Lluís Mateu i Riera rep el premi 3 de Març en la seva 40a edició

Salt tanca la celebració de les quatre dècades d’independència, després que el govern franquista li arrabassés l’any 1974, amb 365 dies d’activitats continuades que han culminat amb l’entrega del guardó com a ‘Saltenc de l’any’ a l’artista Lluís Mateu i Riera

Oriol Bernà

Lluís Mateu i Riera va rebre ahir el reconeixement a Saltenc de l’any o, el que és el mateix, el premi 3 de març 2024. El d’enguany, però, no era un premi més: «En Lluís va dissenyar el logo que ens ha acompanyat aquests quaranta anys i per a nosaltres això és com tancar un cercle.» I a aquests quaranta anys als quals es referia l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, són les quatre dècades que fa que el municipi és independent. Ben segur que cap de les més de dues-centes persones que van omplir ahir el Teatre Municipal de Salt tenia cap dubte que era la persona que més es mereixia el guardó. De fet, el jurat va apostar per ell «pel seu compromís històric en activitats culturals i socials que es porten a terme al municipi i la seva col·laboració desinteressada a la ciutadania saltenca».

Amb el premi a les mans, Mateu no va deixar indiferent a ningú mostrant-se tal com el coneixen els seus amics més propers. Va fer gala de la seva facilitat per relatar històries plenes d’ironia, de sarcasme i, amb el talent artístic que el caracteritza, va recitar en forma de poema com ha viscut els últims anys la seva relació amb el poble. Fins i tot, després dels parlaments enregistrats en vídeo de diverses persones properes a ell, va fer broma explicant que «després d’aquesta magnífica presentació dels seus amics, es mor de ganes d’escoltar-se a si mateix.»

Artista i farmacèutic

Lluís Mateu i Riera va néixer a Salt l’any 1943. La seva trajectòria com a artista va començar durant la seva infantesa, quan ja es desenvolupava d’allò més bé amb un carbonet i un bloc de dibuix. De jove va aprendre l’ofici de farmacèutic, que desenvoluparia durant gran part de la seva carrera, a la farmàcia Simón. Més endavant, però, sentia curiositat per mons artístics com l’escultura i l’escenografia. De fet, va ser membre fundador del grup de pintors i escultors ‘Tretze esculpint’ durant els anys seixanta, dècada en la qual també liderà la creació de l’espai cultural ‘La Pastera’. No obstant això, una de les seves obres més rellevants per a la vila va ser la creació del logo per la independència dels anys 80. Aquest disseny és, encara avui en dia, un símbol de la lluita de Salt per a la recuperació de la independència arrabassada pel govern franquista l’any 1974. També és l’autor de diverses escultures que llueixen a Salt, com per exemple, ‘Les Llúdrigues de la plaça de la Vila’ i es va fer càrrec de l’Escola Municipal d’Art de Salt, fins a la seva jubilació l’any 2004.

Gala amena i entretinguda

L’acte va ser conduït per l’il·lusionista Pere Rafart, que va trencar el gel amb un truc de màgia que va deixar bocabadats els assistents. La gala va tenir tocs d’humor i bona participació d’un públic que es va emocionar amb les actuacions del músic saltenc Lluís Costa. També hi va haver temps per estrenar el documental ‘El ball de l’aigua’, dirigit per Martí Artalejo, el qual passeja l’espectador sobre el cel de Salt.

L’alcalde del municipi, Jordi Viñas, present en l’acte, va fer una clara al·lusió a l’orgull que sent perquè «com a poble vam saber recuperar l’anhelada independència.» Apel·lant al treball conjunt que ho va fer possible, creu que aquest «està fet per persones individuals, on cadascú aporta un gra de sorra perquè el projecte comú acabi sent una realitat. El premiat d’enguany ha posat tants grans de sorra que és de justícia que rebi el guardó com a saltenc de l’any.»

40 anys dels premis 3 de març

Miquel Berga i Bagué, professor de literatura anglesa saltenc, convidat també als parlaments, va explicar que l’objectiu dels premis 3 de març és «rememorar, reflexionar i projectar per mirar endavant. Això és el que hem volgut desenvolupar durant els actes dels 40 anys. Vull pensar que aquest exercici de mirar enrere i endavant ha resultat útil. Hem de seguir aquesta idea sense perdre mai l’autoestima.»