moltes diferents professions per intentar col·laborar a l’execució d’un projecte o la resolució d’una dificultat.

Quins àmbits prioritzarà?

Un cronista va a remolc de les demandes que li pugui fer la ciutadania o l’Ajuntament. De fet, l’alcalde, Lluc Salellas, ja m’ha fet algunes peticions. A més, cada primer quadrimestre de l’any, hauré de llegir un informe davant el plenari de l’Ajuntament.

Com creu que ha de ser un bon cronista?

Un cronista ha d’estar al servei de la institució que l’ha nomenat i al servei del conjunt de la ciutadania. És una persona que ve a sumar, no a substituir. Ve a intentar comprometre els seus coneixements a resoldre situacions que es puguin produir o assumir l’encàrrec d’una recerca. Un cronista no ho sap tot, més faltaria.

La feina de cronista ha evolucionat. En quin sentit ho ha fet?

Ha anat d’una persona que estava molt compromesa i interessada en el passat a ser una persona que em sembla que ha d’estar molt més interessada en el present, molt més connectada amb el que passa en el dia a dia i sentir-se a disposició del seu entorn. Abans era una persona historiadora pels components tecnològics o pels coneixements que hi havia a Girona. Jo no faré articles del passat vinculats a la ciutat, això ho va fer de forma magistral el senyor Mirambell.

Què n’ha après de Mirambell?

El conec de sempre. He coincidit molt amb ell i en destaco la seva seriositat, rigor, compromís amb la feina, un gironisme radical i, sobretot, el fet de ser una bona persona. Una bona persona que va haver de treballar en un context que no era tan fàcil com el nostre. El senyor Mirambell és una persona que ens va salvar els documents.

I dels altres predecessors?

Tots estaven compromesos en la seva ciutat, amb la recerca i eren bons professionals en els seus àmbits. Han deixat pel futur de la ciutat un conjunt d’estudis i de treballs que són de molta utilitat.

Va coincidir amb alguns dels altres cronistes que ha tingut Girona?

Amb el doctor Lluís Batlle, però no el recordo pràcticament gens. També amb el doctor Marqués i Casanovas, que em va ajudar en la tesi de llicenciatures.

Amb vostè ja són set cronistes que ha tingut Girona. Cinc heu estat arxivers. És imprescindible per ser cronista?

No és una condició imprescindible, però que el fet d’estar en contacte amb la documentació i amb les administracions pot propiciar que la figura de l’arxiver li sigui més fàcil assumir la responsabilitat.

Es va jubilar l’1 de gener, però ara ha estat nomenat cronista. T’agrada servir a la ciutat o és que no sap parar quiet?

És un servei mutu. D’una banda, m’agrada servir la ciutat, però la ciutat em serveix a mi. M’estimula intel·lectualment, m’ajuda a descobrir noves vies de recerca i em fa encàrrecs que m’obliguen a investigar coses. No és una activitat tan intensa que quan treballes, però sí que es manté el vincle.

Subscriu-te per seguir llegint